Amb especulació o no post Porcioles, l’espai urbà pels voltants dels nuclis de barraques s’anava transformant, la qual cosa beneficiava els homes joves que hi vivien doncs els cridaven per a fer feines de peons de manobre tot dins del natural tripijoc dels prestadors o “prestamistes” -el que ara ve a ser subcontractistes d’obres - . Això d’estalviar en el desplaçament del personal encara que fossin quatre duros en la benzina de la furgoneta de recollida dels obrers o bitllet de metro o autobús, era un guany que el prestador o constructor sempre veia amb molts bons ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada