divendres, 28 de setembre del 2012

dijous, 27 de setembre del 2012


"Si no representem una força immensa, si no som una agrupació potentisima per a la nostra cohesió i per la nostra capacitat, serem joguines de la burgesia. Però si ens superem, si conquerim la nostra capacitat i ens col·loquem en condicions d´actuar d´una manera enèrgica, de fer front a totes les possibilitats d´atac, com a treballadors serem respectats, atesos i ens imposarem".

Salvador Segui "el noi del sucre"
"La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries"

Joan Brossa

dimecres, 26 de setembre del 2012

Escher: trobada
Des de una fatxenda escalada d’oportunitats fins a un brutal descens a la misèria, hem de cercar la digne planura  de trobada que ens permeti canalitzar raonadament  la protesta que al menys en forma de catarsis ens faci seguir pensant que encara som persones.

dijous, 20 de setembre del 2012

Independència.
Malauradament, és evident que l’única manera d’aconseguir-la es comptant amb la dreta catalana, motius?, tal vegada ja els convé més poder aïllar-se  independentment d’aquesta Espanya franquista-borbónica prepotent i  obcecadament imperialista que s’entesta en continuar seguir trepitjant  els  trets o  identitats propis dels territoris conquerits  espoliant,  a més a més, la seva riquesa territorial. Així doncs, obtenir un estat propi  però pertanyent a Europa    pot esdevenir un futur econòmic molt sucós en el sentit de poder encobrir fins i tot un petit paradís fiscal (les infraestructures des de els jocs olímpics ja van encaminades a que el lloc sigui idoni), potenciant en tot moment el turisme d’hivern i d’estiu és a dir estacionari els 365 dies de l’any amb hotels luxosos, parks temàtics consolidats, casinos etc.etc. on existeixi un “legal” campi qui pugui pels negocis foscos. Amb aquesta hipotètica conjuntura l’ego catalanista de la burgesia amb una Catalunya independent pot estar compensat amb els  seus sempre usurers guanys econòmics.
La feina doncs dels que desitgem viure en un altre mon més just rebutjant tot tipus d’esclavitud apostant clarament per les igualtats socials serà el mateix repte que, ètica i moralment s’haurà de continuar mantenint; això sí, amb l’avantatge de que a dins d’una Catalunya lliure,” l’enemic” a desemmascarar i per tant poder batre serà molt més proper i, per tant,  sense embuts podrem reclamar els nostres drets o desitjos de pertànyer o no a aquest  maleït 3er Reich.