joquer

Aturats de feina i rebel•lia,

evidencien el domini del poder

Irromp el desesper obnubilant visions,

obrir els ulls potser obra de titans.

Uns desesperen, altres observen..., analitzen, i n'hi ha que actuen, però el sistema, com sempre, ignora als uns, deixa dir i potser enlaira als altres però, sempre, sempre fulminarà a qui gosi actuar en contra del seu ordre establert.

barraquisme (33 de 36)

Segur que l'animal, tractat amb cura per les tendres mans dels encara nens, es refaria prest de les lesions que acostuma a fer l'aparell de tir atansat al cos per tirar del carro i així, dia a dia, l'activitat devia transcórrer dins d'aquesta mena d'espai quadra, improvisat a la intempèrie i a tocar del nucli dels precaris habitacles.

motxilles

Als aeroports estacions de trens o d'autobusos, veure gent arrossegant les modernes maletes de rodes no sorprèn a ningú però quan això passa a l'espai d'una platja, l'acció de veure algú tirant de les seves pertinences, deixant feixugament el rastre d'unes rodes que es neguen a giravoltar damunt la sorra, et fa enyorar la imatge de la clàssica motxilla penjada a les espatlles i, per les que podem mirar encara més enrere en el temps, recordar la singular figura de qui duia penjada a les espatlles una autèntica “Alpina” de can Beristain, potser constata la màxima de:  "el temps passat, sempre envejat".

textures

A camp obert, el canvi de textures segons l'època de l'any té indrets espectaculars ajudant molt el minimalisme del paisatge, i així, com luxosos aparadors de moda, et senyalen l'estació de l'any que estàs vivint, només és qüestió d'agafar un punt de referència dins el paisatge que  tingui la sort de veure's protegit de canvis urbanístics i la regeneració de la diversitat floral pròpia, ja s'encarregarà de fer la resta.

hèlices

La dona pensarosa seu al suport de pedra que fa de pedestal de l'enorme hèlix ja en desús i que durant anys sacsejava aigües de mars i oceans impulsant el gran buc al qual estava unida. El que pensa la dona és difícil de saber, però qui no ens diu que l’acció de pensar i raonar, no sigui la invisible hèlix que duem al damunt orsejant també pels diferents pèlags de la vida.

gúlliver d’arena

Sota l'atenta mirada dels majors, la canalla anava salpicant el moviment de   ressaca de suaus onades damunt la platja,  per sort, en aparèixer l'artista, el control de tanta vitalitat s'esvaeix doncs, els admiradors que atrau el rodegen  amb expectació xalant alhora grans i petits. Per un cantó, els infants segueixen en directe el modelat del  personatge de contes de pirates i tresors i, per l’altre,  l’adult - alleujat de vigilar per una estona- qui sap també, sinó enveja l’habilitat i generositat de qui està fent una obra de fugaç durada bescanviant art per les quatre peces de xavalla caigudes dins d’un pot o d’un refresc amb alcohol o sense.

blancor

No caldria afegir-hi res, les parets de marès i l'arcaic teulat de sostre encalcinats generosament, ja formarien un bell racó si fem cas d'alguns experts en art i decoració que diuen que, el minimalisme, és el millor referent, però si els testos que hi ha són del grat de qui habita la caseta vora el mar, reconeguem-ho, també tenen el seu encant, de fet, amb tanta blancúria pel voltant, criden força l'atenció i així es fan mirar i retratar donant-nos raons per pensar.

joquer (as de la màniga)

 RUDIMENTS DE SAVIESA    -   MIQUEL BAUÇÀ

A les fosques, dins d'un cossi
fan l'amor la mar de bé,
el cosí i la cosineta.

-El darrer respit de vida,
te'l dedico, estimat meu.
-Oh no ho facis i dedica'l
als porcells, tan estimats,
que t'adoren fora mida.

I què em passarà demà?
Tornaré a tenir força,
una força que no sé
com serà, però hi confio,
per combatre el mal dels mals,
de fet, tota l'existència.

Oh, que bruta l'existència!
Japonesos són els rars
que no escupen fleumes verdes
pel carrer, dintre les fonts,
però són tan lluny encara.

