De
vegades quan retardem la visita a un malalt greu, “inconscientment”
estem actuant com Werner Herzog, aquest singular director de cinema
alemany que tenia una profunda amistat amb Lotte H.Eisner ,
ella
estava malalta i ell sabent que li quedava poc de vida, des
d'Alemanya va anar a visitar-la a França, pensant conscientment
allò que nosaltres fem “inconscientment”, així doncs va
emprendre el viatge a peu en un intent de voler prolongar-li la vida,
així ho diu en una entrevista:
«Un
amic de París em va trucar per telèfon a finals de novembre de
1974. Em va dir que Lotte Eisner estava molt malalta i que sense
dubte moriria. Li vaig contestar: no és possible. No en aquest
moment. El cinema alemany no podia prescindir encara d’ella. Vaig
agafar una jaqueta, una brúixola, una bossa d’esports i els estris
indispensables. Les meves botes eren tan sòlides, tan noves, que
mereixien la meva confiança. Em vaig posar de camí cap a París per
la ruta més directa, convençut que, si hi anava a peu, ella
sobreviuria” .Pel
que es veu va funcionar doncs la seva amiga va morir bastants anys
més tard.
D'aquest director de
cinema no cal esmentar ni quantitat ni qualitat del seu treball, és
prou conegut i admirat u odiat segons la ideologia, el que és segur
però és que els seus incondicionals no hem perdut ocasió de poder
veure cada un dels seus films, Fata Morgana -paradoxals resultats
de la colonització-, un dels seus primers treballs ja apuntava
maneres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada