En el ple d’ahir al Parlament, l’intercanvi d’opinions entre els dos principals factors de la independència, no va decebre a ningú dels seus seguidors i, a més d’un dels indecisos o unionistes, els va fer caure la cara de vergonya (si és que la tenen), d’escoltar veritats com a temples del que representa ser d’esquerres i per tant defensar, no només amb la teoria sinó amb la pràctica, polítiques socials comunes i no d'elits sectorials.
La presidència del país encara és en funcions, la petita treva d’avui, posarà llum i taquígrafs damunt la taula per continuar amb el procés, per cert, menys kafkià i més positiu del que alguns s’entesten a qualificar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada