dijous, 28 d’abril de 2016

el dolç solidari consell distribuïdor de riquesa

Uns condemnats a l'avidesa, altres a la pobresa. 
Uns cercant estratègies, democràtiques o no, per espoliar, altres, sense veure ben bé el significat de la democràcia, cercant-les per la supervivència i,  en el camí cap al calvari tothom està. 
Per a uns i altres, des de la nit dels temps existeixen temples per al culte que els acullen on, els que no passen gaires privacions, entremig d'alguna pregària, poden deixar el donatiu nutricional de vegades aconsellat, per allò de dirigir bé les intencions, com il•lustra la foto, segurament per no saturar el rebost solidari de cigrons, mongetes, llenties, arròs..., ja que també convé endolcir els àpats amb melmelada i, què carai!, que no només les empreses que es dediquen a elaborar productes envasats de llegums i cereals han de ser les que s'enduguin la palma de ser-ne les comercialment més beneficiades del consumisme per a la solidaritat.

dimecres, 27 d’abril de 2016

la Hipòtesi Gaia (1) i els seus -com cal o no- nocius habitants

La transparència de l'aigua permet comptar, un per un, els eriçons que habiten el fons del mar i tanmateix, com una clatellada visual, la cubeta de plàstic permet pensar en la persona carallot habitant de l'exterior que l'ha perduda, se l'ha deixada o, en el pitjor dels supòsits s'ha desempallegat d'ella intencionadament fotent-la avall pel rocam del litoral.
(1) https://ca.wikipedia.org/wiki/Hip%C3%B2tesi_Gaia

dimarts, 26 d’abril de 2016

preparant l'ham per la unitat

Aviat ens tornaran a veure com un banc de llises àvides de picar.
Si el convergent Sr. Homs té raó i la manca de governabilitat a l’estat espanyol és per l’escull del “problema catalán”, m’esgarrifa pensar en els arguments que utilitzaran en la campanya electoral  d’enaltiment “por la unidad de la patria” per, atiant l’odi als “separatistas”, captar vots, la qual cosa voldrà dir que, efectivament no entenent res, aconseguiran que cada vegada més gent senti vergonya pels altres a causa del ridícul que fan a casa i a la UE, amb l’afegit de veure enfortida la presència del sòmines de la corona com a cap d’Estat de la “una grande i libre”, negant-los el dret de poder dir, als avergonyits que s’hi identifiquen com a espanyols, “Una sí, y sea cual sea su grandeza, plural i democràtica”.

