Són dos quarts de vuit del matí i, l'enèsim macrocreuer que visita enguany l’illa, entra lentament al port de Maó, minimitzant encara més les petites construccions blanques que al seu pas va trobant a les voreres del ponent i del llevant.
El silenci només el trenca el discret motor que duu la barca del pràctic que navega a pocs metres del colós.
Recolzats a la barana de la coberta superior de proa, per no perdre’s l’espectacle de l'emblemàtica configuració del port natural més llarg d’Europa, encisats matiners passatgers i alguns tripulants que no estiguin de servei, contemplen en silenci l’espectacle que, de ben segur la nit abans a través d’altaveus, els hauran anunciat.
Diuen que l’ecotaxa, una quota de 0’5 a 2 € que aviat funcionarà a ses illes, no se la cobraran als passatgers que no baixin dels creuers, però podríem posar la mà al foc que, les persones dotades de sensibilitat que viatgen en qualsevol dels que entren al maonès port, sense desembarcar pagarien, fins i tot l’import màxim de bon grat, només pel plaer de contemplar-lo navegant durant els sis km.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada