la teranyina

Una humitosa càlida albada a l’inici de la tardor oferia, al besllum, el contrast de la rosada invasora dels camps i marges que els murs de paret seca s’encarreguen de mantenir frondosos possibilitant així que centenars de teranyines s’arrenglerin, una darrera l’altre, en molts dels trams de l’estreta i llarga carretera que duu al far de Favàritx.

Al mig de cada una d’aquestes artesanes teles, l’aranya pacientment queda a  resguard, no te presa, ella sap que  minúsculs insectes innocentment aniran quedant enganxats en la resistent tela un cop l’evaporació de la rosada els  permeti  el vol, l’ormeig que ha construït és prou resistent,   ni el pes de les gotes de gebre l’han aconseguit destruir.

 Tan sols la força del vent,  tramuntanada, ponentada, llevantada o un fort migjorn, aconseguiran esborrar del paisatge el bell espectacle del trampós teixit obra mestra dels aràcnids