Així, tu, et vols morir sol...
No pots ser més egoista...
No veus que ens agrada a tots
d’observar aquest espectacle?
És com veure néixer un nen.
Meravelles de la vida...
El cor sec com un cigró,
desembeino aquesta raspa,
la que té reflexos d’or
i m’acosto al santuari,
on degollo mats devots,
que fa temps que s’ho temien.
-I què fa en Colau des Port?
-Continua al mateix seti.
Just assalta els viatgers
que emfasitzen llur estatus.
-Que beu molt darrerament?
-Només per fer el seu ofici.
-Oh, que bé que hagis vingut.
-Au no siguis tan hipòcrita:
he vingut per a cobrar...
-I voldria que em agüessis...
-Això et costarà deu dòlars.
-Una cega paralitica...
-Tot és per boixar aviat.
-Això és monstruós, Toni.
Ets pitjor que un criminal
de la guerra a Sarajevo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada