d'un episodi llunyà

                             talatí de dalt

"SON SAGRAT. Els grecs de l’època de Safo i els posteriors creien que dormir en els temples de determinats déus tenia virtut curativa per a determinats mals, la suau remor de les fulles, mogudes pel vent, dels arbres que rodejaven el temple produïa un efecte que no arribaven a endevinar..."

Ho vaig llegir ahir, tot repassant una antologia dels pocs poemes que es conserven de Safo, i tot d'una   em va venir a la memòria el fet succeït un dia  a les set del matí, quan la cussa i jo vam anar al recinte, un dels  que de tant en tant és un plaer visitar  amb la intenció  d'iniciar el dia com aquell que diu “mens sana in corpore sano”. 
Damunt la Taula,   dins d'un sac de dormir i al  costat d'una motxilla hi havia un xicot que, en veure'ns, s’incorporà prest i es disposa a sortir del sac tot plegant-lo amb la intenció de baixar del monument i jo, de baix estant, li vaig preguntar sense amagar-me'n d'una  certa mala llet: -no creus que t’has passat?-. Ell,  en català també, només va respondre’m: -sí, és possible, perdó-. Davant l’evidència no ens vam dir res més i cadascú va seguir la seva trajectòria. 
Més tard comentant el fet amb l'entorn amic  tothom va coincidir en dir: quina barra!.  però, després de llegir el relat del "SON SAGRAT", i pensant en totes les persones que així opinàvem  no puc dir res més que, quina ignorància!, doncs  tal vegada el xicot va dormir damunt la Taula seguint el ritual de l’antiga Grècia, per tant  espero i desitjo que els seu mal s’hagi guarit i prenc nota de que en tot cas, davant d'un fet que no m'agradi la pregunta correcta (amb mala llet o sense), sempre ha de ser: -això, perquè ho fas?-.