diumenge, 7 de setembre del 2014

joquer (as de la màniga)

certituds immediates – miquel bauçà

A París molts enfolleixen,
tractant temes com pot ser:
“L’amistat pot ser possible,
feta sobre un malentès?”
Així passen les vetllades.

Efectivament, em passa
de fer rectificar el món,
que és tan intolerable
amb la seva pesantor
tan estulta, tan mecànica.

-I com els podré conèixer...?
-Per llurs fruits. –Això és molt
relatiu, també molt vague.
Cal saber el sentit dels fruits,
què pretenen, com ens volen
enredar. D’innocents, no
Ho podrien ser. És claríssim.

-Oh, com criden les madones
i també els grans “maricons”.
-És que no hi ha una políticas
d’imposar una austeritat.
Tothom va a urgències clíniques... 

Una conversació 
raonable amb una dona
és possible?  - Potser menys,
amb un home. La cultura
del cal•lotge s’ha acabat.
Ha estat una sort per l’ànima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada