Afuats cap al futur.
No conec ningú que ho faci.
Fan com si aquest dimarts
hagués d’esser quasi idèntic
als dimarts de l’any tres mil
i als de l’any del tres mil setze.
El cervell és una màquina
més propensa al patiment
que no pas a l’alegria,
ben al marge de l’entorn.
Perquè això no s'esdevingui,
cal lluitar i estar despert,
no esperar res dels congèneres,
sinó assalts, deslleialtats,
cretineses innombrables.
I com goses posar ordre
a aquest món, si no vol ser
sinó un niu de vespes Feres?
-No té massa clar què vol.
Funciona com un panzer
Soviètic, per les planes
De Txetxènia. No sap bé
on girar-se, sense un ordre.
Oh, que buit que tens el cap:
tot és aigua, no cap nervi.
Quan et mous, sento el soroll
d'aquest líquid, que hi fa ones.
És inic. No tens collons
Per omplir-lo com Déu mana.
Una cara de pell fresca
fa trempar. Només això.
Vet aquí si n’és de simple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada