ludòpates del capitalisme

El dol per les persones mortes dins l’avió estavellat als Alps, ompliran informatius per uns dies i malauradament, com en tragèdies similars, veurem que saber-ne les circumstàncies arribarà no només tard sinó com a vegades a succeït de manera confusa o tergiversada, la qual cosa omplirà també de desconfiança a la part de la ciutadania que, dia sí i dia també qüestiona els valors ètics de la societat que, amb prepotència, s’autodenomina 1r món.
Qui aposta i fomenta reduir costos a canvi d’oferir preus competitius de mercat, sap que potser això tingui, de tant en tant riscos de conseqüències mortals, però no el farà aixecar de la taula i abandonar el joc. Són els ludòpates del capitalisme.
Quants vehicles de transports de viatgers per terra, mar o aire no transiten amb petites deficiències o avaries? Quants professionals, conductors o encarregats del manteniment, tot sabent-ho i, per no perdre el lloc de treball fan el joc a la incompetència de la gerència que alhora fa el joc a la direcció de l’empresa que només ateny al fet que els beneficis econòmics facin feliços als accionistes, viatgin o no viatgin dins les naus estavellades?
Preguntes amb respostes silenciades, de fet, tota la gent del 1r món, potser estem asseguda a la mateixa taula del seu joc.