dilluns, 26 de setembre del 2016

l’hospital Verge del Toro i el calaix d'assumptes (JA DECIDITS) pendent

Puntualment, com si estigués anotat en una monòtona agenda de treball, un o dos cops a l'any surt a l'opinió pública la qüestió debatuda al parlament referent a la disposició o distribució pressupostaria per desenvolupar inversions necessàries en la creació o millora de centres socials per a la ciutadania.
L'últim debat es produí durant la setmana passada i fa bo de mal pensar quan, per enèsima vegada, apareix el controvertit destí de l'antic emblemàtic hospital general de Menorca, el Monte Toro, situat en un lloc privilegiat amb vista al port de la ciutat de Maó, que mai acaba de concretar-se.
Des del 2007, data de cloenda de l'atenció sociosanitària al Monte Toro que va traslladar-se al nou centre del Mateu Orfila, han estat diverses les notícies i rumors sobre el futur definitiu de l'edifici que si bé se'l suposa sòlidament construït per suportar reformes puntuals que li permetin oferir un ús social a la ciutat, se'l sotmet dia rere dia a un estat de deixadesa com aquell que diu perquè acabi essent avorrit i així "qualsevol" que s'interessi recuperar-lo, entre promeses d'ús social, creadores de llocs de feina... bla, bla, bla, acabi fent el que vulgui traient-li el profit lucratiu convenient per l'empresa o grup d'accionistes que per això arrisquen els doblers paradisíacs o els del banc de la cantonada.
Si fa bo de mal pensar, és senzillament perquè fa bo de ben pensar que en alguna taula de despatx ja fa temps que en un calaix deu estar la carpeta (sóc vella i els nous tipus d'emmagatzemar documents em superen) dels negocis pendents, això sí prèviament decidits entre el lobby ixs ixs ixs, i entre qui encara deu tenir la potestat del Verge del Toro.
I, com en aquell conegut bolero: així passen els dies, i la pregunta seria: Hotel de luxe?, centre hospitalari residencial per a gent gran, privat?, públic però concertat per allò d'obrir portes alternatives econòmiques de sosteniment?..., però això sí, tot plegat de luxe perquè no oblidem que som un destí turístic dins la UE, i tornant a la tonada del bolero, el record de la veu d'Antonio Machin responent allò de: quizás, quizás, quizás... o la de Nat King Cole: perhaps, perhaps, perhaps, tractant-se de lobbys, martellejant el cervell, l'esperança i bona fe de la ciutadania.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada