barraquisme (21 de 36)

El carrer era seu i el trànsit de vehicles gairebé  inexistent en aquella zona dins la gran metròpoli, una  més, de les de propietat municipal en espera de  requalificació d’alta volada mentre tolerava ser l’aixopluc de marginats en espera d’ubicar-los prop dels altres barris obrers que també anirien creixent gràcies a la immigració, massa sovint abans ara i sempre, d’on s’acostuma a proveir la societat dels benestants de mà d’obra barata, és a dir, “amb el dret”de ser explotada.
En la imatge intuïm el paternalisme de permetre’ls alinear-se prop d'enormes postes de la “Gesa” d’on segurament podien “punxar” per tenir corrent elèctric dins els provisionals febles habitacles, i fins i tot, “La Telefònica” els concedí el privilegi d’una cabina!

lleons bústies

Tenen cara d’emprenyats, més de mig segle engolint i engolint bones i males missives de correspondència comercial, personal, sentimental, avisos oficials i tota una munió d’empleats públics del servei estatal de correus, classificant-les dins l’estafeta o a fora, patejant els carrers, repartint-les a domicili; tot un món reduït ara a una minsa activitat amb milers i milers de llocs de treball volatilitzats gràcies a les -ja no tan noves-, xarxes informàtiques a l’abast de tothom, que faciliten les comunicacions sense necessitat d’intermediaris, però els lleons incrustats al mur, continuen malcarats, potser abans extenuats per la feina i ara, espantats pel que acostuma a passar amb els canvis d’era, pel genocidi dels llocs de treball.

rilke

No sé si ets moix o moixa, sovint ens sotges i quan creuem la mirada no puc estar-me de pensar quanta sort que tens de ser lliure, a escala reduïda..., em recordes tant aquella pantera de Rilke!

LA PANTERA, París, Jardin des Plantes  (Trad. Joan Vinyoli)
Té el seu esguard tan fatigat de veure 
passar els barrots, que ja res no reté.
És com si mil barrots tan sols hi hagués
i fora d'ells els món ja no existís.

El mòrbid caminar de forts passos flexibles
que gira en cercles molt i molt petits,
és tal com una dansa de força al volt d'un centre
on es dreça atordit un gran voler.

Només a voltes el teló de la pupil•la
s'alça sense remor. Hi entra una imatge i va
creuant la calma tensa dels seus membres
fins que en atènyer el cor deixa de ser.

casalots

La façana sobresurt del jardí ple de matolls i esbarzers crescuts per deixadesa, petits grisos blocs de formigó aixequen un  mur on només un tram que conserva antics  barrots deixa  veure l'interior. Pel cap et passa que podria ser una atractiva residència d’ancians atès que el geriàtric del municipi, tal qual els dels altres pobles de l’illa, té un llistat d’espera que fa feredat. A totes les ciutats, hi ha vestigis del passat detinguts en l’espai urbà, són antigues fàbriques o habitatges de l’època esplendorosa d’empresaris o famílies, són sòlides i amplies construccions de sostres alts i espaioses dependències ara però, buides, esperant qui sap què, per retornar-les a un ús privat o públic. És, arrelat en el temps, el costum lucratiu d’abandonar possibles usos socials de necessitats immediates. 
En el cas de la imatge, potser pel davant passi de tant en tant alguna persona on part de la seva vida  va transcórrer  dins les oficines o tallers de l'empresa, i si va tenir la sort que la cotització a la seguretat social va ser com la que Déu mana, estarà cobrant una digna jubilació que per això es va deixar la pell treballant construint la societat que després d’una guerra incivil, i un altre mundial, es vantava de ser la del benestar social, una societat  modèlica on no mancarien llocs amb preparats  professionals per dirigir i atendre l'assistència  on concloure la vida dignament sense ser una càrrega dins el, qui sap si desestructurat o no, nucli familiar que li ha tocat viure.

imaginant

És un centre de jardineria dels que subministren productes hortícoles per l’alimentació o de bellesa visual. Cada dia de la setmana hi ha activitat, els particulars som una esporàdica fidel clientela que passa una estona badant pels hivernacles ja sigui cercant algun producte en concret o deixant que qualsevol altre t’encisi per portar-te'l, i quan trobes alguna persona d’avançada edat decidida que ja ha fet l’elecció, i veus com tota rejovenida passarà per caixa frisant per arribar a casa per posar-se mans a l’obra en allò que té pensat de fer amb el lot escollit, li detectes aquella mena de sensibilitat tan necessària que voldries per tothom i vols imaginar que no ha tingut mai cap comportament violent cap a ningú, i vols imaginar que l’estat del benestar que ha pogut gaudir l’ha nodrit de sensibilitats, i vols imaginar que de cap manera la seva actitud pacífica, i en certa manera tolerant, davant de les injustícies que en el transcurs de la seva existència haurà viscut o presenciat, no ha tingut res a veure en l’actual situació de desigualtats socials..., i mentre t’imagines tot això t’adones del complex entramat sociocultural que a voltes ens fa ser optimistes, a voltes pessimistes, i, fins i tot a voltes, ens pot convertir en víctimes o en botxins.

l'endemà

A les balears, potser no tan altius, seguiran nodrint-se de tot allò que destrueixen i embruten.
Ara però, malgrat la davallada (que intentaran dissimular barroerament), de vots gràcies al seny de la ciutadania, encara caldran dosis de resistència amb futures accions de caire cultural, territorial i ambiental així com actes de suport al mestre JaumeSastre,  en vaga de fam indefinida fins que l’ara (més afeblit que ell moralment) Sr. Bauzá s’assegui amb els representants docents i familiars d’alumnes per consensuar com cal el sistema educatiu que volen difondre i rebre.

joquer

L’antònim de:

Abstenir-se, és lucrar-se.
Empobrir-se, és enriquir-se.
Idealisme, és materialisme
Obrer, és amo.
Universal, és particular (privat).
D'aquests exemples, l’antonímia -cosa estranya i misteriosa- les urnes sempre els donen el poder.

barraquisme (20 de 36)

 Jugaven a la taba amb ossos de corder, és un joc complicat, jo mai n’he sabut i tal vegada se’n fotien cordialment de la meva ignorància..., el nano duu el braç enguixat i, per la blancor de l’escaiola podem suposar que no fa gaires dies de la visita a aquell dispensari de “Peracamps” on rebien atenció els anomenats pobres de solemnitat.

alenada

Tenim la premsa, radio, televisió, tanques publicitàries urbanes o interurbanes martellejant-nos l’oïda i la vista durant els 15 dies de L’€ campanya electoral..., quin remei! Tots els candidats s’esforcen sobreactuant uns més que d’altres i pots prestar moderada atenció en els uns o en els altres, tota, per veure fins on els arriba la curtedat de gambals..., què hi farem?! Però..., no tot és negatiu, a partir d’ahir Quaderns Crema, ofereix un respir de coherència a l’abast de tothom, l’últim treball del poeta Ponç Pons, “El rastre blau de les formigues”, aquí, un tast.

http://www.quadernscrema.com/repositorio/libros/extracte_el_rastre_blau_de_les_formigues.pdf

regates

Són la fórmula 1 de la mar, ho acaben de dir pel desinformatiu d' IB3, Són una dotzena de luxosos velers (Los nueve Wally y los los tres imponentes J Class, de mayor eslora -Ranger, Hanuman y Lionheart), terminologia només a l’abast comprensiva d’aquelles persones escollides tocades amb una mena de modern encanteri tipus rei Mides, i de la colla d’aduladors admiradors que els fan costat...., són “ells”, aquella part de l’1% de la població que s’ho passarà bé fent una regata per aigües de Menorca i que, generosament, en la seva estada deixaran algun guany econòmic i ulls esbatanats d’admiració i enveja en alguns o, de perplexitat, resignació i ràbia en els que pensem: - Patètic!, per a ells, aquestes despeses només són les engrunes dels beneficis econòmics que obtenen de les seves empreses  en continua deslocalització i del seu capital també sempre en moviment especulatiu dins les principals borses del món, rallant clar i ras, l’anti-sostenibilitat econòmica.

resistents (10) -fumerals-

És un vell fumeral ancorat en el temps en un lloc on esforçats ramaders han condicionat una dependència exterior de la gran casa de camp per oferir la venda directa de les fogasses que elaboren, és una entrada més de doblers que ajudarà la subsistència familiar. Un discret cartell a peu de carretera anuncia la legítima activitat que altres llocs de l’illa també practiquen i, els  ocasionals o assidus visitants  que s’apropin per adquirir un tros o una peça del preuat formatge, tenen garantida la qualitat del producte autòcton elaborat tradicionalment durant anys a les dependències familiars on ancestrals ben conservats fumerals  que donen caliu a la llar, semblen la mena de far testimonial del pas de generacions que també estimaven la terra i l’ofici.

racons que són tresors

Sostenibilitat inculcada
És una petita tanca a peu d’una carretera secundària, amb quatre fustes reciclades hi ha un petit refugi on la potència del minúscul panel solar farà el seu servei en la foscor, i, la bellesa de la floració d’un perer, il•luminarà la senzillesa del lloc durant el dia mentre duri l’espectacular florida.

el vigilant

Un gros “labrador retriever”, ara ajupit ara aixecat passa una estona a l’airejat terrat; no crida ni fa enrenou, està tranquil fent honor al seu caràcter d’ excel•lent company de nins i grans; potser no serà conscient que habita en un lloc tranquil i privilegiat però el seu instint de protecció fa que assumeixi el rol de vigilant de Sa Mesquida, aquest poble de la costa nord -per sort gens ni mica urbanitzat turísticament-,  que comparteix amb el recolzat ca o cussa, el privilegi d'estar dins l'àmbit on, la cala del mateix nom, rep els primerencs rajos solars que cada dia il•luminen l’espai europeu de la mediterrània.

joquer (as de la màniga)

         miquel bauçà  -  rudiments de saviesa

Agençat sàviament
enretiro les cortines
de vellut de seda blau.
El palau és ple de vida.
Els merlots, en el jardí,
em saluden i em desitgen
tenir un dia profitós.
La canilla que m’espera,
aviat em caçarà
els senglars per fer la festa.

El cervell és analògic.
Aprofita molt sovint
una història modèlica,
-per nosaltres, és ben clar-
per contar un altre episodi,
que just tenen en comú
uns aspectes indicibles,
de moment, i ben formals,
malgrat que el formalisme
és moral i afectiu:
és més complicat, encara.
Es el seu procediment
en els somnis, no de dia,
perquè es troba encadenat
per cadenes de misèria.

-I jo, quin profit en trec, 
de venir a la trobada?
-Espiritual, és clar.
-Hi haurà una sentada.
En vindran de molts racons, 
ben vestits, amb una ensenya
virolada, perquè quan
sigui nit puguem llucar-los
amb els focus de colors,
ajaguts o cantant himnes.
No em diràs que no et fa el pes?
-Francament, em fa por el tedi.

Oh aquella venedora
catalana, en la qual
tot és just i plaentívol,
aviat es morirà,
no podré tornar-la a veure.
Em conhorta que en el cel
la veuré entre les santes,
situada en primer reng,
fent-me senyes, animant-me.

-Una abella per comanda-
-I just una? Què en faràs?
-L’estudiaré. –Cal veure-la
en context, en el seu rusc.
-Evident, però és útil
de mirar-la també a part,
per saber el conjunt d’idees
que regeixen cada instant,
que dominen la jugada.

barraquisme (19 de 36)

No crec en el fet que es mostressin més alegres perquè algú els fotografiés, les cridòries que feien s’escoltaven des de lluny; eren nens fent col•lectivament una activitat responsable i això no volia dir que no fessin de manera alegre i juganera el rentat higiènic dels cavalls que, pacients i tolerants, contribuïen a fer que tot plegat sembles una festa.

l'enllumenat

Fa uns quants anys que moderns llums de disseny han anat substituint les antigues faroles que il•luminen la nit dels carrers de pobles i ciutats, per això quan topes amb un antic emblemàtic fanal que encara es manté dempeus, no pots estar-te d’enregistrar-lo com a supervivent  homenatjant-lo  amb versos de Joan Vinyoli, que alhora ens recorda el meravellós invent (uns altres se’n dugueren la glòria) que Nikola Tesla va consolidar, descobriment motor accelerat i a vegades, com ara, desbordant,  del progrés en les xarxes de la comunicació.
“tot d’una cau la nit i ens meravella l’electricitat”(joan vinyoli)

la vigilància

Entres al temple i el silenci contrasta amb el barroc de la simbologia que hi ha a cada una de les laterals capelletes on santes i sants -màrtirs o no-, són venerats pels fidels en els seus respectius altars de culte on potser, el calaixet per dipositar una almoina, farà la feina perquè l’oració arribi una mica abans a l'orella de la glorificada persona venerada.
A dins del temple, mentre dura la visita, no hi ha ningú, però l’ensinistrament rebut en la infància d’aquell cristianisme fonamentalista de postguerra que feia témer que sempre hi ha uns ulls divins controlant tots els moviments i fins i tot pensament, encara et passa pel cap - maleït temor après fins al moll de l’os!-, paor només superada, pel raonament propi en l’edat adulta, quan t’endinses en el laberint de les religions per donar credibilitat o no, al vertader significat del mot fe, i així, de manera respectuosa cap a tot tipus de creences, només faltaria!, amb ironia captes el missatge que damunt l’instrument musical més litúrgic ens volen fer arribar de què, anem alertes, doncs fins i tot, el temps, ens està vigilant.

resistents (9)

Rectificació resistents (9)
Amb aquest nou apunt vull esmenar el que vaig fer on atribuïa l’obra de mobiliari i decoració feta al “Baixa”(1), al prematurament desaparegut Fritz de Groote,(2) el qual només compartia amb altres artistes, entre ells l’autor material del treball fet al Baixamar, Luis Blanco Magadan, espais diferents de la nau on treballaven per això, segurament, dins la imaginària ignorància popular algunes persones podíem creure que tots formaven part d’un tot o bé que, ocasionalment i en segons quins tipus de feina, el treball podia ser en conjunt.
T’agraesc, Francisco Fernández Terrés, la informació que permet aclarir el malentès popular i no voldria que ningú s’hagi ofès doncs, en cap moment ni abans de fer la ressenya ni durant la tasca de recerca per esmenar-la, ha estat la meva intenció.
(1)Baixamar: Potser atrets per una nova terminal marítima que suplís les mancances de l’antiga, al port de Maó, pels anys 80 un magatzem de gra ubicat prop del nou enclavament el van convertir en l’ara ja popular bar “Baixamar”, i poc després de ser obert, els responsables del local van tenir l’encert de donar-li un caire modernista i ho van deixar en mans d’en Luis Blanco Magadan,  que va convertir el senzill local en una obra modernista herència d’aquells desapareguts cafès pintats per autors del corrent del modernisme, on sovint la imatge d’una solitària persona bevedora d’absenta, formava part d’aquell mobiliari característic de finals del XIX i principis del XX.
(2), Frtiz, ebenista nascut a Holanda, que un bon dia va triar de viure a Menorca, habilitant una cova de les que els pobladors de l’edat de bronze varen excavar a Cales Coves, per compartir-la amb la seva companya Sunsi d’origen català i en Tozi, Pequi, Nini, Cuqui i Ninu, fills i filles parits, per desig de la parella, en aquella cova on deien que la fusió de les formes de la roca amb el mobiliari sortit de les mans d’en Fritz, convertien l’estança en aquesta mena d’harmònica arquitectura empeltada que només la sensibilitat de pocs creadors transmeten de manera exemplar.
Malauradament una matinada quan Fritz devia obrir els ulls per contemplar el lloc idíl•lic que habitava, un atac de cor (patir-lo a l’edat dels 40, la seva, diuen que és fulminant), se’l va endur a la dimensió incògnita de la baldor o del no-res, però malgrat tot, tenim la sort encara de veure la petjada del seu art en alguns llocs particulars o públics de la segona de les balears on el destí el va fer viure i morir.

inherències

Vist casualment en una desentesa passejada on, sota el net cel, un tros de mar omple l’interior de l’angle que formen la barca i l’Illa de l’Aire, plataforma natural del far de Punta Prima, i rumiant l’aplegament lineal del conjunt, se t’acut allò tan sovint plantejat  en tantes circumstàncies on un element sense l’altre, tal vegada, no tindria raó de ser.

agraïment

Estic perplexa per  la coincidència amb dues qüestions. La primera: pensava fer un apunt comentant la noble retirada d’Ada Colau com a portaveu de la PAH elogiant l’envejable  honesta i ben feta feina de base  (ara, donat l’extens nombre de plataformes arreu l’estat, algunes persones se n'aprofiten per escombrar cap al seu partit), en la creença que ella no ha volgut trair els seus orígens de pràctica, diguem-ne liberal revolucionaria, així doncs, desmarcar-se, té la consciència lliure per iniciar, donat el cas, nous projectes de lluita dins l’ampli camp d’injustícies i abusos que ens envolten sense necessitat de dur suposades “etiquetes” al damunt.
La segona: també estic perplexa pel que em passava pel cap i no trobava com pronunciar-me sobre el detectat temor d’algunes persones quan valoren els pros i contres d’una Catalunya independent en aquesta neoliberal UE, ja que, dins el meu precari anàlisi en qüestions d’economia, crec que el model islandès és prou atractiu per prendre notes i, en aquestes estava quan, dijous dia 8 i divendres dia 9, el bloc de l’espai Vilaweb de Tomàs-Maria Porta i Calsina, em facilita i estalvia la feina doncs, l’opinió que fa d’ambdues qüestions, les subscric podríem dir-ne al 90%.
-Sr. Tomàs-Maria, tens tota la raó i en veu baixa memoritzo que, com abstencionista de mena, només em penedesc d’haver votat dues vegades, una per obligació i amb tremolor de cames i mans col•locant una papereta del NO en una rònega capsa custodiada per un caspós i marcial personatge uniformat de gris un 14 de desembre del 66, i l’altre, per indignació a les acusacions, del mateix tarannà caspós del govern d’Aznar, contra ETA, després del criminal atemptat dels fonamentalistes tergiversadors d’un islam, que diuen professar, per justificar les massacres que fan i que tant beneficia als fabricants d’armes d’arreu el planeta( potser fent el gest de votar vaig ajudar a l’espectacular resultat d’ ER en els comicis...), així doncs, fen-te cas, seguiré amb l’abstenció però no tant per avorriment sinó per dignitat de poder sempre dir: -amb mi, dins l’entramat sistema neoliberal on tots sembla que us trobeu de bon gust, alhora d’emetre un vot, no compteu.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/263801

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/263768

joquer

Aigua de maig, pa per tot l’any.

El vi fa sang i l'aigua fang.

I, cada u tira l’aigua al seu molí, i deixa sec el del veí.

O també, si per Sant Joan plou, ni vi ni pa tou.

Uns refranys encertadíssims tot al contrari del de “quan plou per un, plou per tothom”, que tal com estan les coses sembla no gaire encertat.

barraquisme (18 de 36)

Segurament al final de l’ampli i únic carrer devia haver-hi l’espai destinat com a quadres pels cavalls, on els futurs homes aprenien les tasques d’un mosso de quadra a fi i efecte de tenir sempre en condicions els nobles animals del poblat, conscients que en gran part d’ells depenia l’economia familiar i per què no, pot ser que el dia de demà, en places de braus, hipòdroms o “picaderos”, aquells nens podrien trobar un lloc on guanyar-se quatre duros posant en practica el vell ofici après en l’entorn familiar. 

saludables remullades

Amb els peus nus dins l’aigua, aprofitant lluny de la temporada alta l'oferta de preus econòmics, joves famílies fan la seva estada de vacances, voldríem creure que per a ells són això, la setmana o els quinze dies que els pertoquen com a treballadors d’empresa o funcionaris, ja que, de cap manera, ens agradaria pensar que ja formem part d’aquesta UE de dues velocitats on els aturats de l’Europa potent, poden permetre’s el luxe, de passar-se uns dies d’oci en el nostre país que al cap i a la fi els resulta més econòmic de viure que en el seu.

la cita

L’un damunt del vaixell, l’altra al moll, el norai és el punt de trobada..., el cap llançat amb artístic atlètic gest, quedarà fortament nuat a la columna en terra ferma..., per unes hores o dies, fins que la nau torni a salpar, l’illa serà la d'Ítaca, el mític nom del món imaginari en la vital  travessa de cada navegant.  

resistents (8)

No saps l’antiguitat de la botiga però la vols imaginar centenària, de fet, la venda d’hams canyes i cucs per pescar situada en un port marítim fa pensar que no deus anar gaire equivocada, aquí però, qui més et captiva és la persona que duu el negoci..., si no està atenent la clientela, la veus sempre asseguda en una banqueta a l’entrada del comerç amb un llibre entre les mans..., voldries atracar-te i xafardejar els temes de lectura  però te n'estàs,  no goses trencar-li el fil i tampoc vols aprofundir en els gustos literaris, la imatge que dóna bé es mereix pensar que, clàssics, poesia, filosofia o temàtica social seran els predilectes, així tot queda perfecte, és allò de què a vegades l’hàbit sí que fa el monjo..., ah!, fa cosa d’uns dies que entre les mans ja duu l’e-book, aquesta mena de llibre electrònic que una no entén gaire però que observa que almenys a ell, li suavitzarà el pes d’alguns dels volums que acostuma a llegir.

poltres menorquins

El cavall de raça menorquina, parent proper de l'extingit cavall català , dia a dia és més present a l'illa pasturant amb serenor pels camps. L'intens color negre de la pell el dóna caràcter i per això tot d'una, sense que tinguis coneixements equins, l'identifiques i saps que aquest animal, domat o no, és l'orgull del patrimoni illenc..., tal vegada també per això, responsables com són els tres poltres de la imatge aguantaven amb valentia la calamarsada que en el moment de fer la foto estava caient conscienciats que, un cop ensinistrats, l'allau de cridaners humans amb els braços enlairats que els dies dels populars "jaleos" els atabalaràn, seran similars i fins i tot més intensos a qualsevol fenomen atmosfèric que, com el d'aquell dia, els pugui caure al damunt.

el nus mariner

De tipus de nusos hi ha una pila i les que amb prou feines sabem lligar com cal els cordons d’unes bambes sense que es deslliguin fins que no estires l’extrem d’un per fer-ho, només de veure un quadre de nusos mariners ens podem marejar, per això quan topes amb algú que fa servir una defensa de proa feta artísticament tramant caps, quedes boca badada mirant l’obra d’art i, perquè no, envejant també no disposar d’un llaütet on poder aprendre en un tres i no res a lligar i deslligar caps i pensaments navegant, això sí, pausadament.

joquer (as de la màniga)

Rudiments de saviesa - Miquel Bauçà

A despit d’allò que hi veuen,
hi ha molts bergants que hi van.
S’avorreixen, s’apedreguen...

-El cervell pot produir-te
elements no desitjats?
-Mai, si tu hi tens un tracte,
un conveni d’alt amor,
de submissió absoluta.

Ingemisco tanquam reus,
si no he tingut bons somnis.
No hi ha salvació.
Esperar que passi el dia.

Oh, que bé que siguis mort.
No és que m’amoïnessis,
però aquí eres sobrer
tal com el tercer andante
d’aquesta obra musical, 
que també convé que pari.

Una banda de pollancres
em rodeja tot l’estany
i, a darrera, una d’albers.
Molts esbarts de moltes aus
vénen per mirar-me els cignes,
i se’n tornen satisfets
als Grans Llacs o bé a Sibèria.

barraquisme (17 de 36)

Per a les que un cop llevades abans de sortir de casa ens pentinaven i feien trenes, aquestes criatures podien semblar-nos deixades de la mà de Déu però, per poc que un cop d’adulta aprofundies en l’injust tramat social a les grans urbs, t’adonaves que potser envejaves el no haver estat criada i educada fora d’estereotips massa sovint de falsa moral..., créixer amb un poc de salvatgia i naturalitat, com la que elles es mostraven al món, segur que enforteix caràcter i maneres no tan interessades per també sortir se’n en la vida. 

retingut 1er de Maig

Ahir primer de maig, els sindicats sembla que no van fer honor al lema del grafit amatollat que un solitari rebel algun dia inspirat devia escriure per sentir-se solidari encara que només fos amb si mateix. 

Segons criteri propi de qui acostuma a veure la mitja buidor del contingut d’un bòtil, el moviment obrer, a l’estat espanyol, des dels 70, ha anat desdibuixant i gairebé exterminant aquella mena de tarannà revolucionari que donava credibilitat als dirigents sindicalistes que reivindicaven els drets de la classe obrera amb resultats força esperançadors, almenys fins a arribar allí on alguns volien, és a dir a consolidar el programat bipartidisme entre el PP dretà i el PSOE on la O d’obrer des del principi  servia com a disfressa de la mateixa dreta i per això, els successius acords entre patronals i sindicats majoritaris han permès arribar on som d’aquesta precarietat laboral que ara, puntualment i en contades ocasions –l’1 de maig és inviolable-, pretenen denunciar tot fent festives manifestacions amb moderats discursos, no sigui el cas de molestar alguna patronal que pugui encara endurir més la situació d’esclavitud dels que es consideren obrers i dels que, irreflexivament, es consideren classe mitjana..., ara mateix però, intentant veure la meitat del bòtil plena, encara podem enfilar aquella agulla que ens parlava Miquel Martí i Pol, a fi i efecte de no deixar mai de seguir apedaçant els estrips del teixit de la utopia tot sabent que els darrers 11 de setembre ja ens hem alliberat de la rutina.

"potser el secret és que no hi ha secret –i aquest camí l'hem fet tantes vegades -que ja ningú no se'n sorprèn; potser -caldria que trenquéssim la rutina -fent algun gest desmesurat, alguna -sublimitat que capgirés la història.

Potser, també, del poc que tenim ara -no sabem fer-ne l'ús que cal; qui sap! 

posidònia eclipsada

Com cada any vols donar una ullada a Binimel•la per admirar l’amuntegament de la posidònia morta damunt la platja i, sense voler-ho, penses en les persones que tant els molesta aquest fenomen natural ignorants, potser, del seu benefici i que voldrien tot fossin flors i violes per estendre la tovallola de bany, ben impregnada d’olor de suavitzant, damunt l’arena i deixar-se caure a prendre el sol untades del millor FPS del mercat i, en aquesta contemplació de la natural i benefactora invasió de la planta, aquesta és eclipsada per la presència d’un matiner grup, que suposes familiar, amb dos equins, ensellats i arnesats com cal, segurament per agafar la millor forma de sortir a les colcades populars que ja estan a tocar dels dits i, com aquella que no vol la cosa, tens el privilegi de gaudir de polits passos i bots fets en plena natura on genet i cavall semblen tocar el cel de la felicitat mentre els privilegiats quatre gats que ho contemplem, fins i tot també ens arriba una mica  d'aquesta celestial resplendor.