dimarts, 16 de gener de 2018

quixots i sanxo panxes dels 70

Contradient el proverbi de Machado:
¡Ojos que a la luz se abrieron
un día para, después,
ciegos tornar a la tierra,
hartos de mirar sin ver!
Els ulls d'aquests avis farts d'en un temps veure sofrir o promoure injustícies, es clourien discretament silents a fi i efecte de no reblar el clau de l'altre proverbi:
Ya hay un español que quiere
vivir y a vivir empieza,
entre una España que muere
y otra España que bosteza.

Españolito que vienes
al mundo te guarde Dios.
una de las dos Españas
ha de helarte el corazón.

dilluns, 15 de gener de 2018

un vessant campi qui pugui de l’article 155 de dins i de fora Catalunya

Déu n'hi do la jugada d'aquest" 155 i sus muchachos" damunt els canvis de programació de TV3 fora de Catalunya d'aquelles emissions que els fan ferum de l'ideal independentista existent al Principat, ideologia democràticament legal gairebé arreu del món menys a la "corte y reino de españa"
A ses illes, el primer reportatge del “Sense Ficció” de l’1-O, el van escatimar bescanviant-lo per un altre emissió, sort que, 24 ó 48 hores més tard aparegué al Vimeo, i allí, sí que el vam poder veure.
Tanmateix, el passat dissabte la reemissió que TV3 va fer del programa, a ses illes va poder veure’s pel canal 33, això sí, escatimant-nos una vegada més l’espai del debat Veus de l’1-O visible 24 hores més tard a TV3 a la carta amb la qual cosa, esperant noves interrupcions o prohibicions temporals de programació (amb el temps tot acaba veient-se), en dies propers que el bon temps permetin finestres obertes, en algun bar, mentre esmorzem seguirem gaudint d’una visió bucòlica d’un pou o cisterna obsolets d’aigua del qual esperem, almenys, algun efluvi de saviesa que permeti no amargar-nos l'existència amb els capricis d’aquest maleït constitucional article 155, en aquest cas enfeinat en la ridícula tasca de posar portes al camp de la informació censurant o bescanviant (per tocar ovaris o collons) programació de TV3 fora de Catalunya.

divendres, 12 de gener de 2018

ai!, la gent d'arreu del món

No sou els tres reis convertits en gats per un encanteri d'aquest gelós rival que teniu, el Para Noel, ni tampoc sou els tres cadells dels tres tristos tigres del travallengua, senzillament sou tres sant climentins moixos damunt d'una paret seca menorquina veient passar els dies i la nit a vegades avorrits, a vegades divertits i gairebé sempre astorats tot veient com ens compliquem, políticament la vida, la gent de dins i fora de l'illa, la de dins i fora dels països catalans i, fins i tot, la de dins i fora del continent europeu.

dijous, 11 de gener de 2018

a l'advocat cínic que se li entén tot

Sr. Roca Junyent: Arran d’unes declaracions seves, vull dir-li que tal vegada perquè a casa nostra una Maria Aurèlia Campmany, va ensenyar-nos com assassinar l'àngel de la guarda, o una Maria Mercè Marçal ens va dir allò del fet que "una dona sense un home és com un peix sense bicicleta", ja existeixen més dónes de les que vostè es pensa que quan han fet les maletes saben prou bé que, a més d'un tirà, l'home del qui decideixen separar-se, en forces ocasions també és un imbècil integral, per la qual cosa, els exabruptes verbals d'última hora que ha d'escoltar, li rellisquen per totes bandes i, decidida com està, serenament i pacíficament cercarà l'assessorament democràtic necessari a fi i efecte que els béns en comú, siguin proporcionalment i equitativament distribuïts.
Sr. Roca Junyent, vostè pot vanagloriar-se si vol de la defensa que va fer de la infanta Cristina, ja que ella i el fiscal que la imputava, empeltats del seu cinisme, una va ser capaç d'assegurar i jurar que signava documents sense saber-ne el que deien i l'altre de creure's que com que ho feia per amor, estava exempta de culpa. Bona feina, si senyora i senyors.
I per acabar Sr. Roca Junyent, si vostè és dels que afirma que la constitució va ser consensuada i acordada sense pressions dels que en una altra habitació vestien uniforme militar, enhorabona pel cinisme de tots plegats de pensar i defensar que aquesta afirmació ens la poden fer creure durant 40 anys més.

dimecres, 10 de gener de 2018

el passat futur del present?

A vegades les declaracions d'odi desmesurat i gens ni mica qüestionades judicialment d'un tricornià de professió, ens remeten a temps passats on, si bé la paraula no era pecat, sí que estava perseguida, penada i fins i tot, amb la ideologia franco-feixista fora d'un control de pertinença a estaments defensors de la Declaració Universal dels Drets Humans, ajusticiada amb llargues penes de presó o, fins a l'últim alè de vida del dictador, utilitzant el garrot vil per esborronar ideologies polítiques que qüestionessin la dictadura.
El record a èpoques passades ens fa pensar que potser caldrà recuperar, si la UE no posa remei, l'estoïcisme i silenci dintre i fora de casa d'aquells temps, si més no com antídot contra el dolor per anar tirant per la vida.

dimarts, 9 de gener de 2018

relliscall d’hivern

De vegades, per uns moments, el llenegall d'irisades textures que l'oneig de les onades fan acréixer, si l'instint de badar t'acompanya l'existència, pot convertir-se, ni que sigui momentàniament, observant i escoltant el vaivé de l'aigua, en el pati blau de passejar els dubtes de Montserrat Abelló.
CADASCÚ HA DE TENIR
"A Virginia Woolf"
Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.
Més enllà del sol
viurà el desig
i la recança
de la primera paraula.
I el somriure
que s'ha perdut
i ja no es recupera.
Suau serà, però,
l'ombra de la tarda,
darrera els núvols,
allargada, com un lliri.
Montserrat Abelló 

dilluns, 8 de gener de 2018

21D l'enderroc del 155

Ara que el bloc del 155, passades les festes nadalenques haurà tingut temps de pair no només algun copiós àpat sinó que també el fracàs de la prepotència constitucional espanyola que els caracteritza, pot ser que comencin a fer de demòcrates apropant-se a postures clares de diàleg obert i transparent que és, el que de fet reiteradament els ha estat demanant la ciutadania catalana els darrers 11 de setembre, durant el legal referèndum de l'1-O defensat suportant brutals càrregues policials, i finalment mal que els pesi, omplint les urnes de la convocatòria d'eleccions tipus "ordeno y mando", del govern  de l'estat espanyol, celebrada el 21-D.
Ara que també els representants dels països membres de la UE reprendran la feina, serà l'hora d'escoltar les veus dels demòcrates que, avalant el resultat de les urnes a Catalunya, instin al govern del PP d'Espanya a resoldre políticament i no judicialment la qüestió del dret a decidir la independència o no del territori català, tot sabent però, que d'excepcions no hi faltaran doncs sempre estaran les veus que davant qualsevol problema polític que incomoda la seva supremacia, aposten per trobar, per aplicar-la, la  “solució final", aquesta solució de fet alleugerida que sembla utilitzin alguns fiscals i jutges de l'Estat, mantenint empresonats als dos pacifistes presidents de l'ANC i Òmnium, i un vicepresident i conseller de la Generalitat, "descabezados" segons paraules de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santa Maria, representant a Espanya en conxorxa amb més d’un jutge o fiscal,  dels del predomini de les solucions finals.