divendres, 23 de febrer de 2018

primera ronda del dia

Als matins, dins d'un horari prest, surts i camuflant-te en la vegetació i rocam de la riba del port, avui t'he enxampat, en primer lloc, fent les teves necessitats fisiològiques i després esperant, qui sap a qui esperaries, veure aparèixer en moviment per damunt les voluminoses masses de pedra que formen el racó d'aquesta petita escullera. 

dijous, 22 de febrer de 2018

jugar a l'aixopluc dels molins de vent

Era època de vacances d'estiu per la qual cosa la feina de restaurar els molins sovint seria compartida amb la canalla que entremig de troncs de pi rectes com pals de telèfon s'ho passarien d'allò més bé jugant amb (que no lluitant contra) els molins de vent com aquell avantpassat seu, personatge de ficció, anomenat Don Quixot.

dimecres, 21 de febrer de 2018

mariano, que què esperem que faci l'Estat?

Ara, des de fa un temps, part de la ciutadania de Catalunya i bona part també de la resta de l'estat, ja sabem el que pot esperar que faci vostè, el monarca, i la resta dels poders fàctics i gent del carrer partidaris de l'aplicació del 155.
Mariano, a la meva manera (poca solta si així algú vol qualificar-la sense que m'hagi de molestar gens), fent memòria d'aquella sentència d'un jutge enregistrada dins dels annals de la història jurídica com la de "la minifaldilla" ja sabem que podem esperar que faci l'Estat que vostè tan patriòticament representa. 
Mariano, la sentència de la minifaldilla, segons Núria Varela deia "La sentencia se hizo famosa por el escándalo que suponía culpar a la víctima pero sobre todo, porque llevaba a un tribunal de 1989 la ideología franquista de la que pensábamos ya nos habíamos librado. Aquella que convertía a las mujeres víctimas de delitos sexuales en culpables; aquella ideología que había llevado a las leyes delitos específicos para las mujeres, es decir, que en los hombres no estaba penados, como el adulterio, por ejemplo. La misma ideología que prohibía los anticonceptivos y el aborto." I ara, l'any divuit del segle XXI encara és exactament això el que malauradament en un estat mancat de democràcia podem, Mariano Rajoy, esperar una munió de gent per pensar com pensem en clau independentista, és a dir, ser els culpables que mereixem rebre les garrotades de l'1-O, defensant exercir el dret de referèndum que diuen enrevessadament sí que recull la Constitució del 78, i de ser també els culpables de l'empresonament dels dos Jordis representants de culturals i pacífiques entitats cíviques ciutadanes, acusats de sedició, rebel•lió que ja fa més de dos mesos estan, arbitràriament, complint condemna al centre penitenciari de Soto del Real o als dos presos també polítics del centre d'Estremera Joaquim Forn i l'Oriol Junqueres.
Mariano, un desgavell tot plegat del que només ens queda l'esperança de poder-nos lliurar gràcies a la decisió presa  d'exiliar-se del President de la Generalitat junt amb dues conselleres i dos consellers a Bèlgica per denunciar les pràctiques feixistes de l'Estat espanyol acció que ara també sàviament ha decidit de fer l'Anna Gabriel de la CUP, anant a Suïssa per esbombar també des d'un altre front la problemàtica i intentar de passada fer neteja d'aquestes actituds nazi-feixistes dins de la UE, denunciades a principis de la dècada pel diplomàtic Stéphane Hessel en el seu llibre al•legat Indigneu-vos!
Nota: a tres hores d’haver penjat l’apunt d’avui, veig a Es Diari  l’opinió d’Emili Pons, “AlExtranjero”i que entre altres coses diu“De tal manera que allò que està aconseguint el govern -com en el passat- és una opinió internacional que cada vegada es més contrària a què a l’Europa del segle XXI hi pugui haver presos polítics. Ni encavallament de poders. Ni repressió de les voluntats democràtiques. No és estrany que ja s’hagi posat en marxa una iniciativa jurídica per dur l’Estat espanyol davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans.

dimarts, 20 de febrer de 2018

gràcies marta bonica per la teva aportació lletrista a la marxa reial, la granadera o la d'honor o a l'himne d'espanya, el que tu vulguis marta bonica

