La segona: també estic perplexa pel que em passava pel cap i no trobava com pronunciar-me sobre el detectat temor d’algunes persones quan valoren els pros i contres d’una Catalunya independent en aquesta neoliberal UE, ja que, dins el meu precari anàlisi en qüestions d’economia, crec que el model islandès és prou atractiu per prendre notes i, en aquestes estava quan, dijous dia 8 i divendres dia 9, el bloc de l’espai Vilaweb de Tomàs-Maria Porta i Calsina, em facilita i estalvia la feina doncs, l’opinió que fa d’ambdues qüestions, les subscric podríem dir-ne al 90%.
-Sr. Tomàs-Maria, tens tota la raó i en veu baixa memoritzo que, com abstencionista de mena, només em penedesc d’haver votat dues vegades, una per obligació i amb tremolor de cames i mans col•locant una papereta del NO en una rònega capsa custodiada per un caspós i marcial personatge uniformat de gris un 14 de desembre del 66, i l’altre, per indignació a les acusacions, del mateix tarannà caspós del govern d’Aznar, contra ETA, després del criminal atemptat dels fonamentalistes tergiversadors d’un islam, que diuen professar, per justificar les massacres que fan i que tant beneficia als fabricants d’armes d’arreu el planeta( potser fent el gest de votar vaig ajudar a l’espectacular resultat d’ ER en els comicis...), així doncs, fen-te cas, seguiré amb l’abstenció però no tant per avorriment sinó per dignitat de poder sempre dir: -amb mi, dins l’entramat sistema neoliberal on tots sembla que us trobeu de bon gust, alhora d’emetre un vot, no compteu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada