casa mia, per pobra que sia

El sentit de la propietat i l'inherent dret a prohibir, malauradament, acostumen a acompanyar-nos en la vida.

Què més dona si la propietat és un “xalet” de luxe vora el port, o una casa de camp rehabilitada per l'esbarjo, o un modest casalot mig enrunat, o un terreny sense cap edificació amb una rulot o tenda de campanya, o..., el cas és que, col•locar el visible cartell intimidador vetant l'accés a un suposat terreny privat, és la pràctica habitual que acostuma a donar bons resultats alhora que denota autoritat, clar que, en el cas de la foto, s’intueix l’agut sentit de l’humor de qui tan seriosament defensa el seu domini i fa pensar que, en cas de traspassar-lo, trobaràs alguna persona interessant i divertida amb qui poder passar-hi una estona per riure tot fent-la petar planerament xerrant de ridícules dèries de grandesa i de les misèries intel•lectuals que ens poden fer arribar a elles ..., serà qüestió de provar-ho algun dia.