A mi no em detura res:
jo soc metge sense fronteres
Era tan formosa que
les roselles s’esglaiaven
i quan va arribar a Berlín,
de seguida en fou la reina.
-I per què odiar tant!
T’ho dic jo: no val la pena.
-Ho dius tu, que ets un cagat.
Cal respondre amb valentia.
Oh, quin dia que farà
sense monges per la serra,
ni pageses en els prats,
i el sol podrà saltar-hi,
juganer i deliciós
perquè jo pugui mirar-lo.
-Un cabota que ho comprèn
emporqueix els que l’envolten.
-No podem fer-los callar
ni podem neutralitzar-los...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada