d’underwoods a compaqs 610

Als mercats de vell, la presència d’antigues màquines d’escriure a molta gent ens fa volar el pensament. Pels anys 50-60, qui vam aprendre a omplir folis de paper pitjant rítmicament sorolloses tecles amb una màquina d’escriure i mètode com els de la foto, pensàvem que mai ens acostumaríem a escriure igual de bé quan, amb gosadia, innovadores màquines d’escriure elèctriques van aparèixer al mercat desplaçant els models mancats d’electrònica vantant-se dels avantatges d’omplir paperassa sense gaire soroll. Pitjant suaument un sofisticat teclat escrivies el text i canviaves de línia sense necessitar la vistosa palanqueta lateral doncs prement suaument una tecla ja estava fet,  tanmateix,  ens hi vam acostumar aviat tot veient com la rapidesa en escriure augmentava la nostra efectivitat encara que el “jefe” no la valores gaire ni tan sols econòmicament per allò de, amb menys temps més rendiment de treball.
Ara, passant també per vertiginosos canvis, al davant tenim dins d'una mena de carpeta d'escriptori de plàstic un teclat si fa no fa igual, una pantalla en lloc del paper i, un munt d’invisibles eines com el corrector automàtic, variants de la mida color i tipus de lletra, l’accés a la impressora fotocopiadora alhora... i, miraculosament, la rapidesa del correu electrònic connectat fins al cul del planeta, tot això en menys de mig segle la qual cosa ens honora de ser, amb cert privilegi, protagonistes de la generació que ha viscut en carn pròpia el pas d’aquelles remington, royal, underwood..., que colpejàvem fortament amb la punta dels cinc dits de cada mà aprenent mecanografia per tenir millor currículum, fins al de l’ordinador casolà que en la jubilació ens permet volar per allà on vulguem sempre que, conscient o inconscientment, pensem que el cap  no ens fa fallida.