Catalunya està d'enhorabona, qui sap si del "tot està per fer i tot és possible" ja hem passat al "vet ací com podem guanyar el combat que de fa tant de temps lliurem, intrèpids."
dilluns, 28 de setembre del 2015
cap a la tercera part d'una particular història de catalunya
Considerant la primera part la luctuosa derrota dels fets del 1714, i la segona, potser la més dilatada en el temps pel munt d'avinences i desavinences, traïcions i humiliacions esdevingudes durant els tres últims segles. Ara, a partir d’avui, ressenyar la tercera part enfeinarà als bons historiadors que la vagin redactant, això si, amb la claredat i objectivitat que s’espera obtinguin dels bons cronistes emuladors dels qui durant segles ho han anat fent seguint l’innat i gairebé sempre model social, humanístic i democràtic, estendard de la nostra cultura.
Catalunya està d'enhorabona, qui sap si del "tot està per fer i tot és possible" ja hem passat al "vet ací com podem guanyar el combat que de fa tant de temps lliurem, intrèpids."
Catalunya està d'enhorabona, qui sap si del "tot està per fer i tot és possible" ja hem passat al "vet ací com podem guanyar el combat que de fa tant de temps lliurem, intrèpids."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És preferible, doncs,
ResponEliminano criar mala sang, que això no engreixa.
VAL MÉS QUE HO SAPIGUEU Mestre Miquel ;)