dijous, 2 de juny del 2016

inassequibilitats, emmarco amb quatre fustes... (1)

La sequedat de la fusta,  l’òxid de les frontisses i el descolorit escrostonament de la pintura esmalt verd primavera, donen caràcter als finestrons entornats per preservar-se rere la finestra a peu de carrer, del sol i possibles mirades. I així un dia i un altre dia, el misteri de l’interior, per a qui no coneix qui l’habita, queda en mans de la fantasia que pot obrir una i mil històries, tant o més antigues que les quatre fustes del bastidor que sostenen  finestral i  porticons.
(1) Maria Mercè Marçal
Emmarco amb quatre fustes 
un pany de cel i el penjo a la paret.
Jo tinc un nom
i amb guix l’escric a sota.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada