ja hem begut oli!

Em fa l’efecte que ja hem begut oli.

La dreta més carca no només ho  veu amb bons ulls sinó que estimula els actes solidaris de caritat que espontàniament sorgeixen sobre tot o, més ben dit, “únicament” en barris obrers. 

Ajudats pels mitjans de comunicació que “ells”  els megapoderosos grups econòmics també controlen,  mostren la imatge pública de les bones accions, les caritatives, les dels cristians valors, aquelles que ens fan ser millor persones, i per tant aquelles que ens distreuen, per l’ego de bon cristià, de poder aprofundir i desemmascarar la verdadera causa del problema deixant així en segon, tercer u oblidat pla, la prioritat que hauríem de tenir tot prenent  mesures radicals, d'exigir-los a “ells”,  que acabin amb les desigualtats en la distribució de la riquesa, local, continental o planetària.

Aquestes accions caritatives (generalment les més difoses en els mitjans) són la tapadora amb que cobreixen “ells”  l’atapeït cubell d'escombraries on aboquen tot el seu menyspreu als drets socials. A Europa ens ha tocat el rebre, massa benestar, massa classe mitja, massa drets humans aconseguits desprès de la 2ª gerra mundial..., Hem begut oli i aquest ja comença a ser tòxic.

No resulta gens difícil d'imaginar l'escenari on els components del G8 o els del grup Bilderberg, quan és reuneixen per tractar a porta tancada les resolucions que volen dur a terme, algú amb el beneplàcit de tots  com a colofó  les rebli, tot dient:

-Ja n’hi ha prou!, 

-No podem repartir tant, no podem permetre que cada vegada més gent vulgui tenir accés al nostre elitisme d'usos  d'hàbits .., per entendre'ns   al nostre tren de vida. Hi ha línies que no es poden traspassar. Eliminada quasi bé l’educació racionalista en favor de la sectària, ara és l’hora d'arraconar i exterminar progressivament durant aquesta segona dècada del segle  la chusma  que amb els seus radicals ideòlegs, respectivament, s’abstenen de servir-nos i fer-nos costat.