S’ha de veure el que dóna de pensar un rellotge i un retrat esposats al terra d’un mercat de vell. Temps i temps segurament ocupant un lloc en una prestatgeria, vitrina, còmoda o tauleta de nit o d’estar, el nen vestit de primera comunió atrauria, durant el temps, centenars i potser milers de mirades, memoritzant, de tant en tant, algunes de les seves virtuts o defectes i, tanmateix, el rellotge faria saber a qui el mantenia en hora, que encara era viu en el temps.
Però un dia, de sobte, qui sabia prou bé la identitat del xicot preocupant-se alhora de controlar la puntualitat del pas de les hores, traspassà segurament a la dimensió del tot o del no-res i ara, la figura dins del singular marc platejat, verdejat amb el temps, al costat del rellotge ja aturat, al terra de la gangària, simbolitza el personatge anònim que, dins del pensament col•lectiu, a més d’una persona pot, fins i tot, fer-li volar la imaginació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada