BRUIXA DE DOL
FOC DE PALES II (Maria-Mercè Marçal)
La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.
Sota les pedres
l'escorpit
balla que balla.
La pluja, lenta
fa camí
fins a la cambra.
L'escala fosca
del desig
no té barana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada