reis mags i pares noels

Guarnits amb luxoses teles els tres reis d’orient esperen que alguna ànima catòlica o no, els col•loqui al lloc costumista d’un pessebre i facin així el miracle d’entabanar criatures i grans perquè no escatimin (seguint l’exemple dels regals que fan els mags a l’innocent Jesuset) despeses en consumir i consumir tota mena de productes, en aquest cas, innocents o no, per a totes les edats.
D’ençà que es va crear la llegenda, la indumentària de Melcior, Gaspar i Baltasar, no és uniformada i això els fa caure en un elitisme segons l’entorn on se’ls faci aparèixer: població de més alto estanding, ostentós vestuari i població amb menor poder adquisitiu, modest embolcall.
En la foto d’aquest apunt, al trio representatiu del tradicional nostrat Nadal, ja fa estona que popularment se li ha afegit el Pare Noel que el 25 de desembre és la causa primícia de les compulsives despeses consumistes doncs, fins no fa gaire en la percepció del temps, quan algunes de les ara ancianes persones érem criatures el costum era “qui per Nadal res no estrena, res noval” i així, amb uns mitjons, jerseiet o bufandeta érem més feliços que un gínjol. S’ha de reconèixer però, que el personatge acoblat a la tradició nadalenca és un desclassat de la moda i com l'època de Mao Zedong , sense ser comunista, sempre du la mateixa indumentària. Ell, en casa rica o modesta sempre vesteix igual, casaca, pantalons i barret roig rivetejats de blanc nevós, combinació de colors maliciosament semblants als de la famosa coca-cola a causa dels canvis intencionats que, per qüestions de màrqueting, diuen que van fer uns publicistes quan institucionalitzaren als EUA el tal Pare Noël, Pare Nadal, Santa Claus o Sant Nicolau (déu n’hi do la varietat) nòrdic que vestia més ecològicament, de color verd.