dilluns, 25 d’abril de 2016

ja s'ho faran!, estem en democràcia i formem part de la UE

Tres qüestions et passen pel cap quan dia rere dia, i ja portem gairebé un mes, vas veient aferrat a terra, amb dignitat, el que va quedant del pamflet propagandista dels desitjosos de recuperar aquella República que feixistes i sanguinàries ments colpistes l'any 36 estroncaren, instaurant la vergonyosa dictadura d'un que es feia dir "generalíssim" però que avui en dia, sota l'aixopluc de la UE, explicada posant negre sobre blanc amb equitat per acurats historiadors i, destapada per gent compromesa amb la memòria històrica denunciant els durant anys impunes crims succeïts en la incivil guerra i bona part dels 36 anys del franquisme aconsegueixen, no sense força dificultats, retornar la dignitat als supervivents i descendents d'aquell ultratge.
La 1a qüestió és la rocambolesca situació de la llarga durada del govern espanyol en funcions perquè no aconsegueixen, incapaços uns i altres (dretes amb dretes, esquerres amb esquerres o amalgamats) arribar a un enteniment de governabilitat, la qual cosa fa sospitar de què NO, o NO volen entendre's doncs això els dóna peu, a uns i altres, a allargar en el temps un mandat en funcions interessat a feinejar a corre-cuita aprovant decrets de llei o no, que'ls donin temps d'escapolir-se de tantes i tantes corrupteles fetes a dins i fora de casa per part de dretans o esquerrans, amb la corona o sense, però conxorxats tots plegats, a fi i efecte d'evitar que la gradual descoberta dels escàndols i corrupteles que fan trontollar la mena de piràmide de cada organització, arribin a enderrocar-la sense donar-los-els temps de cercar nous assentaments de seguretat política de futur i sobretot, econòmica o, en el transcurs de l'impàs que representa estar "en funcions" continuar aplicant sota el mandat de la UE, mesures impopulars d'espoli dels drets de la ciutadania.
La 2a qüestió, parteix des d'un plantejament cent per cent del, ja s'ho faran!, que tanta gent independentista (la de tota la vida encara més) apreciem i, en una pujada de fums incapaç de veure'n la lletjor d'aquesta actitud, engrescats amb el full de ruta per assolir la independència, acusem de mediocres, no només als representants parlamentaris aspirants de continuar en el poder o als que el volen obtenir-lo, sinó que també, col•loquialment i sense ànims d'ofendre, acusem l'actitud, malauradament ara mediocre, d'aquella ciutadania rebel de majoria republicana que el 15M ocuparen, transformant en àgores de participació, places públiques de ciutats i pobles sota el crit comú del "no nos representen" i que s'han deixat entabanar pels qui, a l'hereu d'un rei traïdor al dret dinàstic del seu pare col•laborant estretament amb el dictador que li va fotre la corona al cap, l'obsequien amb històries de fantasies medievals de drames i aventures i així, amb el novel•lesc regal i somrient gest d'entremaliat captat per les càmeres periodístiques, trencant el gel de la sospita, avorten i abandonen la legítima reivindicació històrica del qüestionament seriós de la monarquia a tot l'estat espanyol tan cobejada a les acampades del 15M.
La 3a qüestió, és la martellejant pregunta de què hagués passat o de què passaria, si un grup polític de l'estat espanyol de llarga o curta durada, hagués pres el compromís d'organitzar qualsevol dia institucionalment assenyalat de l'any, un rere l'altre des del 2011, esclat del 15M quan tot estava per fer i tot era possible (o ho fes ara deixant les collonades de Jocs de Trons) una cadena humana farcida de banderes republicanes i propostes serioses socials i de solidaritat entre els pobles per dur a terme, sota sufragi universal, el retorn o no de la República i la consegüent reforma de l'obsoleta Constitució Espanyola del 78. Si això hagués passat o, de cop i volta passes, m'atreviria a dir, savi com és el poble, que els més agradablement sorpresos serien els promotors de la iniciativa.

divendres, 22 d’abril de 2016

deixant fer pel minut de glòria

Abans o després d'obsequiar les oïdes del veïnat amb el seu particular xiulet, puntualment el corc negre fa el seu repàs a la improvisada menjadora. És un descarat que no s'esvera gens ni mica si veu algú a prop i, potser imaginant-se que és del Nacional Geogràfic qui l'observa rere la càmera, es deixa fotografiar engrapant alguna de les casolanes engrunes junt amb  restes del pa sec que sempre preveus tenir pel plaer d'esmicolar-lo tot pensant en els alats visitants.  

dijous, 21 d’abril de 2016

sota l'art protector

Al costat de dos pallassos de cartó pedra recolzat a un faristol, provisionalment reposa la làmina de tècnica mixta que signa Manel,89, i que duu el títol de "Prodigios, Picarescas e Iluminaciones Barcelona 92". Aquests tres elements entre uns pocs d'altres d'artesans o artistes tant o més bons professionals que alguns de renom, han estat inseparables amunt i avall, des del 89 (els clowns uns quants anys abans) pel taller, magatzem i traster. Ara, en un racó de l'espai que encara fa de mig obrador, la jubilació també els hi pertany encara que els anys físicament i textualment no els hi hagin passat doncs, la Barcelona prodigiosa, picaresca, i enllumenada del 92, continua, malgrat l'intent d'humanitzar-la amb decrets o transformacions, essent igual i, tanmateix, la necessitat de perpetuar la presència de l'ofici de pallasso dins l'espai existencial, imprescindible per no perdre la rialla de les criatures ni el somriure dels majors.

dimecres, 20 d’abril de 2016

sota la protecció dels satèl•lits

Missatges, notícies i converses tot en conserva dins el telèfon mòbil personal de propietat individual t'assegura no trontolli, mentre la cobertura no falli, que la connexió amb els teus i el món faci el miracle de sentir la mena de seguretat pròpia que t'ajuda a tirar endavant, però ai!, com en un mirall encara sense trencar, des de la perspectiva observadora dels altres copsant la mateixa realitat pròpia, fa difícil no entreveure la sensació de solitud que tan sovint envaeix la vida sigui a soles, acompanyada o en mig de la multitud.

dimarts, 19 d’abril de 2016

la banalitat i sublimitat inconscients i la conscient gasiveria

De vegades mentre passeges no saps discernir si el pensament és banal, profund o inconscient. De l'estat d'ànim depèn que l'acció sigui banal o profunda, pessimista o optimista; en el 1r lloc potser l'inconscient seria el que mana i, en el 2n, si fem cas de la frase "un pessimista és un optimista ben informat", poca cosa més hi ha a dir sobre l'estat d'ànim que empeny el pensament.
De vegades una imatge captada sense saber-ne per què, un cop baixada a l'ordinador fa que et vinguin al cap un munt d'arguments i, de vegades la que has pres sabent-te'l, a l'hora d'exposar-lo t'ha desaparegut de la ment, però com que ets avara de desaprofitar res, la penges al bloc deixant que si ho creu necessari la inconsciència, banalitat o profunditat del pensament de qui la miri, siguin les que facin la feina de dir res.

dilluns, 18 d’abril de 2016

així doncs, tot apunt

Diuen que enguany per  a l'economia de l'illa serà un èxit la prevista massiva arribada de turistes procedents de l'Europa Comunitària que, cercant un destí segur d'esbarjo de sol platja i alguna altra oferta cultural o de disbauxa, han triat el litoral i arxipèlag mediterrani que formen part d'allò que alguns no els agrada gens que, amb tota lògica, sigui denominat Països Catalans.
Així doncs estem d'enhorabona, així doncs tot a punt, des dels negocis de l'hostaleria, comerç, i tot allò que es denomina sector terciari fins a la voluntat particular d'embellir la caseta de sa vorera, exemple d'arquitectura popular, centenars i centenars de vegades fotografiada, elogiada i si ens aturem a rumiar una mica, sanament envejada.  

divendres, 15 d’abril de 2016

proposta a les llibreries per la diada de Sant Jordi: "La Constitució Espanyola" a la secció del llibre infantil.

Déu n'hi do el rebombori aixecat per l'Empar Moliner entre els que voluntàriament o no, ignoren l'obra d'autors compromesos socialment com és el cas de León Felipe que ens va deixar el poema SÉ TODOS LOS CUENTOS (1).  Aquests personatges emprenyats amb l’escriptora, són els que contínuament,  més enllà de les ments infantils manipulen el criteri volent fer creure a la canalla alguns contes com a veritat que es compleix i, un cop adulta, segueixen entabanant-la amb el text d’algun que altre llibre.
L'Empar amb la seva càrrega de punyent ironia, potser en principi sense adonar-se'n, ha clavat el dit just en la nafra dels que pensen que tothom s'ha empassat que en la vida real és aquell personatge de conte alegre i feliç de transitar pel món capaç de combregar amb rodes de molí i duent, de bon grat, sota l'aixella la "seva" Constitució Espanyola que "ells", tot s'ha de dir,la salten quan i com millor els hi rota però ah!, això sí, fent mans i mànigues blindant-la sense voler actualitzar-ne ni moure'n una coma per la paüra, segurament, de perdre's el privilegi lucratiu i d'abús de poder de continuar anant tirant de la il•lustrada veta tot pensant que, total, fins que una majoria del poble desperti, bé poden passar els anys que resten de segle jugant al joc de la democràcia a la carta que permet la UE i d'altres organitzacions mundials.
Sí, la diada de Sant Jordi d'enguany, per si de cas alguna hi ha pensat el mateix, cercaré el lloc de la paradeta on la llibreria té exposada La Constitució Espanyola del 1978 i, si la té en l'apartat dels contes, els hi picaré l'ullet aprovant-ho, en cas contrari de trobar-la entre els llibres de ciència i política, per no buscar-me embolics amb alguna enfurismada persona fatxenda de torn que fotografií l'acció, amb perdó de La Moliner, em reprimiré d'adquirir el constituent volum estroncant l'acte solidari amb l'escriptora i el seu argument, que em donaria el plaer de cremar-lo públicament.
(1 ) Yo no sé muchas cosas, es verdad. Digo tan sólo lo que he visto. Y he visto: Que la cuna del hombre la mecen con cuentos, que los gritos de angustia del hombre los ahogan con cuentos, que el llanto del hombre lo taponan con cuentos, que los huesos del hombre los entierran con cuentos, y que el miedo del hombre... ha inventado todos los cuentos. Yo no sé muchas cosas SÉ TODOS LOS CUENTOS, es verdad, pero me han dormido con todos los cuentos... y sé todos los cuentos.

La versió cantada d’AGUAVIVA  https://youtu.be/2umnBPHVlas


dijous, 14 d’abril de 2016

una clau del temps de quan estaven anellades

Segurament sobresortint ara descaradament d'entre les altres o, desada a part, la clau que obre el pany de la imatge acumularà força històries de la vida i miracles de cada una de les persones que amb el temps han anat obrint i tancant la porta de la cova excavada al penyal del port, i és d'agrair que el desgast de la seva fusta, ferramenta o, temptació de modernitzar -la, no la substituïssin per una de les anomenades, paradoxalment, de "fusteria metàl•lica", per la qual cosa qui passegi pel lloc fixant-se més enllà dels llaguts velers i altres naus dins les aigües portuàries, segons quina edat tingui se'n pot recordar, o en segons quina fer-ne idea, de l'ús de les grans claus que ara només s'acostumen a veure en mercats de vell, brocanters o antiquaris fent la delícia de qui les cerca i adquireix per engrandir-ne la col•lecció de l'estri que obria i tancava, en èpoques passades, la propietat de cases familiars, tallers o negocis a peu dels carrers de pobles, colònies o ciutats.

dimecres, 13 d’abril de 2016

el plomatge protector

La humitat i els anys calant-te els ossos adolorint-los, debilitant cartílags, afeblint l'esquelet i entorpint moviments..., Déu n'hi do!, l'esforç d'anar tirant en mig de tant desori polític antisocial humanitari ètic i uns quants anti més i, quan irremeiablement ets conscient de tot plegat, veus dues aus en mig de la boira afavoridora del dolor corporal i passant de tot, els hi enveges les plomes defensives, no només d'humitats sinó també dels potents cancerígens raigs solars però, sobretot, sents gelosia de les ales que cobreixen i que els hi permeten la lliure circulació pel territori que habiten.

dimarts, 12 d’abril de 2016

l’oxidació també pot ser noble

Saps que la imatge és la típica i tòpica, moltes vegades fotografiada, d'un dels elements més característics que conformen el singular espai rural de l'illa encasellat, entre milers de quilòmetres de paret seca, amb intervals de la peculiar tanca d'accés d'un cantó a l'altre dels camps o a la casa del lloc i, no per això, menysprees la vulgaritat de caure, i dels que hi cauen, en la temptació d'enregistrar el detall superior de la tancadura d'una barrera d'ullastre, en aquest cas, una de fusta envellida i l'armella i cabotes de claus ja oxidats resistint el pas del temps i modernitats conscients, que això de la feina ben feta d'un arader i la tradició d'usos, no tenen fronteres dins l'espai del temps.

dilluns, 11 d’abril de 2016

prioritats a l’hora d’establir l’ordre públic

“EUROPA CRISTIANA NUNCA MUSULMANA” i “EUROPA DESPIERTA STOP ISLAM” són dues frases aparegudes en murs de la carretera principal de l'illa i que varen necessitar la corresponent denuncia per part d'una persona en representació de les associacions ANNOR, Taula per Palestina i Rumbo a Gaza-Menorca, perquè fossin esborrades, per la qual cosa, des de la seva aparició fins a la seva desaparició segurament, pel cap baix, devien transcórrer de tres a quatre dies.
Pocs dies després d'aquest fet, un dia de bon matí, tinc l'ocasió de captar en una carretera secundària, la imatge que encapçala l'apunt d'avui al bloc amb el morbós desig de comprovar-ne la durada al mur i, efectivament, el missatge no va suportar ni 24 hores d'exhibició ignorant si la seva desaparició va ser a causa d'una denúncia o de la diligència de les autoritats "democràtiques" competents en l'afer de les pintades que, pel que sembla, segons quina és l'orientació política de la frase miren cap a un altre costat fins que, entomant la denúncia, ja no poden tenir més el cap girat i, en altres orientacions, a penes sí que els hi donen temps a què s'assequin les paraules de la pintada.
La xenofòbia té segles d'antiguitat i, sense ser-ne una qüestió genètica, s'hereta generació rere generació amb alts i baixos d'efectivitat més o manco d'extermini en la història de la humanitat. Ara, adonant-nos-en o no, a l'Europa bressol de la democràcia i de la Declaració Universal dels Drets Humans, novament trontollen els pilars que garanteixen ambdues actituds i malauradament, de vegades són petites o subtils les escletxes i fissures xenòfobes dins les mateixes institucions les causants de l'afebliment dels pilars.

divendres, 8 d’abril de 2016

l’eriçó dissecat en el temps

És el petit mamífer més perjudicat de la natura a l’asfalt de les carreteres. La lentitud amb què es desplaça el fa vulnerable a les rodes dels vehicles conduïts per persones agosarades amants de l’alta velocitat o per prudents però alhora distretes i per tant, en ambdues actituds, sense cap possibilitat de fer la maniobra de reflex que esquivi l’animal sense posar en perill vides humanes o, en el pitjor dels casos, conductors amb mala llet i sanguinaris que prenen com un trofeu de caça la vida de qualsevol animal despistat per la carretera.
De vegades veus l’eriçó agonitzant i ensangonat enmig de l’asfaltat i, si tens temps i la velocitat i el lloc t’ho permet, t’atures i el trasllades com més dignament creus, cap a la cuneta i allí, els sol i els diminuts depredadors, amb el parsimoniós curs de la natura, aniran deixant el seu cos semblant al treball final dels dissecadors.

dijous, 7 d’abril de 2016

del Km 0 al Km 1000, una vergonyosa actitud comercial

Quatre dies de pluja a última hora no han fet gaire més que donar un discret cop de mà a l’estalvi d’aigua dels aspersors que pràcticament tot l’hivern han funcionat cada dia pel cultiu d’aliment Km 0 per alimentar el bestiar boví o vacu.
Evidentment la pagesia com sempre, malgrat els avenços tecnològics, segueix essent una qüestió vocacional convertida en professió de patiment i, un cop restats els costos dels guanys, sovint de risc rendible pel minso benefici que tot just dóna per anar tirant.
Ah!, i mentre els camps continuen fent honor a la bellesa panoràmica de l’illa enlluernant als turistes i visitants, els hotels i restaurants que els donen servei, per qüestions de les lleis de mercat, seguiran vergonyosament i descaradament abastint-se el rebost amb un producte làctic o carni Km 1000.

dimecres, 6 d’abril de 2016

treva d’urbanització

Ben apeixats de pinso sec del bol que hi ha al costat d'un amb l'aigua i aliens al bullici dels cotxes, dos moixos dormisquegen al sol aprofitant l’interior del cercat de tanques que, en un intent d’humanitzar la ciutat, protegeixen l’arbre que es manté dempeus fins a l'arribada de la qualificació o requalificació urbanística que decideixi respectar-lo, si a les arques municipals queden quatre euros per enjardinar la zona o, conculcar-lo tan aviat una entitat bancària doni carta blanca a la sol•licitud de préstec de l'empresa de la construcció de torn.

dimarts, 5 d’abril de 2016

titulars

La imatge, composta de dues extretes de Google, podríem titular-la: "Última hora d'escàndol".
Mirant enrere no gaire lluny i a prop hemeroteques, un fotimer també d'escàndol:
"El Govern revalora totes les pensions un 0,25% per 2016", "França contra la reforma laboral a l'espanyola", "La Unió Europea comença a deportar als refugiats i emigrants a Turquia...", i no segueixo per què tinc frissera per veure titulars d'avui, de demà, de passat demà, que continuïn reforçant la sensibilitat de poder seguir respirant, enganyada, pensant que només es tracta d'una realitat virtual contra la qual poca cosa tens a fer, si no t'agrada, que no sigui el gest de desconnectar l'aparell emissor.

dilluns, 4 d’abril de 2016

“per l'abril no et treguis ni un fil”

Tot l’hivern amb roba de primavera al damunt mentre la hivernal als penjadors intacta d’ús i ara, a l'entretemps, en lloc de desar-la estalviant-nos rentadora per manca de brutícies, l’hem d’utilitzar com obligant-nos a fer-la net; fins i tot, ni el gos s’ha salvat de continuar anant a pèl que és com en realitat, per dignitat, els agrada anar als cànids plantant cara a qualsevol inclemència meteorològica.
Potser sí que enguany,  a la dita de l'encapçalament i la del final els hi podrem donar crèdit. “Abril finit hivern passat”.

divendres, 1 d’abril de 2016

panorama d’ereccions

Després d’una poda integral, el tronc erecte de la palmera confia recuperar la resplendor generosa i frondosa del nou brancatge que li retornarà el característic palmiforme capell, distanciat només a uns metres del també erecte fumeral de la suposada llar de foc que, en escalfar l’interior de l’habitacle, amb elegant parsimònia anirà expel•lint la fumera a través del també característic capell teulat illenc.