dijous, 14 de desembre de 2017

tomb, passejada curta i que acaba en el mateix lloc on ha estat començada (DCVB)

Quan les circumstàncies meteorològiques no t'acompanyen per fer un tomb,  tenir a la porta d'entrada un finestral per fer-ho amb la mirada, qui sap si no és tant o més saludable que fer-ho caminant.

dimecres, 13 de desembre de 2017

capricis de la natura

De ben segur que si J.V Foix passegés per aquest camí, l’extinció sempre artística de l’ullastre, atenent l’últim vers del poema, aquell que diu “M’exalta el nou i m’enamora el vell”, no l’hi hauria passat per alt.
Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles

Del temps antic i, a l'acost de la fosca,

Sota un llorer i al peu de la font tosca,

De remembrar, cellut, setge i batalles. 


De matí em plau, amb fèrries tenalles

I claus de tub, cercar la peça llosca

A l'embragat, o al coixinet que embosca

L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles. 


I enfilar colls, seguir per valls ombroses,

Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!

Em plau, també, l'ombra suau d'un tell, 


L'antic museu, les madones borroses,

I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:

M'exalta el nou i m'enamora el vell.

dimarts, 12 de desembre de 2017

desestacionalitzar no, gràcies

Tres grans petits pasturen, ara sí, dins la tanca d'hivernal verdor, tranquils i feliços de no veure's, gràcies a l'estacionalitat, a treballar esclavitzats de sol a sol passejant criatures i no tan criatures per algun mercat o zona turística de l'illa.

dilluns, 11 de desembre de 2017

avui, lleida

La Guàrdia Civil entra de matinada al Museu de Lleida per endur-se les obres de Sixena. 
Des de l'entrada en vigor de l'article 155 de la controvertida Constitució espanyola, aquest, precís com la sortida del sol, il•lumina cada dia terres catalanes.
Avui l'hi ha tocat rebre, definitivament i impecablement, a la Terra Ferma, sort però que el paer en cap de Lleida, l'Àngel Ros president també del PSC, pertany al bloc dels que fan costat a l'assot del 155, per la qual cosa serà bo de veure com se'n surt de l'embolic d'intentar convèncer a la ciutadania que la indefensió apresa, que ell practica, és el millor antídot pels que incomprensiblement encara defensen la unitat d'una Espanya governada per polítics i reialme corruptes.

dijous, 7 de desembre de 2017

reconfortants 60-70 d’una càmera digital

Un assolellat dia de l’última tardor, reconfortava veure algú contemplant la panoràmica sense fer l'esforç d'estirar els braços subjectant una càmera fent-se autoretrats.
Aquell jorn primaveral, reconfortava veure bicicletes de seient, manillar i porta farcellet d'estructura clàssica, recolzades amorosament a l'encalada barana del mirador que alhora serveix de repòs, conversa i punt d'observació del panorama marítim.
Caient en la temptació de fotografiar, reconfortava veure sobretot i per damunt de tot, que el fet d'anar en bicicleta, per algú, no signifiqués caure en l'esclavitud de la moda d'anar amb indumentària específica professional del ciclisme.
Però tal vegada, allò que en realitat reconfortava, era que, amb una mica d'imaginació, com si el temps no hagués passat retornaves als anys 60 o 70..., buf!, mare meva, del segle passat!

dimecres, 6 de desembre de 2017

dia de la constitució? NO, gràcies

Gràcies a l'anormal interpretació que quan els convé fa el govern de l'estat espanyol i el poder judicial, avui almenys, una gran majoria de la ciutadania catalana no té res a celebrar.
Una imatge de la primera pàgina d'aquest text magne treta del Google junt amb la de tres còmplices somriures que la defensen, representen quatre escarns:
El primer col•locat damunt dels dos Jordis, pacífics activistes socials presidents de les entitats ciutadanes ANC i Òmnium, tancats a Soto del Real de la comunitat de Madrid.
El segon col•locat damunt del vicepresident i un conseller de la Generalitat de Catalunya, tancats al centre penitenciari d'Estremeras també a Madrid.
El tercer col•locat damunt del President i quatre consellers de la Generalitat, exiliats a Brussel•les a fi i efecte d'internacionalitzar la mala praxis del govern i monarca de l'estat espanyol envers el dret de decidir en referèndum pactat, allò reclamen més dos milions i mig de persones a Catalunya, per la qual cosa, un quart escarn està també aplicat damunt la ciutadania, no només de Catalunya sinó que també a la resta espanyola que, assabentada del que vol dir viure en democràcia, fa costat al procés català pel legítim dret de decidir, per tant:
dia de la constitució? NO, gràcies 

dimarts, 5 de desembre de 2017

l’unionisme espanyol, no se’n surt, l’independentisme català, tal vegada si

Dos activistes socials pacífics, vergonyosament encara tancats a la presó.
Dos polítics del legítim govern de Catalunya, vergonyosament cessats pel govern d’Espanya presidit per Mariano Rajoy cap de fila del corrupte i autoritari partit del PP, romanen encara empresonats.
La inexistent separació de poders de l’estat espanyol, fa que el legítim president de la Generalitat de Catalunya i quatre consellers, mantinguin ferma l’actitud de defensar des de l’exili, el dret de decidir tot declarant: “Des de Brussel•les, amb el suport d’una estructura estable que posem en marxa avui per coordinar les accions del Govern, exigirem aquest compromís cada dia i en cada ocasió a la comunitat internacional, denunciant la politització de la justícia espanyola, la seva manca d’imparcialitat, la seva voluntat de perseguir les idees, i reafirmant la ferma aposta del poble català pel dret a l’autodeterminació, pel diàleg i per una solució acordada”. (Carta).
PP,PSOE i C’s, malgrat que els hi pesi, tant si guanyen com si perden el dia 21, no se’n sortiran per la senzilla raó que ells són, i ho saben, els únics que han dividit la ciutadania a Catalunya.
Per acabar-ho d’adobar, com aquell que no vol però dol burxant encara més en les ferides, l’unionisme pro impossible referèndum de l’ambigu Pablo Iglesias de Podem, acusa l’independentisme de ‘contribuir a despertar el fantasma del feixisme’, sort però que, segons ell, amb l'”instint de classe” que predica, en un tres i no res, tot quedarà dat, beneit i per tant, solucionat.
L’unionisme espanyol, no se’n surt. Al segle XXI, a les portes d’unes imposades eleccions a Catalunya, una estelada amb quatre noms, potser és però, el millor regal de campanya que ens ha fet.