el sofà desnonat

El vell sofà col·locat al costat del contenidor al carrer, fa venir preguntes de fàcil, per obvia, resposta: 

En ocupar-lo dins la que fins fa poc era la seva llar,  quantes converses amables o de discussió?, quantes paraules d'amor o d'odi , quantes sessions televisives culturals o barroeres?, quant de sexe, satisfet o no, en companyia o en solitari?, quantes vegades un cos s'haurà allitat fugint o tret d'un llit? o, .... tal vegada es tracti ja de l'invariable testimoni del temps, és a dir, un sofà  vell d'una casa vella  habitada fins fa poc per una persona vella. Així doncs, els darrers senyals deixats damunt el seient de l’ampli moble, seran només la petja del desgast en el mateix lloc on s’asseia, fent cas o no del televisor,  acompanyada pels records o pels oblits, amb alguna que altre engruna delatora de la menja de pa o galeta per distreure el cuc de l'estomac fins que no arribi l'hora del dinar o del sopar,  i també, possiblement,  aferrat entre la trama de la roba del sofà, algun que altre acusador pèl del gat o del gos que tendrament jeia al seu costat, faci de colofó alleujador d'una indesitjable solitud. 

Ben mirat si aquest és el final que engloba tot el principi, la crònica del sofà llençat no s’aparta gaire de la història dels mortals que’ls utilitzem, ¿o no?.