joquer

A proa, les  agosarades

Encarades a popa, les reflexibles 

Indefenses, (de moment), a babord

Opressores, (sempre), a estribord 

Unes més i altres menys, badoquejant, 

contemplen l’estela que la nau va deixant.

el rentat de peus

Que el papa besi i renti peus en cerimonials públics anant ell, els bisbes i capellans que li fan de comparsa, vestits amb  immaculades túniques fetes  de roba i confecció d'alta qualitat, és un insult a la intel·ligència i sensibilitat  de les persones en general i sobre tot a les que estan en situació de “pre” o de pobresa total.

Papa Francesc: Tota aquesta pantomima podria arribar a ser creïble si  vostès, tots plegats, d'entrada recuperessin l'hàbit franciscà i cremessin públicament totes les luxoses i obscenes vestimentes alhora que, també recorregueren esglésies i centres d'acolliment social de tots els barris obrers i rics, fent donació de tots els seus bens patrimonials per restituir l’espoli que la població està patint en nom de no se sap quins interessos que tant salvatgement defensa aquest 1% planetari.

Papa Francesc: Quan vostè i la prole de prelats que van immediatament darrera del seu càrrec pontifici,   baratin sagraris, patenes, safates i demés estris d'or i argent  del ritual litúrgic  per modestes, però dignes, de fusta cristall o aram, quan facin una pública declaració de tots els actius que posseeixen en accions o en metàl·lic dins i afora del Vaticà,  alhora que  fan saber com i  on estan invertits  i  com els pensen anar administrant,  quan, quan, quan i quantes tantes qüestions podrien anar afegint-se per arribar a la feliç conclusió de que llavors si que seria creïble això del cristianisme i la fe catòlica.

Fins que tot això no passi, no esperi Papa Francesc, que les persones que tenen dos dits de front li facin cas o se’l puguin arribar a creure tot essent conscients del valor creïble del llegat d'aquesta mena de postulat cristià que les sagrades escriptures els han deixat.

ja hem begut oli!

Em fa l’efecte que ja hem begut oli.

La dreta més carca no només ho  veu amb bons ulls sinó que estimula els actes solidaris de caritat que espontàniament sorgeixen sobre tot o, més ben dit, “únicament” en barris obrers. 

Ajudats pels mitjans de comunicació que “ells”  els megapoderosos grups econòmics també controlen,  mostren la imatge pública de les bones accions, les caritatives, les dels cristians valors, aquelles que ens fan ser millor persones, i per tant aquelles que ens distreuen, per l’ego de bon cristià, de poder aprofundir i desemmascarar la verdadera causa del problema deixant així en segon, tercer u oblidat pla, la prioritat que hauríem de tenir tot prenent  mesures radicals, d'exigir-los a “ells”,  que acabin amb les desigualtats en la distribució de la riquesa, local, continental o planetària.

Aquestes accions caritatives (generalment les més difoses en els mitjans) són la tapadora amb que cobreixen “ells”  l’atapeït cubell d'escombraries on aboquen tot el seu menyspreu als drets socials. A Europa ens ha tocat el rebre, massa benestar, massa classe mitja, massa drets humans aconseguits desprès de la 2ª gerra mundial..., Hem begut oli i aquest ja comença a ser tòxic.

No resulta gens difícil d'imaginar l'escenari on els components del G8 o els del grup Bilderberg, quan és reuneixen per tractar a porta tancada les resolucions que volen dur a terme, algú amb el beneplàcit de tots  com a colofó  les rebli, tot dient:

-Ja n’hi ha prou!, 

-No podem repartir tant, no podem permetre que cada vegada més gent vulgui tenir accés al nostre elitisme d'usos  d'hàbits .., per entendre'ns   al nostre tren de vida. Hi ha línies que no es poden traspassar. Eliminada quasi bé l’educació racionalista en favor de la sectària, ara és l’hora d'arraconar i exterminar progressivament durant aquesta segona dècada del segle  la chusma  que amb els seus radicals ideòlegs, respectivament, s’abstenen de servir-nos i fer-nos costat.

una de la PAH a menorca

Totes les persones som fokor!

De nou l’animós Fokor, amb la innata dignitat que el caracteritza, per enèsima vegada deuria de sortir d'una de les oficines del colós BBVA, decebut i amb la preocupació de veure's atrapat en aquesta mena d'orgia especulativa on en cap moment ell tenia la intenció de participar. “TOTES SOM FOKOR”, és l’encertada frase que a Menorca, avui per avui, representa a les persones afectades en més o menys grau per les abusives i fraudulentes practiques bancàries, és a dir, totes.

Per la seva particular característica el problema d'en Fokor és un cas especial, així doncs les negociacions són feixugues i humiliants alhora, de fet, poden ser semblants al mal son d'algú que té una malaltia catalogada com a “rara” i veu amb impotència el menystingut interès dels grans laboratoris per trobar el guaridor remei doncs, en tractar-se de casos aïllats, se't treuen del damunt amb kafkians arguments encobridors del seu avariciós criteri de que no cal tenir en compte cap situació d'angoixa que afecti a una minoria de la població i més, quan pertany a la classe obrera.

Gracies a la lluita d'un veí desnonat a Martorell, Mohamed Aziz, a l'actuació del seu advocat i la del jutge que va admetre una denuncia d'abús bancari a tràmit i, a més a més va elevar una pregunta prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, aquesta institució recentment ha dictat sentència reprovant, per abusiva i il·legal, la llei hipotecaria espanyola. El president de govern de l'estat espanyol, quan se li ha preguntat al respecte ha declarat amb veu baixeta, que “la adecuaremos” per tant ens queda clar que no hem de baixar la guàrdia doncs de sobres sabem la minsa llargària que té l'estri de prendre mesures del govern i de part de l'oposició quan es tracta de legislar en favor dels interessos del conjunt de la ciutadania, en comparació a la llargada exorbitant que empren per afavorir aquest 1% de la població que ofega i extermina alhora. 

Sortosament, la consciencia ciutadana que sap que “totes som Fokor” va en augment, sortosament la “democràcia participativa” en front de la “representativa”dia a dia també, per tant, el clam del SI QUE ÉS POT, no s’aturarà a tot l'estat fins aconseguir l’aprovació dels punts de la iniciativa legislativa popular sobre dació en pagament, paralització de desnonaments i lloguer social que el govern ara té entre mans i, a més a més, la justícia social, a traves dels seus representants haurà d'encabir tots els particulars casos “Fokor” que puguin anar sorgint. 

El 21-3-13, a les dotze del mig dia a s'Esplanada de Maó, el missatge en veu alta del SI QUE ES POT, de ben segur que és tornarà a escoltar.

I, efectivament, el 22-3-13 una més de les moltes combatives PAH que funcionen a l'estat espanyol el clam demanant justícia el va fer efectiu.

joquer

Amants, simplement això

En la distància o en la proximitat

Implícitament distorsionant normes

Obligatori satisfer l’atracció sincera

Únicament però, el mutu acord validarà l’afer. 

el papat d'en franciscum

Quina por que fan les primeres paraules del Papa de Roma que ha pres el nom de Franciscum, per donar, diu, un missatge de perdó i solidaritat amb els pobres, així doncs fent una valoració d'aquelles d'estar per casa que acostumen a ser les més entenedores per la seva simplicitat, podríem dir que: 

Els creients de bona fe veuran que això és iniciar el temps que duri el seu papat tocant de peus a terra, els que per les circumstàncies s’empobreixin o els que ja en són, estaran contents de ser-ho doncs si aquesta és la voluntat de Déu, saben que com a bons cristians seran premiats al paradís...,.

Pels creients d'interessada fe cristiana, els que volen que la seva doble moral sovint sigui perdonada i beneïda, el  missatge papal és de conciliació entre ells i els que els critiquen, (pederàstia -el diable de vegades pren cos de criatura-, avortament no però, si és la nena de la família..., fidelitat dins del matrimoni si però, ja se sap, la carn és feble..., etc.

Pels agnòstics, una manera de fer proselitisme tot cercant la proximitat dels indecisos del “ara si ara no”  amb la religió que de petit els van inculcar..., i per aquelles persones mal pensades, atees i vidents ocasionals que les veuen venir totes d'un hora lluny, això és clarament un  avís de l'augment de la pobresa que ens caurà a sobre i  arreplegarà i conduirà sense pietat a la indigència sempre i quan no disposem d'un sucós compte corrent perdut en un d'aquestos paradisos terrenals fiscals on segurament es mou un gran percentatge del capital de la tot poderosa "santa seu vaticana". 

Aquest és el domini de l’església catòlica apostòlica i romana, si estem al seu costat estem en bones mans,   molt diferent del poder de la església ortodoxa que a Grècia i a Xipre, ja els ha tocat el rebre segurament perquè són tan babaus que no s’han preocupat en mantenir uns contactes com cal dins del mon financer mundial i, en el passat, tampoc deurien de fer cap picada d'ullet al nazisme que els dones permís per fer-ho; així doncs,  sabem com ho estan passant els grecs, i a tota la població xipriota, ja els han fotut mà a la butxaca originant el primer “corralito” europeu, més ben dit, el segon, ja que el “trademark Spain” ja ho va fer fa temps amb la practica d'endinyar participacions preferents a mitjans i petits estalviadors tal vegada no gaire catòlics (del opus segur que no n'ha caigut cap) desinformats i avars  alhora.

joquer

Aquesta classe política nomes mesura 10 centímetres dels 100 que té el llistó de la dignitat humana, la taca de líquid tòxic de la corrupció contamina el cervell i l'organisme de la població que,

enfurismada, és de calaix que hauriem de fer conjuntes totes les accions de protesta. 

Indispensable seria doncs deixar d'anar a fer-les per separat en simbòlics grups gremials i

organitzar convocatòries setmana rere setmana cavil·lant, això si,

un dia estratègicament altern per fotre'ls mal allí on més els dolgui. 

joquer

Això que socialment esta passant és simple i menys greu del que sembla, no ens hem d'escalfar gaire la closca

encara que sigui desesperant mirar enrere i veure els 30 anys perduts tot jugant a ser demòcrates,

i també resulta descoratjador haver-los de dir :
-ho veus cap de suro?, perquè quan algú et deia que l’estaves cagant el miraves amb supèrbia per damunt l’espatlla?

-hÒstia  tu, i el que he fardat somiant ser de classe alta, vestir roba de marca, conduir un cotxasso enlluernant autòctons o immigrants envejosos del meu tren de vida?

Uf! Quin ferum que fa tot plegat..., forçosament un clandestí sistema estadístic posat, dia a dia, al dia, els facilita dades del nombre de població cabrejada i, pel que sembla, van sobrats disposant d'un ampli marge que els permet continuar ofegant..., ofegant..., ofegant...   

mamà küster

 Rainer Werner Fassbinder (1945-1982)

Els comunistes o socialistes de fe, els exclosos durant la transició pel propi partit que els titllava d'agosarats , evidentment que tenen tot el dret i per tant l’obligació de reconduir l’aparell burocràtic que pertany a la seva ideologia tot fent net dins del cervell dels falsos dirigents o militants “alliberats” a fi i efecte d'intentar recuperar-los un altre cop. Allò que ens està ofegant no és un monstre qualsevol, és apocalíptic!

Tot això ve al cas després d'haver llegit el comentari del dia al bloc d'en Manel Delgado,:

"Un nou partit comunista: un instrument per a la revolució democràtica". Declaració de la cél.lula de cultura i TPQs del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (febrer 2013)

Un nou partit comunista: un instrument per a la revolució democràtica                                      

Avui estem en una cruïlla històrica que planteja nous reptes i requereix noves idees i nous instruments. En els grans moments històrics cal adequar instruments per fer política i intervenir en els processos en bones condicions. La fundació del PSUC s'explica per la voluntat d'unir forces en la construcció d'un partit de defensa de la República democràtica que combatés de la millor manera possible la insurrecció feixista. La creació del PCC també s'explica pel context històric en què té lloc. En aquell context, el de la desmoralització posterior a la derrota històrica dels pactes de la Transició, es tractava d'agrupar a tots els que estiguessin disposats a resistir dignament el règim de la Segona Restauració. 

Què necessitem per fer la revolució en l’actual cruïlla històrica?

En primer lloc, pensem que cal un instrument útil per a la reconstrucció de la classe treballadora. Hem de contribuir a que aquesta jugui un paper polític com a tal en l’actual crisi de civilització. Cal reconstruir la solidaritat de classe a partir de la nova realitat de la precarietat i l’atur massius. Cal un instrument al servei d’un subjecte polític real, no només invocat.

L’altra gran tasca és la de contribuir a l’èxit del moviment democràtic, entès com una gran aliança social del 99% de la població contra l’oligarquia financera de l’1%, que posa en el centre del debat polític la necessitat d’obrir un procés constituent que garanteixi el dret a l’existència digna i una democràcia real.

Aquest nou instrument ha de sorgir d’un procés engrescador, inclusiu i radicalment democràtic, un procés que aglutini lluitadors de diverses tradicions, gent no organitzada fins ara i, sobretot, nous activistes que s’estan polititzant en la lluita. Ens proposem, en definitiva, contribuir a un procés d’adaptació política al nou moment històric a través d’una pràctica militant, útil i exemplar.

Ens hi posem?"

Aquestos militants de fe, que parlen amb respecte i apliquen fins i tot en algunes qüestions personals conceptes i fets de clara tendència llibertaria, són ara els únics que poden reconstruir la gran desfeta de militància dins del seu aburgesat partit. Ho tenen difícil però, l'aburgesament d'un obrer d'esquerres és un mal endèmic contra el que no s'ha trobat una medicació que funcioní, podem dir que fins i tot pot arribar a ser un malalt crònic per a la resta de la vida.

VIAJE A LA FELICIDAD DE MAMA KÜSTER, és un film on el desaparegut director alemany Rainer Werner Fassbinder,  ens explica una divertida història sobre el tema.

joquer

Aiguader: Quan les canonades d'aigua no formaven part de la xarxa de les ciutats, aquest noble ofici era l’encarregat de subministrar a la població el preuat líquid, la picaresca diu que, per apujar el preu, alguns s’inventaven la procedència de fonts miraculoses el contingut d'algunes de les garrafes que duien al carro.

Ebenista: Títol d'honor dels antics fusters que treballaven amb molt d'art la matèria prima d'arbres procedents de frondosos boscos  fent tot tipus de mobiliari per la casa o els conjunts estructurals  d'interior i exterior en botigues i portals. Sense anar més lluny, peces del modernisme (finals del XIX i principis del XX) que encara quedin dempeus són un clar exponent de treballs realitzats per expertes mans d'oficials i operaris del ram.

Inventor: Diguin el que diguin, a dins d'aquest ofici segur que totes les persones hi estem  ficades, encara que, algunes per mèrit i d'altres per oportunistes siguin les que s’acabin duent la fama.

Oller: Un altre antic noble ofici que facilitava el què fer diari quotidià i domèstic dins de les cases. Des de curoses olles per cuinar aliments i els plats per consumir-los fins a les gibrelletes  per encabir tot allò que el cos ja ha filtrat, aprofitat i per tant necessita d'expulsar, han estat adreços elaborats des de temps immemorables per expertes mans de terrissaires.

Urbà (guàrdia): Necessari  a les cruïlles de poblades ciutats per fer-nos circular dins d'un estricte ordre. Per un costat controla el transit de vehicles amb rodes de tracció animal o a motor i per l’altre la ciutadania que va a peu. Tot cofoi ho fa amb un xiulet que fa sonar al mateix temps que belluga braços i mans amb unes posicions que totes les persones badoques que el mirem ja sigui a peu, en carro o en cotxe, ja sabem el que ens vol dir. Llàstima que els semàfors i rotondes li vagin traient protagonisme. Tenen la feina assegurada però, a les sortides i entrades de les escoles. 

l'empleat

L'EMPLEAT

Ahir, una vegada més la cita d’una PAH davant d’una oficina del BBVA.
Ahir, una vegada més potser la minúscula “pegatina” reivindicativa dels drets de la ciutadania enfront dels abusos d’un ultra- usurer sistema bancari local i mundial, l’ha tret un fidel i adulador empleat de l’entitat  complidor d’ordres per allò de no perdre la feina i veure’s arrossegat dins del carreró sense sortida que més por li fa: que els desposseeixin dels seus drets, o que no trontolli el seu estatus, o que la seva persona i família quedi desprotegida, o...,

Tal vegada aquest amatent servent de l’oligarquia financera potser encara no s’ha adonat que les cridòries i accions que tanta por li fan , no van dirigides a ell sinó que van dirigides al president de l’entitat que el té contractat, a la seva junta directiva i per extensió als accionistes tots plegats còmplices del fraudulent mon financer. Així doncs aquest empleat que ara té cara i ulls perquè l’han enxampat, bé és podria estalviar de fer el ridícul abans d’hora i treure la “pegatina” un cop els ànims estiguessin calmats. Tal vegada així es posaria al nivell de tants i tants treballadors de banca que, amb un digne discret comportament, demostren que ells també estan de la part de l’indiscutible raó dels afectats per les hipoteques, sense que això dins d’aquest estat democràtic  del que diuen  formem part, hagi de posar en perill el seu lloc de treball.