detractors del Mas, detractores de la CUP

Encara que no m’agraden els consells (penso que la gent s’ha d’equivocar sola com va dir algú), en faré un des de la perspectiva independentista d’una que forma part de la massa ciutadana dels  països catalans: El tàndem CUP-Mas, Mas-CUP, cal deixar-los fer. Són prou grandets, intel•ligents i alguns fins i tot tan savis que no decebran les persones de la Cadena humana del 2013, ni les de la Via catalana 2014, ni les de la Via lliure 2015 a la Meridiana  i molt menys a les de la consulta del 9N.
Les de la CUP (aquests quatre gats en escons, per alguns o, quatre, sí, però que'ls tenen molt ben posats, per altres) compten amb un balanç positiu d’honestedat social mancada de corrupteles i, sobretot, de personalismes. Els d’en Mas... Ai!, encara se suposa que van destriant el gra de la palla i això, si es vol fer bé, els de pagès antic saben que ventar, ventar i ventar duu una mica de temps i més si es dóna el cas d’altes humitats ambientals la qual cosa provoca que la palla i el gra arribin a ser enutjosament inseparables i enguany, ja sabem que a Catalunya, fins no fa gaire, els vents humits del xaloc o del llevant han estat la constant, per la qual cosa, és aconsellable no perdre, ni que sigui de tant en tant, els nervis atipant-nos-en de la CUP enaltint el Mas i, a l’inrevés. No paga la pena, tot s’arreglarà malgrat que un cert nombre d'ànimes tard o d’hora surtin escaldades, això sí, en silenci per no perdre l’orgull de creure’s haver format part durant anys i anys de les bones (per a elles creïbles) “maneres” de fer política.
Nota. Des del 2010, any de publicació de l'Indigneu-vos! (Stéphane Hessel) i d’El món no se'n surt (Tony Judt) ha passat un lustre i és encoratjador veure com unes quantes persones s'han entestat i afanyat, no només a fer creïble sinó també assumible, el llegat senzill i entenedor d'aquest parell de contemporanis malauradament absents i,  ¿qui no ens diu que per això, en el procés, estem encara on estem?