l’esbarjo d’horabaixa

La cussa o el ca, i la mestressa, de guaites de proa i de babord. El timoner, qui sap si també el duu dins la llar, menant el timó del ben cuidat i, segur que també, ben estimat llaütet familiar.
A les acaballes del feixuc agost i principis d'un setembre també insultantment calorós, sortir a navegar a l'hora baixa ben il•luminada de llum natural, s'esdevindrà tot un luxe pels qui com tal de mantenir la peculiar tradició illenca, tal vegada se n'estan d'altres.