dimecres, 19 de novembre del 2014

les ànimes dels vestigis

Darrere els hermètics finestrals del vell casalot, deu d’haver-hi amplies estances immerses en la foscor i, qui sap si alguna ànima de les que les havia posseït plenes de llum no segueix habitant-les entretenint-se recitant poesies, entre altres, el vell bell poema, “Les Finestres”de Kavafis

En aquestes cambres obscures on passo
dies que pesen, camino amunt i avall
per trobar les finestres. Quan s’obrirà
una finestra serà un consol.
Però de finestres no se’n obren, o no les sé trobar.
Potser val més que no les trobi!
Potser la llum seria un nou turment.
Qui sap quins nous afers no mostraria.

(traducció d’Alexis E. Solà)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada