Uns
pallassos televisius als anys 70 ja entabanaven a les criatures
ensinistrant-les en la resposta idiota que el sistema sempre vol que
donem. A la pregunta de !¿CÓMO ESTÁN USTEDEEEEESSS??!!, les que no
responien: BIIIEEEEEEN!!!! eren sentenciades a la auto-marginacio i
fracàs per no seguir el corrent majoritari dels espectadors presents
en el plató i, per mimetisme també, entre els que miraven el
televisor a casa.
Ahir va
morir un d'aquells clowns i les criatures de l'època que
innocentment els hi reien les gracies ara ja són adultes, però tal
com van les coses, sembla ser que en tot moment aquella resposta
idiota però positiva, tot s'ha de dir, sempre les ha fet veure el
bòtil mig ple que és la resposta dels optimistes i para de
comptar, enfront de la resposta dels pessimistes (aquells infants
auto-marginats) que, com què segueixen no parant de comptar, veuen
amb claredat meridiana pels anys passats el volum de líquid
espoliat.
Com deu veure es bòtil el seu fill ?
ResponEliminaDepèn de la relació personal, entre pare-fill. Segons com el bòtil de líquid afectiu sempre està ple i d’altres, gota a gota, perquè passar nen a adult és molt llarg en el temps , veus com del bòtil ja fa estona que no cau ni una gota.
Elimina