tatuatge
Cada matí refeia la pissarra amb cura i bona lletra, era com l’efímer tatuatge diari que tal vegada servia d’ham per atreure amb el preu o el producte, una clientela que resistia a fer despeses fora del que ja havia pagat amb el tot inclòs, és el drama causat per la privatització encoberta de l’esbarjo del treballador que només pot arribar a fer vacances triant ofertes de baix cost en concordança al baix cost que paga la seva empresa pels seus serveis, o amb concordança de la minsa pensió que rep després d’haver treballat tants anys però, per qüestions de conservar la feina, poques hores declarades per la gerència del petit taller, botiga o despatx alhora sovint - totalment o parcialment-, al servei de grans multinacionals.
I això només és el principi d’aquest túnel -present i futur-, però que algú ens vol fer creure que ja s’albira el final il•luminat per la llum del càlid i efímer sol d’estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada