L’autonomia dels individus és garantia de democràcia. Per què? Perquè tot allò que sobrevé de positiu a cadascú, en tant que cadascú es basteix la seua autonomia personal, contribueix al reforçament de l’estat de dret. I recíprocament: un plus de democràcia garanteix als ciutadans la possibilitat d’esdevenir més «construïts», més independents, més i millors persones. Sorprèn que sigui així? Tanmateix, aquest procés d’individuació serveix en les societats desenvolupades per arraconar justament l’individualisme rampant, que actualment ofega l’esperit col•lectiu i amenaça la coherència de la Ciutat.
Als espanyols els passa un poc açò: són empeders del mal de l’individualisme sens fre i d’un nacionalisme soberg per mor d’una individuació fallida o errada, una llibertat closa, una manera de viure abocada, claus en mà, a distreure’s i a consumir servilment, imbuïts en el seu supremacisme nacional damunt dels altres.
En canvi, la individuació desitjable implica un risc constant, riallerament es confronta amb el no res, exerceix disciplina sobre un mateix i les seues experiències. Així es construeix la subjectivitat irreemplaçable. La rica diversitat d’éssers i pobles. Tot plegat, es tracta de respectar i fer respectar les condicions d’accés dels altres a llur individuació pròpia. Són dues coses inseparables: ser ciutadà, o senzillament persona, és garantir a l’altre la plaça o lloc on pugui desplegar la seua singular aventura humana.
Per açò, no podem deixar que els poders confisquin el nostre temps de reflexió, que deteriorin la nostra llibertat de pensament com fan de mil maneres. Les llibertats públiques són, en aquest sentit, imprescindibles i sempre hem de maldar de fer-les créixer.
Així s’entén millor que qui opta per aquest camí vulgui ser lliure. Se n’ha de ser per poder escollir les pròpies dependències.
No ho han entès gens els qui han promogut les guerres que ara llancen milers de persones a l’exili. No ho volen entendre els qui apel•len a la mentida per atemorir la gent, els qui s’omplen el gavatx de mots insultants contra els qui no combreguen amb les rodes de molí dels seus dogmes, els qui separen tot dient-se unionistes, els qui no reconeixen l’altre o el menystenen mentre parlen de diàleg...
Diguem les coses clares com la llum del sol al migdia: al «medius dies», vg. «medidies» i «meridies». Que la via Meridiana de Barcelona s’omplirà de persones, que individualment i autònoma diuen prou a tanta subjecció i falòrnies. Només els pobles colonitzats tenen dret a l’autodeterminació? Doncs, som-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada