“Ells”, quin afany que tenen per amagar les mostres populars d'art que fins i tot poden fer bella una visió de deixadesa administrativa entre institucions, en aquest cas les de l'ajuntament i en el seu temps la del ministeri de l'exèrcit.
L'edifici del vell hospital militar a Maó, encara aguanta les escrostonades quatre parets aixecades damunt d'un terreny, ja fa temps propici a sucoses especulacions urbanístiques desades, segurament, en algun despatx d'alguna important entitat bancària connectada amb una important empresa de la construcció que també estarà connectada amb algun important "holding” de negocis. Tots plegats esperant que passi aquesta pantomima de crisi que “ells” mateixos han provocat per enfortir encara més el seu poder de domini.
NO els agraden els graffitis, són mostres d'art que sovint poden ser critiques amb la seva manera de fer les coses.
De deixalles i de misèries, per sobreviure, l'art popular és capaç de fer poesia, i com que d'això “ells” no en saben ni un borrall, són partidaris d’amagar darrera d’una monumental tela plastificada confeccionada possiblement amb substàncies tòxiques, allò que consideren indigne: la malmesa estructura d’un obsolet edifici que un dia, amb enginy i per expressar-se, van utilitzar artistes del grafiti.
“CAPITALISMO”
MI VENGANZA
ES AMAR
LO QUE DESPRECIA.
(ana perez cañamares)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada