l’efímer art filosòfic

Ahir mentre la disbauxa nocturna omplia d’orins i gitarades el poble celebrant la festa major, algú en una propera platja (a Menorca no hi ha distàncies) s’entretingué a fer art.
És la creu i la cara de nosaltres, la societat, uns poden (podem) xalar etílics amb desmesura qualsevol sonat esdeveniment fugint tal vegada de penalitats o responsabilitats que potser els vénen gran i, al mateix temps, altres poden (podem) fer el mateix però espargint esperança i un futur més o menys estructurat oferint art i compromís en la feina o en l’esbarjo.