dijous, 27 de juny del 2013

els diesel

                                                                SPARTACUS


A balears s'està estenent la frase de “turisme diesel, camina molt i gasta poc” que ja és una mica antiga doncs, pels anys 60-70 a Catalunya, els visitants procedents de Barna, que feien turisme pel principat, se'ls denominava així entre altres adjectius més o menys despectius però sovint encertats: "pixa pins, ho!quemacus..." 

Ara bé,  qualificant-los de  “els diesel”  poc s'imaginaven que, en lloc de ser ofensiu, era tot un elogi per aquelles persones que tenien dos dits de front, el “caminar molt” volia dir fer exercici tot anant coneixent l'indret i perquè no, al mateix temps,  ajudant a pair l'àpat de torn que excel•lents pioners d'una incipient cultura gastronòmica (ara reconeguda internacionalment) ja anaven gestant. El “gastar poc”, també era seguir la tradició de no fer despeses que vagin més enllà de les necessàries per anar per la vida amb un mínim d'honestedat consumista malgrat que algunes persones confonguessin aquesta mena de virtut amb la de ser garrepa.

Ara, un quart de segle després veiem com de mica en mica les compres compulsives, (rerefons d'un greu trastorn psíquic), a causa de la crisi econòmica s'estan esgotant, així doncs, amb sort durant la seva fase transitòria podrem alliçonar-nos com cal del valor de les coses tal com ens aconsellava n'Erich Fromm en el seu llibre “Tenir o Ser”.  Al mateix temps i ja que les persones estem obertes de ment, tal vegada tinguem  la possibilitat de saber i entendre en quin cony de mon ens estan ficant i aprenguem a conèixer qui són els verdaders causants d'aquest terrabastall global: G8, grup bilderberg i tota la plèiade de súbdits banquers, empresaris, juristes, religiosos, polítics etc. etc., amb aspiracions d'emular-los tot fent qualsevol tipus de feina que els manin per tal de salvar aquesta mena de benestar amb la preferència d'avaluar més el “tenir”  que el “ser”.

Així doncs, maleïda crisi però ben vinguda sigui si ens fa obrir els ulls i les ganes de continuar amb fermesa el seguiment d'aquesta sempiternal “lluita de classes” que ja un llegendari Spartacus ens va dir com s'havia de fer.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada