divendres, 31 de gener del 2014

l'oferta filosòfica

Llegeixes o veus les notícies de l’actualitat que ens envolta i trepitja per les obscenitats que denuncien a causa del comportament deshonest d’alguns polítics, empresaris o jutges; després tens la sort de desfogar-te tot llegint opinions d’interessants blocaires de Vila Web  o d’altres llocs la qual cosa et permet alleugerar l’angoixa de no notar soledat en aquest convulsiu món i així surts a fer un tomb i per acabar-ho d’arrodonir veient el filosòfic nom d’una immobiliària fen la seva oferta, captes la imatge que, alhora jugant, et fa pensar, riure, plorar..., i apa!, ja tenim motiu per creure que tot el desgavell social senzillament passa perquè, tal vegada, algunes persones s’han begut (en aquest cas venut) l’enteniment.

dijous, 30 de gener del 2014

j.s. elcano

Aquest vaixell escola de l’armada espanyola, podríem dir que és la joia de la corona i arreu on va, és la patxoca i orgull de la població integrada en la grandesa de l’imperi, a Maó per exemple, les més altes personalitats PPolítiques van fer l’honor de donar-los la benvinguda un cop va amarrar al contaminat port de la ciutat.
Segur que la disciplina que reben els alumnes dins del vaixell, serà digne i exemplar per saber navegar com cal enmig de mars i oceans, ara però, faltaria saber si el tipus de comportament ètic que reben s'ha adaptat al passat segle XX  -el de la Declaració Universal dels Drets Humans- o bé encara els valors que imparteixen estan ancorats en el segle XVl, aquell on va viure l’il•lustre navegant que donà nom a la nau, època tan prolífera en genocidis imperialistes colonitzadors.
I aquí, un altre exemple homònim http://iniciativadebate.org/2014/01/29/el-poder-real-en-espana-tiene-nombre-real-instituto-elcano/

dimecres, 29 de gener del 2014

desestacionalitat

La temporada baixa també té els seus encants i els visitants, amb una mica d’imaginació, fins fa poc podien notar la sensació de solitud d’antics pobladors tot contemplant de reüll, l’escultura EL CAMINANT, HOMENATGE A GIACOMETTI, del Taller D’escultura Centre D’art Ciutadella,  que formava part del “2013, passeig d’escultures a Fornells”, primera edició del projecte artístic format per un grup d'artistes (pintors i escultors) en relació amb Menorca, i que un cop exhaurit el temps d’exposició ja ha deixat de formar part del seu entorn urbà,  esperem però que, per la salut cultural de tothom,  l’experiència tingui continuïtat arreu de l’illa.

dimarts, 28 de gener del 2014

setmana verda a ses illes

Aquesta setmana a ses illes, els camps verds d’hivern segur que fan costat als centres escolars en solidaritat per la crida dels docents a mares pares i tota la ciutadania, perquè facin ostentació pública amb vestimenta o domassos als balcons de color verd a fi i efecte de lluitar, una vegada més, junts contra les dictatorials i desmesurades sancions que el govern balear no atura d’aplicar a tot aquell professorat díscol amb la partidista exterminadora cultural llei d’educació; però, molt em temo que a mida que passa el temps a poc a poc les mostres de solidaritat en defensa de la identitat perden força..., 40 anys de franquisme destructiu i ben bé 30 de pactada transició amb el pes de la balança afavorint el genocidi cultural, ha anat minant la societat, ara però, tal vegada l’enrenou independentista a Catalunya, sigui la mena de balisa verda que desperta consciència ciutadana dins la foscor de l’arxipèlag.

dilluns, 27 de gener del 2014

el blanc d’ovelles que són llops

Podríem dir-ne de les senyores Cospedal i Camacho. Ambdues són difícil d’escoltar quan ja saps que no t’interessa res del que puguin dir ni tan sols per quedar amb els ulls oberts tot dient –quina barra!; a més a més, per la gent que ja portem una pila d’anys simpatitzant i practicant el feminisme, també costa fer-los- les cas, fan caure la cara de vergonya doncs són el clar exponent d'aquell tipus de dona que mai voldríem veure proliferar. L’una, amb dominació verbal de tics masclistes que acompanyen una femenina agressivitat gestual que aguditza trepitjant fermament sabates de taló d’agulla i l’altre, amb tics de “mosqueta morta”quan somriu o inclina el cap alhora que mostra els palmells de les mans com demanant almoina, conseqüències clarament degudes a la suposada dependència de submissió a tot el que l’amo i senyor digui que ha de fer, defensar i fins i tot pensar.
Ambdues formen una part del tipus de dona de l’imperant, salvatge i corrupte capitalisme encara del bracet de l’ ancorat ranci nacionalisme de l’estat espanyol, llegats consanguini directes d’un franquisme enquistat per pobles i ciutats. Anem-nos-en!, i així potser, deixarien de tenir aquestes dones un protagonisme a Catalunya, la qual cosa seria un avantatge més que assoliria la ciutadania desitjosa d’independència.
Ah! i pel que fa als homenets, del senyor Montoro, els experts en economia ni saben què vol dir el plantejament d’allò que volia dir en les respostes al periodista del TN nit de tv3 del divendres 24-1-14, doncs atents com espectadors no encertàrem a treure’n l’entrellat però, amb satisfacció, detectàrem que ni ell sabia el que anava dient i, de l’altre, el senyor Rajoy, ja no sé que dir, em supera la barra que té mantenint el lloc de feina embrutat i esquitxat com està per tants escàndols de corrupció dels que té a prop o dels que té lluny i ell, tan panxo, llegint discursos que li serveixen, això sí, d’esquellot per aconseguir que el ramat no es perdi i mantingui la uniformitat servil i blanca (com el logotip del partit) dels seus votants.
L’ANC té tota la raó, no cal caure en el parany de moure un sol dit al carrer en rebuig a les seves bravates, el moviment ciutadà sap molt bé com aplicar solucions  al problema obert. 


diumenge, 26 de gener del 2014

joquer

                     (1ers. mots de vocals del diccionari)
Àbac: Tot en la vida és mesurable, estem atrapades dins d’aquesta, avui en dia, tant simple eina de càlcul.

Eben: Fusta noble compacta i de color negre molt preuada de la qual pren nom l'ofici d'ebenista que és diferència del de fuster pel sol fet de què un es vanta de fer obres més artesanes que l'altre.

Iaia: Amb tota seguretat són seus el gens que podem heretar de la materna.

Oasi: Verdor enmig del desert i ombrel•la enmig d'un camp de gira-sols

U: Aquesta sola vocal basta per designar l'1.

dissabte, 25 de gener del 2014

barraquisme (3 de 36)

L'enginy innat del joc de carrer: bicicleta mancada de frens i neumàtics, caixa de fullola pel transport de fruita damunt les quatre rodes d’un desballestat petit cotxe de bebè i un dinamisme innat de jugar plegats, tenint cura un dels altres, els bastava per ser feliços dins d’aquell  territori seu on, tal vegada, encara no havien après  a qüestionar el perquè altres criatures de la ciutat podien jugar en carrers d’asfalt i clavegueram.  

divendres, 24 de gener del 2014

el camí

Quan somnies , el camí que t’apropa al far no  serveix de gaire si ets conscient que ell, el far, només  t’orienta si decideixes navegar.

dijous, 23 de gener del 2014

roser d’hivern



A un recer de l’alta paret de marès d’un antic palau o convent, hi ha el pati exterior que podem veure a través d’una reixa que separa l’edifici de la vorera de l’angost carrer del nucli antic de Ciutadella.
Som a l’hivern i el dia és curt però això no vol dir que, l’estona de sol o llum intensa que pugui caure a l damunt del roser, de ben segur que li serà un bàlsam d’oxigen i, de ben segur també que, si algú passejant s’atura a observar-lo, la visió del banc convidant a través de la reixa a asseure’s, li faci pensar que en aquest cas s'estaria millor darrera que a defora. 

dimecres, 22 de gener del 2014

resistents (3)

Sa taverna de sant Climent, té el mobiliari de fusta que el temps s’ha encarregat d’envellir atorgant-li aquest valor rústic artístic que acostumen a tenir els materials nobles en continu ús i conservació.
A l’hivern, una llar de foc alçada dóna caliu a l’estància i en qualsevol època de l’any, els propietaris t’atenen correctament i distesament i, també podríem considerar un valor afegit, que no hagin caigut en el parany d’emular el tipus de local àvid o emmirallat pels d’estrella Michelin, que sovint fins i tot cauen en situació ridícula quan una simple tapa de truita de patata i llesca de pa amb tomàquet les serveixen damunt d’un sofisticat plat esquitxat d’alguna industrial salsa com a contrast de sabor o guarniment.

dimarts, 21 de gener del 2014

PSC, defensant les sigles

Algú creia que el camí que feia no el duia enlloc i per això, de cop fent un gir de 9Oº, va veure que potser sí que al final trobarà allò pel que un dia va prendre compromís i que durant anys algú s’encarregà de prostituir. 

dilluns, 20 de gener del 2014

bombolla d’"élite"

Una vegada més el ciment destructor del paisatge també s’ha acarnissat a l’entrada del bucòlic poble de pescadors de Fornells. La bombolla urbanística ha creat l’absurd, no basta el lloc privilegiat com a segona residencia, sinó que també, l’habitacle, ha de ser de luxe i així ho fan saber amb un cartell colpejador als ulls i sentiments de persones desposseïdes de feina i de futur que, esperançades, no aturen d’espargir currículums per l’erm menorquí camp laboral d’hivern, esperant amb candeletes la temporada d’estiu que els pugui oferir un respir de dignitat econòmica amb l’arribada de fugaços Sant Pancraç, (aquell que ve amb un pa sota el braç proporcionant treball i diners), que els estalvií d’anar al popular banc d’aliments de Càritas perquè així podran anar al supermercat i omplir la nevera i armari de la cuina dels anomenats productes de marca blanca que se suposa són exactament igual de nutritius.
Ai! senyor quin món..., tant de bo que tots els ruscos d’apartaments d’ ”alto estanding”de ses illes aviat tinguin propietari, ara ja comença a ser el moment, l’oferta, almenys a Fornells, ja és d’escàndol, 50% per sota del preu inicial..., ah! i tot un president del govern català, des de fa dècades, estiuejant modesta i discretament al poble, la qual cosa si més no, l’honora com a persona.

diumenge, 19 de gener del 2014

joquer


Animal de companyia
és la definició exacta
i, saps que és així,
observant el vincle creat,
un pont, sense cap dubte, de dependència mútua.

dissabte, 18 de gener del 2014

barraquisme (2 de 36)

El noble animal suportava estoicament les jogasseres manetes, tots plegats semblaven conscients de la mútua dependència per sobreviure en un espai hostil que, no cal dir, dignificaven amb la innocència de ser nens i amics que alhora se sabien útils a la comunitat sense oblidar allò que devia ser-los més important, sentir-se estimats.

dijous, 16 de gener del 2014

mania persecutòria

Al nucli antic de Ciutadella, al costat mateix dels emblemàtics mercats del peix i carnisseries on els esforçats botiguers s’afanyen dia a dia a mantenir els llocs de venda nets i polits com ells creuen que es mereix la clientela, podem trobar un pengim-penjam batibull de fils i capses del subministrament elèctric i telefònic amb els que les flamants empreses privades obsequien a, nosaltres, els seus clients. A prop o en la mateixa façana del cablejat edifici, no hi ha cap obra de reforma que justifiqui aquest menys preu de  “ells" cap a nosaltres però, no paga la pena queixar-se o comentar res a les autoritats competents, prou sabem com les gasten i encara ens acusarien de mania persecutòria seguint l’exemple del fiscal del cas NÓOS, referint-se al jutge que té la gosadia d’imputar a qui té tots els números de ser culpable, tant si està com no ho està, bojament enamorada. El reial pare i sogre pot gaudí, per un vergonyós imperatiu legal, d’immunitat per a tot tipus de delicte la qual cosa no vol dir que els “seus”(testaferros o no), hagin d’aixoplugar-se sota el mateix corrupte paraigües.
Ui!, si aquest final l’ha ocasionat uns caòtics cables sota un fanal apagat, no vull pensar en tot allò que podríem dir si estigués encès. 

dimecres, 15 de gener del 2014

obscenitat ornamental

A Maó, uns obscens - però per algú decoratius- obusos, rodegen el monument franquista a la memòria dels “seus” caiguts en combat. Molt a prop es troba la residència d’ancians i els encara eixerits usuaris que surten a fer un tomb pels voltants, sovint passen pel costat d’aquests, en el seu temps, destructius artefactes que a més d’un els devia aterrir en la infància o joventut. En general, desconeixem l’opinió que poden tenir referent al conflicte bèl•lic que van patir en persona, ignorem si per alguns els obusos representaven la victòria dels seus colpistes ideals o la sempre condemna dels drets humans, però molt em tem que els segons siguin la minoria dins la residència, i ara, durant les estones dels records d’infància, quants rostres generacionals desapareguts anticipadament per l’exili no els vindran al cap maleint així també, en silenci, l'ocasió robada pels colpistes als republicans, de poder passar junts la darrera etapa de la vida.
P.D. Ahir, un cop enllestit aquest apunt al bloc d’avui, TV3 va emetre el sempre l’excel•lent treball de “sense ficció” titulat “El món on volíem viure” dedicat al reportatge que el gran mestre de la fotografia i sentiments, Robert Capa va enregistrar durant un dels penosos dies de l’èxode de la població civil republicana davant l’entrada del maleït feixisme a l’estat espanyol, i en veure la coincidència el penjo per a qui pugui interessar.

dimarts, 14 de gener del 2014

resistents 2


Un pa compacte i ben amassat surt cada dia del ’actiu forn de llenya, pans de farina blanca amb sal o sense i el de farina integral, ocupen les senzilles prestatgeries en espera de la fidel clientela i, si s’escau, de tant en tant quatre crespellines també formaran part de la venda del dia.
A prop de l’establiment, un altre del gremi dels flequers però pertanyent a una d’aquestes cadenes de moda, ofereix tot un sortit de pans i pastes productes tots congelats que acaben dins d’un modern forn elèctric que la dependenta acciona després de carregar les safates dins la mena de vitrina elèctrica, i un cop acabat el temps de la cocció espargeix el gènere pel taulell expositor esperant que la clientela, atreta per un establiment mancat de portes, segons cànons de ”estratègia comercial” moderns, entri a fer compres compulsives.
Curiosament, tots els forns antics que encara estan actius, la persona que atén acostuma a ser la mateixa durant anys, i misteris de la modernitat, aquells que pertanyen a cadenes comercials amb disseny clònic sorgits a tots els barris i pobles, la fisonomia del personal que despatxa, d’estar somrient els primers dies passa a estar múrria fins que un dia ja no hi és i, quan això succeeix en una petita localitat, tot d’una t’assabentes dels motius dels sobtats canvis de personal i vulguis o no, planys el calvari que li espera a la nova dependència.

dilluns, 13 de gener del 2014

visió d’ocell

La panoràmica és relaxant però  no saps ben bé per què, una neguitosa esma t’obliga a enregistrar-la alhora que també veus que dos ullets més l'estan contemplant..., al cap d’una estona un cop més,  un fragment d’escriptura memoritzat  tal vegada et diu el perquè volies impressionar la imatge:
Amb closos ulls
hem contemplat
cels i arbres
dolorosíssims.
Un ocell 
esbatana 
camins
de temps.
Somnis sense mans
sota la sorra.

(fragment de “Finisterre” de Lluís Solà)

diumenge, 12 de gener del 2014

joquer (as de la màniga)

       MIQUEL BAUÇÀ  certituds immediates

A mi m’ha tocat de viure
sens respit, de cap a cap,
el que hom diu la Guerra Freda,
un període obscè
i de murriesa absurda
que ha acabat amb el triomf
d’en Bin Landen i és l’ONU
que ha estat qui ha manat.
Convindria destruir-la.  
L’edifici: per alberg
D’animals de companyia.

El noranta-set per cent
de les malalties clàssiques
de dements i similars
-les vint mil tres registrades-
són d’origen social.
La causant no és la mare
o el pare o el cosí.
Poden ser els mateixos metges.

-I per què fas tanta feina...?
Tanmateix, t’has de morir.
-Morir  és també una feina.
No et mores quan tu vols.
Només néixer no és feina.

Observant-nos a escala
mundial, o com vulguem,
més cretins no ho podem ésser...
Per tant, abonem-nos clars
a la tècnica salvífica.
Fugim com dels escurçons
dels astròlegs i cosmòlegs,
remeiers i bellsparlers, 
en fi, tots els que ens grapegen. 


-Una noia amb el ulls grossos…
-Parles d’aquest col•lectiu
com si fossin només vaques.
-Elles parlen tal com jo.
Jo he après a fer-ho d’elles.
-Just aprens allò dolent.
-És que és tanta la insistència.


dissabte, 11 de gener del 2014

barraquisme (1)

On la ciutat canvia de nom, Barcelona, dècada dels 7O, copiant una definició exacta d’en Paco Candel 

El joc de “la taba” potser era l’últim  fins a arribar al joc del matrimoni de feia temps concertat.

divendres, 10 de gener del 2014

els talaiòtics

L’assentament talaiòtic perpetua el pas de l’ésser humà en la Terra, el lloc i la situació de cada pedra parla als experts en arqueologia, els diu la forma de subsistència d’antics pobladors..., pels neòfits, imaginant les condicions de vida, és la veu del silenci la que ens parla, no en sabem més, i així, sovint quedem embadalits dins la  misteriosa i peculiar atmosfera que l’envolta, pensarosos admirem en aquest cas, no la levitat sinó la força de l’esser. 

dijous, 9 de gener del 2014

nóos reial

La casa reial passa angoixa, el cas nóos la preocupa, el negoci de la monarquia que té com a empleats tot el reducte de l’escòria franquista, està nerviós, i ho està perquè els vividors incultes s’encallen allí on les coses, gràcies a una prepotència dictatorial els anava bé. No els satisfà gens que un jutge posi en evidència a cap membre de la família; el rei i els seus, tot i estar segurament involucrats en aquest i mil i un afers especulatius, han de quedar al marge de tota sospita. Potser ara surtin una mica més escaldats, però al cap i a la fi se’n sortiran amb la seva.
Amb la mosca al nas, més d’un illenc amb l’afer de l’herència Balada, vam poder comprovar amb quina subtil trama aquest home hauria d'exercir l’ofici d’usufructuari al servei d’aquesta reialesa que mai ha mogut un dit en bé del poble que estoicament s’adona de què la institució monàrquica espanyola amb els seus gestors administradors, no només té els peus de fang sinó que el cervell també el té i és d’aquella mena de llot pudent de claveguera que se’t fica dins dels sentits corporals i mai arriba a desaparèixer. Ara, aquesta franquista- borbònica, representa aquell model d’Espanya que l’inviolable Machado, pronosticà que ens gelaria el cor als nascuts dins o sota el sempre sagnant domini del seu imperi.



dimecres, 8 de gener del 2014

l’once

 Com que el territori illenc és petit els “gordo de navidad o del niño”, enguany tampoc hi eren entre l’escàs sortit de números de les poques “ Administración de Loterias y Apuestas del Estado” establertes, i això voldrà dir que els esforçats venedors de l’once, sotmesos a pressions de l'organització per què com sigui augmentin la venda de cupons,-ja que si arriben a uns mínims, seran mereixedors d’obtenir un sou un pèl més alt del salari mínim-, potser veuran augmentada la clientela desitjosa d’aquell premi gros que els recents pomposos sorteigs de l’estat els ha escatimat i veure si així poden, alguns, tapar forats, i altres ajudar a més d’un membre de la família amb greus problemes per trobar un treball remunerat. 
La sort, l’esperança dels humils i la cobdícia dels altius. 

dimarts, 7 de gener del 2014

esclata-sangs

Els experts aficionats en cercar bolets acostumen a emprar tàctiques d’estratègia gairebé militar per camuflar, en primer lloc, el vehicle per després passar desapercebuts com aquell que no vol la cosa mentre caminen pel bosc i, un cop arribat al lloc secret, aquell reclòs gravat en la ment herència d’avantpassats, amb delicadesa separaran, tallant el capell de la feble cama que els arrela a terra, els crescuts esclata-sangs de temporada. Si la collita és excepcional (que acostuma a ser-ho) amb bonhomia repartiran entre la família o el veïnat proper, els millors i sencers exemplars. És el privilegi de pobles a tocar de la natura i el luxe del bon veïnat.

diumenge, 5 de gener del 2014

joquer

Avui, vigília de la fi de festes.
Estem a punt i preparades.
Irrompen les rebaixes!!!
Observarem l’endemà mateix de demà,
uns descomunals cartells amb guarisme de dues xifres del descompte, que gairebé no deixen veure el gènere exposat als aparadors i que, a més a més, ja són la tònica dels 365 dies de l’any tret dels puntuals curts dies de temporada alta.

dissabte, 4 de gener del 2014

perfils condescendents

Amb la manca de creences o activitats religioses dels animals, l’exemple diari del pacífic conviure entre algunes espècies que es necessiten, deshumanitza - encara més -, el comportament de la nostra amb la pròpia.
Potser sí que la verdadera selva o vida salvatge la tenim dins les ciutats, subtilment presents a l’interior de més d’un dels edificis institucionals o temples de cultes allunyats del sentit ètic que els van fer sorgir.

divendres, 3 de gener del 2014

salubritats

La mediterrània té això, saludables plantes guaridores de mals corporals com l’àloe, i senzilles estàncies vora mar benefactores de l’esperit, també però, malauradament massa sovint topem  amb  aquells espais construïts  demolidors de paisatges que també té la mediterrània.

dijous, 2 de gener del 2014

destresa anònima


L’art s’esdevé quan l’artista mostra la seva obra que ens pot agradar o no, també a ell o a ella pot passar-li el mateix i sovint, defugint d’afalacs, els cavil•losos pel resultat final del seu treball acostumen a ser els millors. També es pot donar el cas de què alguna persona, per atzar, fa art sense saber-ho, circumstància que, tal vegada honestament, hauríem de reconèixer com l’infravalorat ignorat treball dels senzills.