dissabte, 20 de desembre del 2014

dissabte (12) d’en lluís solà

DE VEU EN VEU
LAVES, ESCUMES (La pell d’Orestes) Lluís Solà
6. Deixa’t caure, doncs, ulls clucs,
dins la vaga claror d’aquesta alba
tèbia, tremolosa de vents
i de plenituds tot just apreses.
El carro que trontolla al fons
d’un camí obscur potser porta
indicis d’un nou trobat delit,
esclats de fulles, la descoberta
d’una mar inevitable.
Saluda la rotunda afirmació del dia:
avui aprendrem lentament
com és difícil de viure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada