divendres, 26 de desembre del 2014

lligams de família

Les de Nadal, són festes familiars mamades des de la infància. A l’aixopluc del domicili dels majors del clan, s’hi va a fer els generosos àpats  tradicionals i de cars ingredients cuinats fent xup-xup uns dies abans de cruspir-los el 25, 26... i tots acompanyats d’escumoses nostrades begudes, postres tradicionals, compactes com maons els uns, altres tubulars i febles com les neules i també els variats de forma textura i colors, com els fruits secs o polvorons. La cosa pot canviar quan els majors ja ho són massa i per tant incapacitats per gairebé tot que les trobades inicien un altre rumb i els avis i àvies que van quedant pel camí, ara van aquí i ara van allà, tot depenent del nombre de descendència. 
Aquest si més no, sol ser el costum típic arrelat encara en molts nuclis familiars i que la publicitat consumista també s’encarrega de perpetuar, però... (ai!, ja hi som) aquesta bucòlica idea de la realitat no és compartida per tothom, o això és el que intuïm almenys les persones que, per sistema, ens agrada emprenyar cercant sempre el perquè que l’ampolla cada vegada està més buida, i això ens fa veure la crua realitat i que sempre hi ha algú entestat d'apaivagar-la amb garlandes o grandiloqüents paraules, enguany, ben representades en el discurs del flamant recentment estrenat rei de l’Españagrandeylibre, que observant-lo bé,  si més no per morbo, en la televisiva aparició, si alguna de les que desconfiem de gairebé tot no va pensar en el conte “El vestit nou de l’emperador” de Hans Christian Andersen, és perquè encara no l’ha llegit.
I així tenim el reietó Felip VI, lloant valors de: (a) "solidaritat cristiana” (b) unitat pàtria i (c) “regeneració de l’ètica dels càrrecs públics del país” tot plegat entre altres arengues del discurs llegit al “telepromter”, creuant una cama sobre l'altre com espontani gest d’estar per casa i també, com que no la va moure de lloc, fent palès -perquè no patim- que ell és jove sense cap xacra artrítica almenys més avall del cervell o això, és el que es desprèn, doncs si no s'adona del fet que si és el que és, és per (a) la falsa moral familiar que arrossega (b) gràcies al cop d’estat feixista contra la legítima segona república, dictadura que el seu pare va perllongar acceptant ser rei practicant també un cop d'estat als drets dinàstics i (c) com a còmplice hereu de "suposats" fraudulents negocis paterns carregats de testaferros però que, per imperatiu legal cap jutge podrà dur als tribunals per allò de la immunitat reial, per la qual cosa, és de suposar  què els tramposos afers hi han i seguiran empastifant tota la família reial que  seguirà  tirant de la rifeta mentre el poble segueixi adormit emmirallant-se en els falsos valors que els fan tragar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada