l’eriçó dissecat en el temps

És el petit mamífer més perjudicat de la natura a l’asfalt de les carreteres. La lentitud amb què es desplaça el fa vulnerable a les rodes dels vehicles conduïts per persones agosarades amants de l’alta velocitat o per prudents però alhora distretes i per tant, en ambdues actituds, sense cap possibilitat de fer la maniobra de reflex que esquivi l’animal sense posar en perill vides humanes o, en el pitjor dels casos, conductors amb mala llet i sanguinaris que prenen com un trofeu de caça la vida de qualsevol animal despistat per la carretera.
De vegades veus l’eriçó agonitzant i ensangonat enmig de l’asfaltat i, si tens temps i la velocitat i el lloc t’ho permet, t’atures i el trasllades com més dignament creus, cap a la cuneta i allí, els sol i els diminuts depredadors, amb el parsimoniós curs de la natura, aniran deixant el seu cos semblant al treball final dels dissecadors.