Com que per segons quins mitjans de comunicació la versió de l'himne espanyol que has fet no només es comentada sinó que també elogiada, una que és tafanera de mena i perquè no també sobrada de morbo, no ha trigat gaire a cercar-la per la xarxa a veure que i, pel que sembla, tu tampoc encara no has trobat la manera de rebaixar l'orgull patriòtic fins al punt d'estar del tot convençuda que no s'ha de demanar perdó per res. Gràcies Marta bonica, la descendència de bona part de les Amèriques hispanes (entre altres col•lectius) potser els faràs pensar si no estan o estem equivocats.
La teva esplendorosa actuació al Teatro de la Zarzuela de Madrid, no amaga però la realitat d'aquest decadent regne espanyol, de fet és com la imatge triada per l'apunt al bloc on, ni el sol radiant ni l'oreneta de guix esmaltats intentant espargir gloriosos rajos l'un i aires de llibertat l'altra mai seran capaços d'esvair la fredor de la humitat acumulada en la pedra de mares suportada, estoicament, per un parell de coloms habitants de carn i d'os famèlics en temporada baixa, d'una de les realitats que, gràcies Marta bonica, al fet que tu vius a Miami, lloc que algunes persones considereu paradisíac, us perdeu, estalvieu i vés a saber que més, de veure entre altres mancances com la democràtica, vergonyosament arrelades dins la gloriosa Espanya que t'emociona.

dilluns, 19 de febrer de 2018

a ses illes, l'enèsim cap de fibló de vergonya aliena per la qüestió lingüística

Amb la qüestió de la llengua a ses illes poca broma, i tot s'ha de dir que d'un 80 a un 90% és degut a la reacció cívica i per damunt de tot sàvia de la ciutadania de no fer un pas enrere en defensa de la llengua pròpia.
Una primera part d'agressió al model lingüístic establert a les aules es va viure si fa no fa un parell d'anys quan el PP capitanejat per un tal Bauzá, va voler implantar dins del sistema educatiu el TIL que intentava eliminar la immersió lingüística duta a terme a ses illes balears i que, no cal dir va ser rebutjat des del primer dia per una gran part de docents, mares, pares i alumnat aconseguint d'enviar el TIL als capítols de la història que sovint provoquen vergonya aliena.
Ara sembla que, en detriment de ser atesa la ciutadania en la llengua pròpia, li ha tocat rebre al sistema de l'atenció pública de salut i tot gràcies al moviment de rebuig "mos movem" capitanejat per la Sra. Úrsula Mascaró sorgit per anar en contra del Decret del Govern Balear que obliga a acreditar el nivell B1 de català als sanitaris si volen optar a la carrera professional, a trasllats i a promocions en un termini de dos anys, i segurament de passada per anar en contra de qualsevol altra espurna del caire del dret a decidir, arribat el cas que aquest es demanés de poder-lo exercir mitjançant un referèndum d'aquells que les dretes, ultradretes o unionistes consideren tabú, segurament perquè l'únic discurs que tenen a favor sigui del tipus autoritari i arbitrari de la ment colonitzadora de tanta tradició hispana. Un altre cop capítols de la història que provoquen vergonya aliena.
Ahir amb una de les pancartes indicant que "els idiomes no salven vides", gent de "mos movem" i seguidores van manifestar-se pel centre de Palma, res a dir però per sort, ahir també al diari Menorca, dins l'espai d'opinió, unes encertades "Pedraules" de Joan Pons: Mos 365, ens delitaven la ment amb un contundent i veraç text que t'alleuja del sentiment d'animadversió (de vegades malaltís i ja veuríem com se'ns cura d'anar a parar en mans d'un dels que ahir es manifestaven) que t'ocasionen les actituds de menyspreu i odi cap a la llengua materna dins de la mateixa casa territorial, tot llegint entre altres coses: "El problema és que, estimada Úrsula, la causa que has encetat no és una causa justa. Perquè els idiomes sí que salven vides. Perquè els idiomes sí que curen. I, en sentit contrari, perquè els idiomes, ni l’estigmatitzat català, no maten. Els idiomes, curen. Els idiomes, salven vides. No ho dic jo. Ho diuen els metges. Ho diu la ciència. Està escrit fins i tot en el Jurament hipocràtic modern: «Recordaré sempre que hi ha una part d’art i una part de ciència en la medicina, i que la simpatia, la calidesa i la comprensió poden ser més poderoses que el millor bisturí o el millor medicament.”

divendres, 16 de febrer de 2018

mòbing reivindicatiu de presència administrativa

Amb una plantilla d'okupes com vosaltres, definitivament donaré d'alta l'empresa en l'apartat de cooperatives i ja us espavilareu amb la liquidació de les quotes a la seguretat social.
Per altra banda, a més a més, en la propera liquidació de beneficis us descomptaré el cost d'un nou seient que substitueixi el tamboret on ara m'heu relegat...., només faltaria!

dijous, 15 de febrer de 2018

a l'ombra de la bonança econòmica

Als afores del poble d'Alcazar de San Juan, una munió de molins de vent, algun protegint tertúlies, esperaven resignadament i pacientment ser reformats qui sap si engrescats en ajudes econòmiques per allò d'anar fent país amb l'eslògan «Spain is different!», i també, sabent ara la viu-viu que s'acostuma a fer en aquestes partides econòmiques revitalitzadores de l'economia local, qui sap quantes butxaques dels cacics del poble van engreixar-se amb el sobrecost o escatimant el salari final dels obrers que, de fet, són els que van deixar-se la pell fent la feina de restaurar.