És reconfortant veure amb quina professionalitat joves valors compromesos amb l’honestedat informativa fan la seva feina.
La selecció d'imatges entrellaçades cronològicament, fa veure la realitat viscuda als carrers d'una ciutat concreta però extrapolable aquest dia a qualsevol altre lloc de l’estat espanyol d'Itàlia o Grècia.
L’esforç de piquets informatius donen fe del voluntariat obrer per mantenir el costum heretat d’antics lluitadors que ens van deixar petja d'allò, tan oblidat en molts sindicats, que es denomina “la consciència de classe”.
La ciutadania, sense embuts, parla obertament davant els càmeres de carrer de TV cercadors d'imatges i opinions i cada vegada més la seva veu delata convençuda que, el què està fent, és escampar per tota la ciutat el missatge reivindicatiu d'ideari humanista militant.
L’objectiu del càmera compromès també capta la vessant ocurrent ciutadana de satiritzar teatralment al carrer moments tragicòmics de les conseqüències de la crisi martiritzadora i ofegadora que ja comença a ser el pa nostre de cada dia.
Tot plegat serveix per escalfar els motors per l’apoteosi final: la marxa- protesta col·lectiva. El poble camina unit, cada grup o col·lectiu és encapçalat per persones sostenint amb mans segures i fermes la extensa tira de roba de la pancarta denunciadora de l’espoli , genocidi i menyspreu que pateix.
Més tard i en plena eufòria reivindicativa, els sicaris de l’ interès i ordre de la oligarquia estratègicament situats observen amb ulls desorbitats, sanguinolents i en silenci, el pas dels manifestants. Amb puntual estratègia militar sonen les sirenes amenaçadores que representen el sistema d'ordre dels corruptes i la por comença a entrar per tots els porus de la epidermis del poble que està defensant democràtica i pacíficament els seus drets . Quan els furgons “asirenats” s’aturen, comença el desembarcament dels bàrbars guarnits amb intimidadores cuirasses brandit porres atacants i escuts defensors i atacants alhora i sense cap tipus d'obligada identificació xifrada, intimiden, acolloneixen, espanten i agredeixen a qualsevol que troben pel costat o pel davant.
Amb l’actitud d'aquesta acció ja està tot dit i beneit. “ELLS” estan fermament disposats a no escoltar ni raons ni necessitats ni clams del poble, “ells” només el sotmeten ja que, “ells” aquest principi de segle ja saben que, per fi!, tenen totes les de guanyar.
El poble finalment, d'una manera pacífica, histèrica, enrabiada i segurament acomplexada per la por, tornarà a casa amb un profund sentiment de -malgrat la possible derrota per la repressió viscuda- ser el vencedor d'aquest dia de vaga general ja que, quan sigui l’hora de la propera convocatòria, ¿com si no pot pensar què podrà tenir el valor de sortir al carrer?.
En es seu bloc ( nanorelatos ) en Marcos ,escrivia : La mejor resistencia es la insistencia.
ResponEliminaResistim i organitzem la guerilla amb totes les seves vertents, tan intel.lectuals com d´acció directa.
aquest blocs compleixen la finalitat de pensament critic . Fantastic.
salut
Un cop els mitjans de masses han renunciat a la dignitat no ens queda més remei que intentar assumir-la, i fer circular el pensament crític pel nostre compte. Però això sempre ha estat així. Als anys 20 i 30, la classe obrera tenia els seus propis diaris i impremtes, i no va esperar mai que La Vanguardia expliqués la seva lluita, les seves inquietuds i els seus desitjos.
ResponElimina