A mi m’ha tocat de viure
sens respit, de cap a cap,
el que hom diu la Guerra Freda,
un període obscè
i de murriesa absurda
que ha acabat amb el triomf
d’en Bin Landen i és l’ONU
que ha estat qui ha manat.
Convindria destruir-la.
L’edifici: per alberg
D’animals de companyia.
El noranta-set per cent
de les malalties clàssiques
de dements i similars
-les vint mil tres registrades-
són d’origen social.
La causant no és la mare
o el pare o el cosí.
Poden ser els mateixos metges.
-I per què fas tanta feina...?
Tanmateix, t’has de morir.
-Morir és també una feina.
No et mores quan tu vols.
Només néixer no és feina.
Observant-nos a escala
mundial, o com vulguem,
més cretins no ho podem ésser...
Per tant, abonem-nos clars
a la tècnica salvífica.
Fugim com dels escurçons
dels astròlegs i cosmòlegs,
remeiers i bellsparlers,
en fi, tots els que ens grapegen.
-Una noia amb el ulls grossos…
-Parles d’aquest col•lectiu
com si fossin només vaques.
-Elles parlen tal com jo.
Jo he après a fer-ho d’elles.
-Just aprens allò dolent.
-És que és tanta la insistència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada