Tot això ve a conte perquè a mitjans de l'any vinent, les eleccions municipals ocuparan fulls i fulls de paper i digital, per què alhora d’emetre el vot la ciutadania pugui decantar-se per un bàndol o per altre i així, els programes dels candidats (que duen l’aigua al seu molí assecant el del veí) intentaran convèncer a part de la ciutadania que no té una fe cega o atracció malaltissa per una opció política en concret, és a dir, aniran per la que sempre estem indecisa i encegada també o xacrosament atreta per alternatives poc institucionals tipus antiglobalització neocapitalista, és a dir, el residu poblacional que ens costa un munt creure en les bones intencions de velles formacions perquè durant la seva trajectòria han demostrat, clarament, de quin pal es despengen i cap a quin en van i, referent a les noves, pot ser que (mal pensats com som) de moment i a l'expectativa, abstinguem-nos públicament d’opinar a favor o en contra i tal vegada, arribat el dia, fent honor a la nostra condició de cagadubtes fins i tot de votar.
-Ah!, quina diferència decidir anar a votar o no per decidir quin tipus de país –annexionat o lliure- volem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada