el blanc d’ovelles que són llops

Podríem dir-ne de les senyores Cospedal i Camacho. Ambdues són difícil d’escoltar quan ja saps que no t’interessa res del que puguin dir ni tan sols per quedar amb els ulls oberts tot dient –quina barra!; a més a més, per la gent que ja portem una pila d’anys simpatitzant i practicant el feminisme, també costa fer-los- les cas, fan caure la cara de vergonya doncs són el clar exponent d'aquell tipus de dona que mai voldríem veure proliferar. L’una, amb dominació verbal de tics masclistes que acompanyen una femenina agressivitat gestual que aguditza trepitjant fermament sabates de taló d’agulla i l’altre, amb tics de “mosqueta morta”quan somriu o inclina el cap alhora que mostra els palmells de les mans com demanant almoina, conseqüències clarament degudes a la suposada dependència de submissió a tot el que l’amo i senyor digui que ha de fer, defensar i fins i tot pensar.
Ambdues formen una part del tipus de dona de l’imperant, salvatge i corrupte capitalisme encara del bracet de l’ ancorat ranci nacionalisme de l’estat espanyol, llegats consanguini directes d’un franquisme enquistat per pobles i ciutats. Anem-nos-en!, i així potser, deixarien de tenir aquestes dones un protagonisme a Catalunya, la qual cosa seria un avantatge més que assoliria la ciutadania desitjosa d’independència.
Ah! i pel que fa als homenets, del senyor Montoro, els experts en economia ni saben què vol dir el plantejament d’allò que volia dir en les respostes al periodista del TN nit de tv3 del divendres 24-1-14, doncs atents com espectadors no encertàrem a treure’n l’entrellat però, amb satisfacció, detectàrem que ni ell sabia el que anava dient i, de l’altre, el senyor Rajoy, ja no sé que dir, em supera la barra que té mantenint el lloc de feina embrutat i esquitxat com està per tants escàndols de corrupció dels que té a prop o dels que té lluny i ell, tan panxo, llegint discursos que li serveixen, això sí, d’esquellot per aconseguir que el ramat no es perdi i mantingui la uniformitat servil i blanca (com el logotip del partit) dels seus votants.
L’ANC té tota la raó, no cal caure en el parany de moure un sol dit al carrer en rebuig a les seves bravates, el moviment ciutadà sap molt bé com aplicar solucions  al problema obert.