dissabte, 23 de setembre de 2017

a menorca també es diu :votarem SÍ o NO a la independència sense tenir por

Pel sol fet de poder votar en un referèndum èticament legítim el dia 1 d'octubre, l'Estat espanyol està fent arribar a totes les ciutats, pobles i racons de Catalunya tal descomunal repressió judicial i policial que ahir també a Menorca, una concentració amb força participació ciutadana, col•lectivament i solidàriament va poder expressar amb un somriure també, la indignació continguda per la hipèrbole borbònica feixista i totalitària de l'aparell del govern del PP que amb els aliats de torn del PSOE i C's, aconsegueix majories al congrés.
"Es diari" d'avui, en acurat castellà (només faltaria), facilita la notícia en un breu resum que simes no serveix per saber el nom de qui va llegir el manifest, Jordi Marban i facilita la visió d'un parell de vídeos de l'acte. També recull la notícia l'Ara de balears tanmateix oblidant-se de citar els noms de Pere Gomila, María Alcázari i Joan F.López Casasnovas que darrere la participació de Jordi Marban, amb lectura de poemes o recull de frases i pensaments, amb serena i contundent veu van adreçar-se al públic aportant els valors ètics i emotius que mereixia l'acte.
Votarem, Votarem. Ind-Inde-Independència, i No Tenim Por, eren exclamacions que com un clam de tant en tant s'escoltaven, com també corejat per la gent va estar present l'himne de Catalunya Els Segadors, L'Estaca, composició de l'any 1968 que ja no pertany a en Llach sinó que ja és de tots els pobles del món, o el Que volen aquesta gent?, també del 68, cançó que va compondre la ja també universal Maria del Mar Bonet, amb lletra d'un poema de Lluís Serrahima, sense faltar el "Canto a la libertat" del 1975 del malaurat José Antonio Labordeta, aquell que a l'hemicicle del Congreso de los Diputados, amb el seu crit sense por de, "a la mierda", va ser el primer a engegar públicament a les clavegueres pròpies que els sostenen, a tots els congressistes del PP hereus del més tèrbol i caspós franquisme.
De tornada a casa, embolcallant-se la nit per les primeres hores de la tardor, t'adonaves que aquesta revolució dels somriures que a principis del segle sorgí a Catalunya, ara i gràcies a un aparell d'Estat repressiu, totalitari i absent de diàleg democràtic, està traspassant territoris arrelant i empoderant a la ciutadania que ja sense pors s'encara pacíficament als qui gosen segrestar, per destruir-los, els drets socials i humans, i aquest moviment transversal del poble que, poca broma, ja que al estar recolzat   per estibadors, ramaders, gremis culturals o artesanals, sindicats, i la força de la sàvia nova que empeny als estudiants a exigir el dret de decidir el que volen ser, està donant pas a què en un futur, aquests últims dies de resistència s'inscriguin en la història de la UE com semblants al del maig del 68 parisencs i no sé amb quina mena de relació amb trot plegat, uns versos de fons de Maria-Mercé Marçal, anaven de tornada a casa creuant-se'm pel pensament: 
CANÇO DE FER CAMÍ
Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

divendres, 22 de setembre de 2017

sé moltes coses, moixa moixet i cussa

Ja sé que senyeres, rojigualdes, barres i estrelles, falç i martell damunt roig...., us importen una merda, però el que també sé i vosaltres no sabeu, és que pel sol fet d'estar sota el meu aixopluc, com us deia, sé que si em dóna la gana puc alterar-vos el criteri, per la qual cosa, jugant amb el "seleccioneu, copieu i enganxeu", aquesta veloç eina dins l'ordinador que permet presumir que saps de tot i fins i tot de fer filigranes, avui divendres dia de l'etiqueta "la gatera", us faig sortir al bloc manipulant-vos el pensament i indumentària fent-vos passar per allò que a mi m'omple d'això tan lleig que és l'orgull i sé, que ho faig perquè tal com van les PPSOE- C'sPSc maldades, hauríeu d'entendre que si no us impliqueu una mica en la moguda, en aquesta casa, la mútua convivència –malgrat que ara no sé com- patiria un daltabaix.

dijous, 21 de setembre de 2017

la nyonyesa (arenga tal vegada nyonya de qui gairebé segur ja ho esta essent)

Ara ja comença a ser del tot segur que qui en política, saltant-se anys i anys el seu reglament constitucional fins a arribar a utilitzar forces policíaques volent acaparar-ho tot, possiblement tard o d'hora es quedarà amb res, ni tan sols la força li serà legítima, però..., i si tal vegada això és el que pretenen? I si tal vegada prioritzen, interessadament, desaparèixer i quedar com bons patriotes de la "una grande y libre" abans que com menyspreables corruptes...?
Per altra banda, qui només vol ser senzillament lliure, tot un poble, la ciutadania d'aquest, ja tenim la clau que des del 1714 ha anat passant de generació en generació, treballant en tota mena d'arts i oficis honorant-los i reinventant-los quan calia, per viure culturalment i econòmicament sobrevisquin sovint als històrics embats adversos que volien silenciar, no només allò que sentimentalment ens pertoca sinó que també, allò que en essència i puresa exigim de poder exercir, la DEMOCRÀCIA, sí, en majúscules.
Aquesta clau ara en poder de la ciutadania, gràcies a aquest tirànic i desmesurat comportament dels qui dins del parlament de la cort i regne d'Espanya, fan "prietas las filas" amb el Sr. Rajoy i els seus lacais (gràcies Rufian per assenyalar-los) ja té una porta amb un pany per ficar-la, fer-la girar, obrir-la i sortir a la concòrdia i llibertat i, qui sap ara si el famós dia 2 d'octubre de què tant es parla, els veïns de l'exterior no estaran esperant-nos amb els braços oberts per haver fet caure un dels residus del feixisme encara viu a la UE.


dimecres, 20 de setembre de 2017

a la Manuela Carmena sense perdre ni el somriure ni la bona fe

Benvolguda Manuela Carmena, ahir a l'Intermedio (1), si no recordo malament, amb presses per interrompre les veritats que anava deixant anar l'Ada Colau, vas dir que arribar a aquestes hores tenses i dies de crispació provocats per la convocatòria del referèndum del dia 1 d'octubre, potser és degut al fet que l'actitud ferma i contundent dels membres independentistes del Govern de la Generalitat, defensant el dret de poder decidir amb un SI o un NO el destí de Catalunya, no és res més que una actitud infantil. Sort però, que un cop va sortir-te la frase, la cara discretament astorada dels que compartien tertúlia amb tu, sovint va solidaritzar-se amb la d'espant que tenia a casa.
Malgrat tot, t'he de dir que després de donar-hi voltes al cap a la frase de l'actitud infantil, tal vegada no vas desencaminada en això de les "chiquilleries" històriques si pensem en què també, aquella redacció de la Constitució del 78, on tu i els Coscu estàveu tan actius, en el fons senzillament va ser una criaturada i per això ara tenim el resultat que "a la puerilidad de aquellos barros, estos lodos" i potser seguint el fil de no donar importància als fets, a tu també t'agradaria més definir com un aplec en lloc de manifestació, totes les trobades dels últims 11 de setembre.
Ai! Carmena!, aquesta dialectal relliscada, de cop i volta m'ha fet caure -i potser a més gent- la bena que duia als ulls en tenir-te com a exemple del que vol dir ser i comportar-se com una verdadera demòcrata espanyola, és a dir, exempta de fums paternalistes d'aquest Estat franco-borbónic que fil per randa, quan li convé, aplica aquella entremaliada, oi?, constitució del 78. Clar que, com que tot està per fer i tot és possible -nosaltres els independentistes fins a última hora som així- si tu ens fas el favor de retractar-te ni que sigui en una piulada de tuit, potser recollirem la bena caiguda i ens la tornem a posar ni que sigui per seguir admirant les teves bones maneres de fer.
(1) del minut 25 al 33

dimarts, 19 de setembre de 2017

la paradeta d'intel•lectuals del País

Defensant que una de les joies de la corona no foti el camp del regne d'Espanya, els rostres que surten a la foto (de El País), declarada gent d'esquerres i alguns pro republicans, sembla que de cop i volta una mena de síndrome d'Estocolm, de manera patològica ja els està afectant, per la qual cosa aviat, almenys dins de la UE, sentirem a parlar també dels afectats per la síndrome de la Constitució Espanyola del 78.
Com que no en sóc, deixo còmodament en mans d'un expert rebatre els arguments que donen en el manifest servint-me com exemple l'article aparegut a Núvol: El manifest dels intel•lectuals VIP d'esquerres per Josep Vicenç i Eres.
Per altra banda, com que la definició d'intel•lectual sempre m'ha fet pensar, sobretot quan una persona sense posar-se vermella accepta que la cataloguin així, he cercat i he trobat unes quantes frases que, què caram!, com que m'han agradat, aquí us les deixo:
Intel•lectual és el que es fica on no li importa (L'intellectuel est quelqu'un qui es mêle de ce qui ne li regarde pas).Jean Paul Sartre
Els intel•lectuals són especialistes en la difamació, són bàsicament comissaris polítics, són els administradors ideològics, els més amenaçats per la dissidència. Noam Chomsky
El real o "veritable" intel•lectual és sempre un intrús [outsider], que viu en un exili autoimposat, en els marges de la societat. Edward Said
Només la intel•ligència s'examina a si mateixa (Jaume Balmes)
L'obligació primària de la intel•ligència és desconfiar d'ella (Stanislaw Jeay Lec)
No puc entendre perquè la gent està espantada amb les noves idees. Jo ho estic de les velles (John Cage)
Ser un intel•lectual genera un munt de preguntes i cap resposta (Janis Joplin)
La intel•ligència és la capacitat d'adaptar-se al canvi (Stephen Hawking)

dilluns, 18 de setembre de 2017

d'una catalana a menorca, a un menorquí a catalunya

Pedraules, ara tu vius a ma terra i jo visc a la teva. Tu vius de prop les Diades de l'11 de setembre i jo en la distància via retransmissions televisives, i per tant, sense poder fixar-me en els detalls que tu tan bé m'has fet recordar, per això, tot donant-te les gràcies voldria dir-te que tota aquesta "logística "en les celebracions ciutadanes, de ben cert sé que forma part de l'ADN de la majoria de gent nascuda o integrada a Catalunya, amb la mateixa força que observo de l'ADN de la majoria de menorquins autòctons o nouvinguts, tossudament entestats a preservar el territori d'abusos urbanístics o de les actuacions del tot innecessàries en la millora de la carretera Maó-Ciutadella o d'altres barrabassades que deixarien s'illa feta un nyap al servei, això sí, d'aquell turisme de masses causant de canvis negatius no només en el medi ambient sinó que també en la convivència social.
Aquesta "cosa nostra" organitzativa, la catalana, ve de més enllà del segle passat i de l'altre i altre. Aplecs sardanístics, Flama del Canigó, Patums, colles castelleres, colles geganteres, Diada de Sant Jordi..., trobades totes multitudinàries que han propiciat, que si no haguessin bones maneres col•laboracionistes de fer des de néts fins a besavis, el conjunt de la ciutadania mai s'haguera interessat a formar part activa o passiva del país, tal com penso que ha de ser la "cosa vostra" més enllà també, de segles i segles, de conservar el territori amb cura, pam a pam kilòmetres i kilòmetres d'entramat de paret seca, la verdor dels terrenys de pastures, les barreres d'ullastre que permeten el pas sense agressives tancadures, bé als llocs o pel transit de bestiar o de tractors dins les tanques de conreu i un llarg etc. d'encalats i polits pobles que, tot plegat, fa que també petits i grans, estimant-s'ho tot, conservin activament i passivament el territori net de brutícies incloent-hi l'especulativa.
Pedraules, com que al final de l'escrit et preguntes "Jo ho veig com una incògnita. Què passarà el dia 1 d'octubre? Els catalans podran votar com van fer els escocesos a Escòcia? O els quebequesos al Quebec? O Espanya encara continua a anys llums d'aquestes democràcies modernes com són les de Gran Bretanya i el Canadà? La incògnita es desvetllarà els propers dies.", et diria que estiguis tranquil perquè m'atreveixo posar la mà al foc que, com que aquesta embranzida independentista ja ha incorporat com a premissa la defensa de la verdadera Democràcia, aquella que practiquen polítics, poders fàctics i ciutadania amb la Declaració Universal dels Drets Humans incorporada en el seu ADN, crec que sí, que el dia 1 d'octubre veuràs cues i cues de gent, pacífica i un poc enrabiada també, dipositant un SÍ o un NO dins de les del tot legítimes urnes, mal que els hi pesi als unionistes radicals, aquells de la "una grande i libre" que, marcant paquet a l'estil forces de la legió i ideologia del seu fundador tan admirat pels franquistes, continuen sembrant l'antidemocràtica intransigència de la qual si més no, una població catalana empoderada ja se n'ha atipat.

divendres, 15 de setembre de 2017

felina, ara ambulant, ara assentada (foto de belén)

                                                                          
Diuen que ets la moixeta de ningú, que campes per ací i per allí apalancant-te -com aquest és el cas- allà on reps carantoines i alimentació sense que mai et falti un petit cossi amb aigua.
Però també diuen, i això tu, moixeta, no ho saps..., o sí?, que aquesta casa que t'acull, ja venuda a un suís d'aquells que cerquen objectius via satèl•lit, aviat serà un solar on edificarà la nova casa o grup d'apartaments que té projectats al cap i que, a la curta o a la llarga, revaloraran els doblers que manega augmentant patrimoni, a la curta immobilitzat, i a la llarga el seu Déu dirà, que d'això va el sistema capitalista on d'alguna manera o altre tothom hi estem ficats.
La situació que prest viuràs, moixeta, no és cap novetat dins dels pobles costaners de ses illes a on, des de fa dècades, romàntics o no, inversors del nord que de tot i hi ha a la vinya del senyor, busquen i rebusquen espais en propietat per adaptar-los als seus capricis i, tot s'ha de dir, sovint la seva generosa oferta de compra deixa bocabadada i amb la butxaca plena a qui fins al moment ostentava la propietat immoble, sia persona autòctona o, en un temps, nouvinguda a ses illes.
Mentrestant però, moixeta, ara contempla i gaudeix del pati acollidor i ben endreçat que encara domines i ja veuràs si en el futur, la moguda de fer enrenou enderrocant per tornar a construir, a tu t'haurà valgut la pena o no.