dissabte (7) d’en martí pol

Miquel Martí i Pol  -  SUITE DE PARLAVÀ (algú que espera)

Aquest potser és el port, i la cadència 

també podria ser la de les barques 

que salpen i es dispersen, solitàries, 

fendint l'espai a ritme lent d'onada. 

Algú, de terra estant, dibuixa signes 

i assaja una remota singladura, 

navegant de secà, que no pot dur-lo 

més enllà de la taula i el paisatge 

d'un vell cafè que el record magnifica. 

Jo, que m'ho miro tot des de les roques, 

conjuraré endevins perquè em desxifrin 

els camins que el vent traça damunt l'aigua 

i els miratges de llum que l'home, en somnis, 

dibuixa al marbre blanc. 

Quan conflueixin, 

potser el capvespre aombrarà la platja 

i l'home s'alçarà i, amb passes lentes, 

se n’anirà, mentre les barques tornen 

una a una i la sorra, amorosida 

per l'escuma, n'acull les confidències.