apartheid

                          fragment d'un grafit al poble d'Alaior (menorca)

Consentir que deneguin l'arrelament als que sovint  convertim en esclaus que fan les feines més feixugues de la societat, és l'apartheid encobert que totes les persones practiquem tal vegada massa capficades -però dins de casa nostra- per l'actual situació d'inestabilitat social.

els russos

Diuen que els russos aposten per les mediterrànies costes pel seu oci d'estiueig o bé, els de les grans fortunes, per invertir-hi.
Gairebé agonitzant, alguns dels nostres ajuntaments o  famílies, esperen als nous soviètics amb candeletes, una munió de propietats urbanes obsoletes d'ús (el públic no els és rendible), i per tant abandonades despectivament estan en oferta, de vegades l'únic vestigi que recorda el passat digne de l'edificació, és alguna part de l'estructura exterior de característic i bell marès que es manté dempeus enyorant el passat.

l’almoina real

Cada dia, als ports de l’arxipèlag balear atraquen monumentals creuers que constaten “la insuportable levitat de l’ésser”. Per sort a prop tenim ments privilegiades en treure`s del damunt  possibles responsabilitats dient-nos com podríem solucionar la carència d’alimentació per manca de recursos econòmics que, de forma alarmant, ja comencem a patir.

http://www.arabalears.cat/balears/reina-insta-demanar-aliments-creuers_0_982701797.html

vitalitat

Traginant amunt i avall els graons també de l'existència, qui no parla mentalment amb els seus –morts o vius-, adonant-se potser amb rancor dels menyspreus rebuts o, amb remordiment, dels atorgats?  
“Busca molt lluny dins de la teva ment
i parla amb els teus morts
en el lloc on es formen les borrasques”
Fragment de “Vells telenotícies (1960)” de Joan Margarit 

joquer

A l'àmplia frontera mediterrània

Està també l'àmplia trinxera on reposen els morts.

Irisades aigües de mar, formen la pesada llosa que ho clou tot.

On van a plorar-los família, amics, coneguts?

Unes víctimes, criatures dones i homes, exclosos de ni tan sols mig obrir  la porta  personal d'Ítaca.  

besllum

S’incrementen els vols, s’incrementen les reserves, som un destí turístic segur que els donem la benvinguda entre crepuscles rogencs que sembla siguin, recordant el roig de la sang  vessada,  els únics sensibles.

Som un destí segur i cada vegada més preparat, servicial i ignorant, voluntàriament, de les desigualtats socials que ens envolten.
menorca.info

joquer

 -Ai! de l'ai! de l'ànima, aquest país no té remei.

-Ep!, no et queixis, diuen que a l'Àsia o l'Àfrica n'hi ha de pitjors.

-I tant!, allí com que són munió de gent i de llengües, conflictes com el nostre, dia si, dia també.

-Oh!, ja veig perquè t'has adonat del fet que la pell de brau s'ha tornat a fer malbé.

-Uf!, que en fa de temps que els pellissers de l'imperi són uns 

adobers mediocres, matussers i a més a més prepotents. 

el cul d'en boadella

Els nacionalistes espanyols adscrits o simpatitzants del PP, partit que governa l'estat, ambdós cada vegada més caducs i qüestionats, són ben bé tal qual l'au adaptada com a símbol del seu anagrama. Voletegen, criden i es barallen entre elles per un tros d'aliment rescatat de l'abocador de fems, els agrada la merda, la putrefacció, la corrupció..., així doncs no ens ha d'estranyar que el xaruc d'en Boadella substitueixi l'estel pel seu cul i repti, com millor sap fer, el dret de decidir de tot un poble mostrant la part del cos per on defeca tota la cosa pútrida que alimenta la seva ment.

l'enginy

Els habitacles construïts amb materials de baixa qualitat per baratar costos i que, tal vegada, algun barroer arquitecte va dissenyar amb menyspreu sabent que anaven destinats a gent modesta, fa que les humitats siguin el pa nostre de cada dia en qualsevol estació de l'any o, que els espais per estendre la roba, siguin inexistents; per un motiu o per l'altre, l'enginy guaridor, en aquest cas, hi està present.

joquer

Al Japó, la Terra del sol naixent, han commemorat el genocidi del llançament de la bomba atòmica damunt la població d’Hiroshima i Nagasaki el 6 d’agost del 1945

Encara, avui en dia,estan patint les conseqüències del terratrèmol i posterior tsunami que va destruir una central nuclear a Fukushima l’ 11 de març del 2011

Indefensa però en ordenat silenci la població pateix i acata el seu destí resignadament, com aquell que no hi pot fer res contra l'advers fat

O, tal vegada, ambdues tragèdies siguin més senzilles de definir, és a dir, que tot plegat i en el primer cas segur hagi estat

Una conseqüència lògica de la maldat humana engendradora d’artefactes bèl•lics cada vegada més sofisticats i mortals, i en el segon, la imprudència d’instal•lar centrals nuclears en un lloc amb forta i constant activitat volcànica.

Un home s'atura per veure el món que té al davant, s'atura d'apujar o d'abaixar les escales del penya-segat que connecten la ciutat amb el port.
Són indrets emblemàtics testimoni del pas de la civilització gairebé sempre més harmoniosos amb la natura que no pas el modern i recent inaugurat ascensor que just, tot s'ha de dir, està estratègicament situat arran del club nàutic i el seu casino de joc.

mirall natural

                                                                        FAVÀRITX


A peu o per l'estreta carretera que ens apropa al far de Favàritx, en arribar-hi trobem una gran bassa temporal (llac) anomenada Es Cos d'es Síndic, els experts diuen que és peculiar doncs s’alimenta tant de l’aigua de pluja com de l'aigua de mar  quan en aquest hi ha forts temporals. Ecològicament és de cabdal importància doncs en èpoques de migracions serveix de descans alimentació i cria per a diferents aus.
A la llum de l'albada, l'espectacle de trobar la bassa d'Es Cos d'es Síndic plena formant, en un dia sense vent,  un gran espill horitzontal reflector de l'entorn del llac junt amb el far i quatre oportunistes nuvolades, pot fer que, per una estona,  te n'oblidis de les  pròpies i alienes misèries de la  condició humana. 

http://enmenorca.wordpress.com/2011/10/10/favaritx-punt-geologic/

joquer

l'Agost resulta que té 31 dies per caprici de l'emperador August que no es va conformar amb els 30 que li corresponien. (1)

El següent mes, el setembre deu el seu nom al setè mes del primitiu calendari romà.

I el mes que segueix l'octubre, el nom li ve d'haver estat el vuitè més del mateix calendari.

Obtenim el nom del novembre, el que va a continuació, per la mateixa regla de tres, és a dir per ser el novè del calendari romà.

Ultimarem, així mateix  l'any, amb el desembre seguint la mateixa cantarella....,!! per ser el desè mes del romà almanac.!!

(1) L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies. En l'antic calendari romà es deia sextilis perquè ocupava la sisena posició, però se li va canviar el nom a augustus en honor a Cèsar August (Caesar Augustus, en llatí), el primer emperador romà. El mes de sextilis tenia 30 dies al primitiu calendari romà, però va passar a tenir-ne 29 amb el calendari lunar de Numa Pompili. El calendari julià li va restituir el nombre de 30, però August li'n va afegir un més (que va treure a febrer) perquè no en tingués menys que juliol, mes dedicat al seu pare adoptiu Juli Cèsar. Els seus símbols són el zèfir i el gladiol[1] i el sagrat cor per als catòlics.
Gràcies Viquipèdia!!!!