l’informalisme artístic del lleial noble

Segurament per mancança de coneixement sobre l’informalisme – el tipus d’art que alguns artistes practiquen i d’altres s’encarreguen de promocionar -, quan veus el “núvol i cadira” que tot un senyor marquès de Tàpies, l’Antoni , va penjar damunt la façana d’entrada de la seva fundació al c/ Aragó de Barcelona, penses que el conjunt de filferros -tubs d’alumini anoditzat és una pressa de pèl que va permetre’s l’artista segur ja de què el seu prestigi, un cop passat l’equador de la seva trajectòria, no trontollaria, doncs si algú del poble ras i pla, s’atrevia a ridiculitzar-li l’obra, tot d’una se’l titllaria d’ignorant com si ser-ho de segons què fos un pecat.
Tot s’ha de dir però, que majoritàriament el prestigi del marquès era de caràcter institucional perquè, punt i a part, seria la valoració que feien del seu treball altres artistes contemporanis amb alguns dels quals esporàdicament fins i tot col•laborà durant els primers anys de trajectòria tenint una bona entesa artística i social però que, de mica i en molt, varen acabar distanciats i no crec que el motiu fora per envejar-li la qualitat del seu art precisament.
Tornant a la ignorància particular, t’ho passes d’allò més bé quan topes amb algun casual element coincident de l’art esmentat al principi (aquell que segons qui i com el practiqui no li acabes de veure ben bé el què) i així de bon rotllo, fotografies el conjunt i com que el primer nom que et passa pel cap és el del tot un marquès de Tàpies (títol atorgat pel rei Joan Carles I que ho va ser de mans d’un dictador i que va acceptar usurpant la corona al seu pare, el verdader descendent dinàstic de la casposa reialesa espanyola), en aquest bloc de “de tot i res” i, en plena crisi d’ignorància, li rets el pertinent sardònic homenatge.