Una boira ploranera
m'ha sorprès aquest matí,
de fa anys, no tan espesa.
I he hagut de perbocar
totes les cerveses preses.
I precipitadament,
en un barri perifèric.

barraquisme (32 de 36)

Al final del llarg carrer, adolescents que feia poc avien deixat de ser nens, s'encarregaven de rentar, d'eugues i cavalls, la suor acumulada per tirar del carro -probablement a trenc d’alba- transportant el que calia per obtenir ingressos per la supervivència familiar. D’antic, l’animal de tir sempre ha estat la valuosa eina de treball que cal tenir ben conservada, la higiene en els equins és imprescindible, i ells, els més joves de la família, s’encarregaven de què fos així tal com devien fer els nostres avantpassats siguin d’ètnia gitana, o paia.

ja falta menys per l'11-9-14

Segur que el dia abans de l’11 de setembre d’enguany, les aigües remogudes i enterbolides pels trasbalsats i contraris a les ànsies independentistes de tanta gernació catalana, aquesta, amb la seva existència gens virtual sinó real, aconseguirà calmar-les i clarificar-les destriant el nítid gra de la possible confusa palla i així, el dia assenyalat, l’enorme i llarga petjada d’una V baixa humana, formant-se damunt l’asfalt de totes les ciutats i pobles de Catalunya present també en alguns llocs de la resta dels països catalans, lluirà amb la mateixa senzilla presència que deixa el solc de la nau que surt a trenc d’alba per cercar allò que li cal per sobreviure l'avenir i present dels seus. 
Ah!, i com que en la mesura que sabem que, del que es tracta és d’encoratjar els ànims per la propera diada, aquí teniu la carta als fills d’algú que no em perdo mai de llegir.

PD. Noticia que avui té el gest de publicar l’únic diari de l’illa

algun dia era era, ara ni era ni blat

Per l’agost, el transit pels grans o petits ports mediterranis de l’estat és constant i a voltes també frenètic. Tots es vanten del creixent moviment de mercaderies però sobretot del turístic; les TV locals acostumen a obrir o tancar els TN, lloant l’activitat que consolida el sector dels serveis (o terciari) com a potent motor de l’economia i així, a poc a poc i com aquell que no vol la cosa, va desapareixent la indústria quedant (perquè no sigui dit) espurnes de la fabricació del calçat o guspires d’aquell potent sector bisuter encara que, potser fins i tot, les poques que queden, per qüestions d’estratègia comercial, manufacturin els productes lluny, molt lluny, massa lluny de sa Roqueta. 
A finals de la primavera i sobretot a l'estiu, els ports lluiran  i en la temporada més alta escassejaran els amarraments i les petites botigues de records o complements apareixeran com bolets, algunes, en cloure la temporada, veuran fracassada l'anunciada revitalització econòmica i tancaran definitivament i així, també els cartells de "es lloga" i sobretot "se alquila", apareixeran, com els esclata sangs locals, durant la càlida tardor i l’escàs fred d’hivern.

passar el temps

Jubilats aturats o de baixa laboral, tant hi fa, la qüestió és esbargir-se. Hi ha qui o fa plegat de mans i hi ha que o fa amb el costum de traginar sempre un estri o eina amb elles.
Ells, jubilats aturats o de baixa i fora de casa; a casa, elles, jubilades, aturades o de baixa, segurament  faran la feina que sempre hi ha per fer dins d’una llar però, segons com, agraint l’afició de la parella, jubilada aturada o de baixa, a sortir de casa per distreure’s doncs així no fa enrenou dins l’habitacle  i s’estalvien malentesos o discussions de  com s’han de fer les infravalorades tasques diàries que fan possible que en una casa pugui regnar, amb més o menys encert, allò que es diu l’ordre establert. 

hi ha qui...

Hi ha qui corre fins a esgotar-se, hi ha qui s'asseu també fins a fer-ho. Hi ha qui pensa com fer per no pensar, hi ha qui, no pensant en allò que el fa pensar, ja en té prou..., i així infinitat de bajanades que et passen pel cap i que no saps com fer per apujar el grau d'intel•ligència del cervell sense caure en el fet que potser sigui l'avorriment el causant del constant baix llistó cerebral..., ara mateix, jo mateixa i, potser tu, ens trobem en aquella fase ni cansada ni relaxada esquivant el poca-solta tedi que, massa sovint, creiem veure que ens envolta, per tant, millor ho deixem córrer col•locant, això si, l'ortodox i correcte punt final. ah!, i si aquest no és el teu cas, enhorabona! 

de “monyos” i “quixots”

És el característic i sempre popular personatge que volta per qualsevol ciutat rallant sol i en veu alta. És el quixot o la monyos també del segle XXI que ens recorda el feble mur que separa (i que tanta por fa traspassar-lo) de tenir l’aparença d’una suposada “normalitat” a la de, sense embuts, la d’una persona guillada, condició aquesta última però, que ens permetria d’esbombar, clarament i sense malícia, allò que pensem del món i dels seus dirigents habitants i costums, condicions al cap i a la fi que potser fossin l'única causa que ens empenyerien a la condició d’orat.

joquer

A vegades no hi penses,

Era ahir el dia del barraquisme...

I avui, t'adones de l'oblit:

Ostres!, en falta un!

Una desmemòria fàcil d'esmenar, avui en  penjarem dos, el bloc és personal i ningú em pot renyar. 

barraquisme (31 de 36)

Qui tenia una bicicleta tenia un tresor i no era gens fàcil circular pels carrers de Barcelona amb una, més aviat, pels anys 60 i 70, era una temeritat doncs amb prou feines ciclomotors i motos podien transitar en mig d'alguns cotxes i taxistes que no suportaven conviure amb els vehicles de dues rodes dins les grans ciutats. En la foto però, el xicot tot estar dins la gran urbs, podríem dir que el lloc on vivia amb els seus estava lliure de qualsevol norma circulatòria, si no tenien clavegueram ni carrers asfaltats, com a mínim tindrien el dret de moure's com millor els semblés i amb el vehicle que'ls vingués de gust.

grÀcia (A i B)

Pels anys 80 del segle XX, la garlanda de l’acudit de Nando al diari AVUI, era impensable que pogués dur altres banderoles però..., amb permís de Nando, pels anys 10 del segle XXI, el motiu d’aquesta festívola tira del nàufrag del barri de Gràcia, gairebé és impensable pugui ser diferent al de la imatge trucada.

el voluntariat

El molí restaurat fa patxoca. La reconstrucció, a poc a poc, l’ha dut a terme un grup de persones voluntàries del poble i això, sense dubtes, les honora a totes però..., sempre hi ha d’haver un incòmode però, m’explicaré: aquest afer restaurador l’ha promogut un batlle del mateix partit que no atura mai d’impulsar i promoure (en nom de l’economia de mercat) macro projectes d’urbanitzacions amb macro camps de golf i macro rotondes i macro ampliacions de ports o, aprovar d’urgència  normatives flexibilitzant poder legalitzar tipus de construccions o d’acords no gaire assenyats per seguir (tal com toca i convé en el segle XXI) creixent amb sostenibilitat, per la qual cosa, aquest currículum potser fa trontollar la credibilitat de les bones i engrescadores intencions de restaurar molins, ja que fa la sensació, un cop veus la feina ben feta, que només són cortines de fum per amagar el desgavell de les males intencions d’actuar insosteniblement o, per dir-ho d’altra manera, amb la mena d’afany lucratiu tan propi a què ens tenen acostumats els capitosts dels partits majoritaris.

clarividències d’artista

Un dia de qualsevol tardor passejant per les dunes de Son Bou fas una troballa, algú la devia deixar generosament a terra o senzillament l'havia oblidat, per això, després de donar una oportuna ullada i comprovar que no hi havia ningú i recordant  que  l'aparcament era buit de cotxes, vas celebrar la sort de topar amb allò que continues encara considerant una obra d'art. 
Pot ser que qui la va forjar no  va donar-li cap importància ni mèrit (l’artista de debò sovint subestima el seu treball) però, una que és negada amb qüestions artístiques i que per molt que s'hi fixi, no sap veure les possibilitats d’art que pot tenir qualsevol capritxosa forma de rama de tamarell, ullastre, pi..., queda embadalida cada vegada que mira la força de moviment que té la mena d’au que algú va extreure d’una branca d’arbre, en aquest cas, la d'un emblemàtic tamarell illenc.

el drac de sorra

Si diuen que els dracs són els benefactors de la natura, tal vegada el de la costa mediterrània catalana devia ser el drac que Sant Jordi, patró de Catalunya, va escatar i així ha quedat com a quedat el litoral mediterrani des de terres de l’Ebre fins a la costa bava, asfaltat, urbanitzat i destrossat però, tot s’ha de dir, dinamitzat econòmicament en benefici dels seus habitants.
A Menorca, tot i que algun ajuntament té incrustat a la bandera un sant Jordi occint un drac, ningú històricament n’ha matat cap i així, l’espècie menor d’aquests viuen feliços entre les galeries de murs de paret seca, patis i jardins però potser són tan petits que no poden defensar-nos dels depredadors de la natura que van fent de les seves fotent-se del mort i de qui el vetlla i acostumen a ser tan prepotents que, veient la figura del drac a la sorra, a algú li pot passar pel cap de col•locar un simbòlic drac en mig d’una de les innecessàries rotondes programades a destruir paisatge i natura (en nom de les lleis del seu mercat dinamitzador de la seva economia) com dient-nos: Mireu beneits, també dins la mitologia existeixen els nostres malèvols dracs  i nosaltres, amb l’excusa de princeses indefenses, ja tenim sempre algun cavaller (santificat o no) encarregat t’escatà els vostres beneficiosos dracs. 

el sol de sant llorenç

Ahir, tot d'una en llevar-te ja vas pensar: Ui!, avui, i tot just sortir al carrer, amb els matiners veïns que trobaves la salutació a duo era: avui serà feixuc!, tot coincidint amb el gest de sacsejar la mà que vol dir: déu n’hi do!, i així veus sortir un sol que darrere la humida atmosfera es deixa retratar alhora que en missatge telepàtic ens està dient: ja veureu avui, ja!!!
Sí, ahir era dia d'estar alertes amb el calorós clima i també, gràcies a les aportacions del bloc Pols d'estels, de l'astronomia.

joquer

Avui, 10 d’agost, Sant Llorenç. 

El dia, generalment,  més calorós d’estiu.

I, avui també, la segona super lluna d’enguany que, amb les llàgrimes del sant,

oferirà així mateix,

un jorn complet per donar  de què parlar a  meteoròlegs i astrònomes. 

barraquisme (30 de 36)

Al mig del carrer amb posat seriós, espatlles rectes i mirada fixa a la càmera, van esperar que acciones el disparador i, per la forma d'agafar en braços al marrec petit, no seria d'estranyar que aquesta fos l'única manera d'incorporar-lo al grup perquè sortís bé a la foto.

pesca d’arrossegament

Adoben xarxes d’arrossegament, la modalitat pesquera que diuen fa malbé els fons marins i tenen raó, per això, la prohibició definitiva, seria una bona nova per recuperar antigues arts de pesca menys agressives. Mentrestant però, enmig de les reivindicacions ecologistes i de les oïdes sordes d’interessos antinaturals, encara queda alguna barca que li és permès de fer-ho i així, al moll del port, la visió de persones netejant i deixant a punt les xarxes emprades en l’última captura, encara desperta la curiositat d’alguns i en d’altres, segueix essent la normalitat inalterable pròpia dels pobles a tocar de la mediterrània  que constata que el peix trobat a la llotja, serà fresc, de proximitat i que el benefici econòmic, des del procés d’elaboració fins al consumidor, queda en mans de la població (illenca en aquest cas) dedicada al seu comerç.

Tant de bo d’aquí a pocs anys tornem a veure barques que utilitzin arts de pesca menys agressives amb el fons submarí, i també multinacionals pesqueres menys agressives en la forma de comercialitzar congelats i, per què no, països més petits perquè la població pugui defensar-se democràticament a les urnes, sempre que els calgui, d’aquesta mena d’imperialisme global que, a pinyó fix, ens està asfixiant.

P.D. i més 

http://menorca.info/menorca/local/2014/484231/oceana-pide-ministerio-prohibe-pesca-arrastre-canal-menorca.html

terciaris

Darrere arenes blanques del litoral marí, el sector terciari es deixa veure ocupant l’espai amb ombrel•les d’espart que formen llargs i còmodes oasis. Si parlem de les platges, darrere les ombrel•les i gandules, són els camps que l’asfalt s’ha encarregat de fer-los servir de sòl per edificacions d’hotels, apartaments, o xalets i, en el contorn de les cales (com és el cas de la imatge) sovint són els penyals farcits d’espès ciment i PVC, els que donen vida i raó de ser a bona part del sector terciari, i així, de mica en mica, la fisonomia natural de l’illa va desapareixent en nom de l'assumida “economia de mercat” per a uns (els de sempre) força lucrativa i per altres (el de sempre i en considerable augment) cada vegada més, de precària supervivència i en condicions properes a l’esclavatge. 

el tarot

Et fa creure que la teva vida és única, singular, i la persona  experta interpretant els naips diu que allò que veu són també exclusivitats passades presents i futures..., ai!,  benaurada credulitat que pels  laberints de la ment una innata força farà que apareguin esperançades espurnes de prosperitat..., és l’antic llegat de segles i pels segles dels segles de  creences, credos, fes, professions, religions... tot plegat, tarotades!

cala sant esteve

Una profunda entrada de mar que finalitza en una petita platja sense arena i plena de còdols,  forma la cala. 
Pel cantó de ponent, els habitacles construïts eren el lloc d’esbarjo i estiueig de moltes famílies menorquines que, amb els anys i les comoditats, algunes les han convertit en la residència habitual.
Pel cantó de llevant la cosa canvia doncs pràcticament tot l’indret forma part de les instal•lacions d’una mena de club nàutic creat per aquells militars de rang que anaven destinats a la fortalesa logística denominada Castell de Sant Felip i  (com acostuma a passar en aquestes circumstàncies allargades en el temps) només els que gaudeixen d’un salconduit com a soci admès, poden entrar i fer-ne ús de l’esplanada de formigó i pòrtland ben moblada d’hamaques, ombrel•les, cadires, taules i amb un restaurant on poden alternar uns amb altres sota l’aixopluc del característic oci social castrense pressent en tot l’espai.
I així, passejant pel cantó “civil” lliure de garita militar de control d'accés, pots veure alguna emblemàtica caseta de vorera que manté integra la seva estructura, la qual cosa s’agraeix doncs, d’alguna manera humanitza la part rural i autòctona de la població que es manté al marge del sofisticat model colonial de prendre un bany com el que es veu a la ribera oposada, aquella d’accés restringit i sempre ben senyalitzada amb una única bandera, aquella també, de l’imperi. 

pescadors de canya

Són matiners, de lluny ja se’ls hi veu la canya que duen entre les mans o que han fixat a terra retenint l’invisible fil de qual penja el petit ham amb la carnassa endinsada en les aigües del port.
Com cada dia, segurament posaran a taula allò que hagin pescat, a voltes serà abundant a voltes escàs i algun jorn, l’excés o grandària de la captura segur que ho compartiran amb qui creguin convenient per allò de, amb satisfacció, poder dir: avui mengem peix fresc!!
És la sempre canviant rutina d’aquesta dèria d’anar a pescar, al mateix temps però, alliçonadora a ser pacients amb la captura, a no esperar mai gran cosa i, potser, la qüestió més didàctica sigui  el fet de saber estar considerables estones de temps a soles amb el pensament propi gaudint d’ell sense frisar-ne per fugir ni del bon ni del dolent.

joquer

Avui mentre el sol sortia per llevant, un cos mort tapat jeu damunt el moll.

És el d’una dona que diuen patia algun trastorn mental, potser més profund dels que creuen que no en tenen cap.

Infermera de professió, treballava a l’hospital públic.

Ofuscada, vés a saber per què, no ha resistit més.

Un atall, pres amb contundència, l’ha dut al destí final de tots plegats.

barraquisme (29 de 36)

Aquí, a la foto, les criatures van voler la presència de l’adult:  –Ven! ¿...?, que nos echan una foto!..., i ell, potser avergonyit pel protagonisme involuntari no els va negar la petició però, al mateix temps, va declinar mirar la càmera, sabia que els principals personatges d’aquella mena de sessió fotogràfica, eren sense cap mena de dubte, elles, les criatures.

trunyelles i flocadures

Una estona abans del replec de la colcada, possiblement, amb un contingut estat emocional, els dos personatges principals de les festes de Sant Jaume d’es Castell, captats per la càmera, fan el que d’altres  també feien davant del seu mateix domicili o un d’escollit de dins del poble; en aquest cas, l’amazona i els familiars, donen els últims tocs al guarniment del cavall, la noia i l’equí, amb una empatia còmplice, lluiran les corresponents flocadures que envolten o cobreixen les respectives trunyelles..., els cops de guitza de l’animal damunt l’asfalt escoltant i contestant els renills d’altres com ell, faran centrar els cinc sentits en la persona que els ha de muntar a fi i efecte de mantenir la concentració mútua aconseguida amb el temps i, especialment, després dels assajos que des de fa dies han dut a terme en la tanca o picadero, perquè tot surti com cal.