(parlant de grans actrius només cal dir: la xirgu, la garbo, la sara, la callas...., d'aquí l’encapçalament.)
Avui: Hi ha
noticies que vulguem o no colpeixen, una de les grans ha marxat. Cofundadora de
tot un projecte de teatre racional, ens va permetre sobreviure a la grisor rallant el negre amb que el franquisme volia mantenir-nos generació rera generació.
Ahir: Al 1976,
fundació del Teatre Lliure. El nom ja
demostrava tota una intenció de principis, i així ho va ser; la ciutadania, de
mica en mica gràcies a un grup d'agosarats professionals de l’escena, podíem recuperar l’herència d'aquells grans projectes que ens explicaven s’anaven gestant durant la segona recentment massacrada
república, en el sentit de poder culturitzar, en majúscules, a tot un poble
posant damunt l’escena les grans obres
de mestres de la literatura.
Avui, l’escena,
actrius, actors, i ciutadania, per uns moments el sentiment d'orfandat ens
ballarà pel cap, però ràpidament ens commourà el record de saber que, d'alguna manera, un petit bri d'orgull de saber que
has fet les coses ben fetes, Anna Lizaran,
t’haurà donat forces per desconnectar amb pau d'aquest mon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada