divendres, 21 de juliol de 2017

barri de porta (5) escola sóller (2 de 15)

No hi faltà la mainada a l'"insurrecte" acte d'okupar uns locals comercials en desús des de sempre, a fi i efecte d'utilitzar-los com aules escolars per acollir l’alarmant necessitat que també tenia el barri en aquest sentit.
Dins la gresca de l'acció, innocents les criatures acompanyades pel determinisme i radicalitat dels majors, semblaven del tot inconscients del fet que, aplegades, senzillament ja exercien la primera lliçó dins d'aquella Escola Sóller que s'estava embastant, doncs no cal dir que durant el temps que va durar l'expropiació social i els dies posteriors de la posada a punt de les aules, duien a terme la mena d'humanisme didàctic que serveix per alliçonar de com actuar amb dignitat davant qualsevol tipus de marginació social o d'abús de poder, és a dir, de com dins de l'Estat de Dret s'ha de tenir no només l'opció, sinó el deure d'actuar, si cal, en rebel•lia, quan reiteradament algun dels drets humans (com aquell era el cas) són negats a la ciutadania.




dijous, 20 de juliol de 2017

barri de porta (5) escola sóller (1 de 15)

INTRODUCCIÓ: El 1978, amb el títol ESCUELAS EN LUCHA signat pel col•lectiu "caps de setmana" va distribuir-se un llibre informatiu d' EDICIONES PADEIA, i dins la “nota editorial”   entre altres coses  fan saber que:  “Desde nuestro punto de vista, una editorial militante debe intentar cubrir el espacio teórico de profundización en la práctica que la dinámica lucha de clases va exigiendo en cada momento...” , per la qual cosa, a partir de l'apunt 8, seran textos d'aquesta interessant publicació, els que acompanyaran les imatges on gent de les escoles Ferrer i Guàrdia, Sóller i Pegaso, compartiren mobilitzacions . Per altre banda els 7 primers apunts, corresponen als inicis de l’acció en la pràctica dels fets de la  lluita duta a terme al barri de Porta.
En un carrer lateral al desert que era la Plaça Sóller, uns locals comercials buits i tancats des de sempre, s'ocupen per decisió veïnal per utilitzar-los com l'embrió d'allò que havia de ser la reivindicada futura escola pública i gratuïta del barri, la ocupació es fa com a resposta al sempre prepotent immobilisme acompanyat d’entrebancs administratius que anaven ajornant els dies per a dur-ho a terme.
Farts de tot plegat, tal dia farà els anys que, trencant els cadenats que subjectaven les persianes metàl•liques de cada entrada, i fugint de tota clandestinitat il•luminant la foscor del moment, mestres, futur alumnat, mares, pares i veïns, ocuparen l'interior d’aquelles dependències,  acordades entre l'assemblea i les administracions, per a ser  destinades a  servir  d’aules on la mainada del barri pogués estar degudament escolaritzada, i així, si no oficialment sí moralment, queda inaugurada l'escola estatal del barri.





dimecres, 19 de juliol de 2017

barri de porta (4), plaça sóller, iaioflautes pioners (4 de 4)

Avui ja sabem prou que la infància d'aquelles persones jubilades o en edat propera a fer-ho durant la dècada dels 70, en esclatar-los a una edat primerenca o joventut la guerra civil provocada pel feixista cop d'estat contra la segona República espanyola, de fàcil no va tenir-ne res, ans al contrari, nascudes unes a Catalunya o immigrades altres, només pel fet de pertànyer a la digna classe obrera, totes compartien la realitat d'habitar en una d'aquelles zones de Barcelona, deixada sigil•losament de banda reservada al creixement urbanístic aglutinador de les classes popular.
En qualsevol hora del dia, majoritàriament visibles pel sorrenc barri, eren aquells homes d'edat avançada que en l'època laboral serien funcionaris, treballadors de fàbrica, empresa o autònoms i que ara, passaven hores d'aquí cap allà, fent-la petar amb amics o coneguts, això no volia dir però, que algunes dones de la mateixa generació no haguessin treballat a més a més de casa, també a fora d'ella, per la qual cosa, amb la visió que ens dóna el temps, vull imaginar que (tal qual ara també succeeix) potser algun ho feia satisfet havent deixat la casa o pertinences pròpies ben endreçades i d'altre encara més satisfet de no sentir vergonya perquè alguna persona de la casa li fes tot, però..., com que ara això no ve al cas, la qüestió és que semblaven del tot contents sobretot els que en el seu temps serien més rebels, tot veient la implicació en la seva causa de la gent més jove a la que ja podien passar-los el llisto.





dimarts, 18 de juliol de 2017

barri de porta (4), plaça sóller, iaioflautes pioners (3 de 4)

Com sempre acostuma a passar, prèviament a la passejada pel barri enarborant la considerable i explicita pancarta reivindicativa, existia una acurada feinada de "treball de camp", fet conjuntament per persones joves i no tan joves compromeses amb la problemàtica social d'exigir des de, per i per a les bases populars, que ningú quedés marginat d'aquella incipient "societat del benestar" que, pels finals dels 70, anava traient el cap al conjunt del (més de paraula que de fets) democràtic estat espanyol.



dilluns, 17 de juliol de 2017

barri de porta (4), plaça sóller, iaioflautes pioners (2 de 4)

Qui sap si per guanyar-se parroquians a la causa de la fe catòlica o per solidaritat cristiana, el cas és que l'ensotanat capellà del barri també va tenir oportunitat d'opinar en veu alta dient la seva a qui volgués escoltar-lo i que no eren pocs, circumstància que alguns farien per primera vegada i d'altres, els seguidors de missa, si més no també per primera vegada escoltant-lo a la mateixa alçada, és a dir, sense oir-li la plàtica damunt del púlpit, i tanmateix, més d'una persona en aquesta ocasió, cauria en el fet que, sortosament, els solidaris Sancho Panza i el Quixot no topaven amb l'església.



diumenge, 16 de juliol de 2017

RECUPERACIÓ DE "LA GATERA"

Introducció: Una garrafal errada ocasionà que engegués a la paperera tots els apunts de "la gatera" i, com que moixes i moixos no s'ho mereixen, utilitzant les seves eines he repescat una a una les seves imatges que per defecte apareixen en l'entrada principal però, no cal dir-ho, que una a una, ja han entrat per la gatera.

gat per llebre
A la Plaça de la Llibertat de Ciutadella, "ses carnisseries" sota porxos i el gran quiosc central d’arquitectura de ferro que dóna aixopluc a les peixateries, formen un bell indret de la ciutat.
A l’estiu, els dies feiners l’emblemàtic mercat s’omple de gentada, ja siguin encuriosits turistes captant imatges fotogràfiques, o ja sigui la clientela habitual captant, també, cap al cistell, el fresc i sovint km0 aliment necessari per a l'àpat del dia.

A l’hivern, l’activitat minva tant en l’oferta com en la demanda, ja se sap, temporada baixa però hi ha uns personatges estàtics que sovint passen desapercebuts, són els que il•lustren la façana d’una de les carnisseries que, tot i ser amics, ara el conill sembla témer l’arribada de l’estiu per allò de l’augment de la demanda, mentre que el moixet, esperant l’arribada de més varietats de restes de peix per engolir-los, sembla consolar-lo, ignorant que, si van mal dades, potser ell també acabi espellegat i penjat d’un ganxo.

mirar sense miraments

Tu, moixet, no tens cap mena de cautela per amagar la flaquesa de la tafaneria. Amb una deixada anà del cos per acomodar-te'l, separes el cortinatge que discretament garanteix la invisibilitat de l'interior i que alhora, mantes vegades, nosaltres els humans utilitzem d'escut amagatall quan, com tu, xafardegem l'exterior.