-Ataquem el mal d’arrel.
-Què deu ser aquesta cosa...?
-L’estultícia general,
incompresa i estimada.
Era tan valent que un dia
va escopir a la cara del rei.
Això diu a la taverna.
-I a què et dediques, ara...?
-A robar caixers, res més.
-Vols dir que has trobat el codi...?
-És millor de destruir
el blindatge de les portes.-Ja veuràs: t’agafaran...
-Impossible: no tinc còmplives.
He avorrit falsificar
Giacomettis: competència
barroera. S’han fet un club:
els estralls del gregarisme.
On hi hagi frares físics,
vol dir un grau d’enviliment,
de repressió pujada...
-Una dona, té secrets?
-Els agrada, de tenir-ne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada